Avís | Aviso
=> Versió en català (la primera part de l'entrada)
=> Versión en castellano (a continuación del texto catalán)
[Entrada 290]
Comiat
Tot arriba a la seva fi. Després de tres anys ha arribat la d'aquest blog. Els meus dos primers blogs han tingut un objectiu: donar elements d'informació i reflexió als adolescents LGBT. Ara crec que ja he dit tot el que els volia dir. Se m'han acabat els temes i les idees noves. Per això crec que és el moment d'acomiadar-se d'aquest blog que quedarà aquí obert i a la vostra disposició mentre blogger ho vulgui. Crec que a Internet hi prou informació i prou fiable sobre aquest tema, i que no em trobareu a faltar, d'una banda perquè quedo a la vostra disposició a jpfe@hotmail.es i de l'altre perquè he obert un nou blog: "Les coses d'en PeaceForEver". És a dir que això no és un adéu, sinó un fins ara.
Una abraçada.
Despedida
Todo llega a su fin. Después de tres años ha llegado el de este blog. Mis dos primeros blogs han tenido un objetivo: dar elementos de información y reflexión a los adolescentes LGBT. Ahora creo que ya he dicho todo lo que quería decir. Se me acabaron los temas y las ideas nuevas. Por eso creo que es el momento de despedirse de este blog que quedará aquí abierto y a vuestra disposición mientras blogger lo quiera. Creo que en Internet hay suficiente información y suficientemente fiable sobre este tema, y que no me echaréis de menos, por un lado porque quedo a su disposición en jpfe@hotmail.es y del otro porque he abierto un nuevo blog: "Les coses d'en PeaceForEver". Es decir que esto no es un adiós, sino un hasta luego.
Un abrazo.
[Entrada 198]
Per a adolescents?
Potser alguns us esteu preguntant què li ha passat al meu blog després de la meva aventura mèdica de la qual, per cert, n'he sortit meravellosament, tot ha anat molt bé i ja m'han donat d'alta, puc fer de tot sense més limitacions que les que havia tingut abans de sotmetrem en aquest procés. Bé, deia que potser esteu pensant que ha canviat i que el meu blog ha deixat de ser per adolescents LGBT.
La veritat és que crec que no, crec que és el món el que ha donat un gir molt important amb aquesta crisi i penso que l'adolescent també està preocupat pel que hi està passant, per com hem arribat on som, i crec que els nois inquiets es deuen estar preguntant que convé fer, quina actitud convé prendre, i a qui han de donar el seu suport. Per tot això he intentat aportar informació al voltant d'aquests temes que posi el contrapunt a la que ens estan donant els medis de comunicació la gran majoria dels quals estan en mans de les oligarquies financeres i estan donant un punt de vista molt orientat als seus interessos.
Sens dubte la meva preocupació pels problemes dels adolescents LGBT segueix viva i aquest segueix sent el centre de la temàtica d'aquest blog, tot i que recentment els temes polítics i socials hagin tingut un gran protagonisme, penso que a poc a poc he d'anar reprenent temes més relacionats amb la problemàtica específica de l'adolescent LGBT.
I en tot cas no oblideu que la vostra opinió pesa, i pesa molt, és a dir que no us talleu i deixeu el vostre comentari quan vulgueu dient el que us sembli bé.
Una abraçada
¿Para Adolescentes?
Quizás algunos os estáis preguntando qué le ha pasado a mi blog después de mi aventura médica de la cual, por cierto, he salido maravillosamente, todo ha ido muy bien y ya me han dado de alta, puedo hacer de todo sin más limitaciones que las que había tenido antes de someterme en ese proceso. Bueno, decía que quizá estéis pensando que ha cambiado y que mi blog ha dejado de ser para adolescentes LGBT.
La verdad es que creo que no, creo que es el mundo el que ha dado un giro muy importante con esta crisis y pienso que el adolescente también está preocupado por lo que está pasando, por cómo hemos llegado donde estamos, y creo que los chicos inquietos se deben estar preguntando que conviene hacer, qué actitud conviene tomar, y a quien deben dar su apoyo. Por todo ello he intentado aportar información acerca de estos temas que ponga el contrapunto a la que nos están dando los medios de comunicación la gran mayoría de los cuales están en manos de las oligarquías financieras y están dando un punto de vista muy orientado a sus intereses .
Sin duda mi preocupación por los problemas de los adolescentes LGBT sigue viva y éste sigue siendo el centro de la temática de este blog, aunque recientemente los temas políticos y sociales hayan tenido un gran protagonismo, pienso que poco a poco tengo que ir retomando temas más relacionados con la problemática específica del adolescente LGBT.
Y en todo caso no olvidéis que vuestra opinión pesa, y pesa mucho, es decir que no os corteis y dejad vuestro comentario cuando querais diciendo lo que os parezca bien.
un abrazo
[Entrada 52]
La resposta de Blogger
La veritat és que no ho entenc, simplement em diuen:
We're sorry, but "per-a-adolescents-lgbt.blogspot.com" / "per-a-adolescents-lgbt-net.blogspot.com" cannot be restored. They were recently confirmed as spam. Blogger suggests that you read the TOS.
Algú em pot dir que hi havia al meu blog que es pogués considerar "spam"?
En fi, que m'he de buscar un allotjament menys carregat de romanços.
Una abraçada.
La respuesta de Blogger
La verdad es que no lo entiendo, simplemente me dicen:
We're sorry, but "per-a-adolescents-lgbt.blogspot.com" / "per-a-adolescents-lgbt-net.blogspot.com" cannot be restored. They were recently confirmed as spam. Blogger suggests that you read the TOS.
¿Alguien me puede decir que había en mi blog que se pudiera considerar "spam"?
En fin, que me tengo que buscar un alojamiento menos cargado de remilgos.
Un abrazo.
[Entrada número 4 / 4]
Ja he dit que el blog és teu. Sí, sí, teu... El que hi escric no és ni més ni menys que la meva opinió o opinions d'altres que m'han semblat interessants, però el que val, el que el manté viu ets tu que el llegeixes. Per això sempre tens una porta oberta a dir-hi la teva, cosa que pots fer deixant-hi un comentari.
Confesso que el que més il·lusió em fa de mantenir el blog és llegir els comentaris i, potser per això, sempre intento donar-hi resposta. Personalment em sembla que no hi ha comentaris tontos o sense sentit, per això et proposo que no et tallis, que diguis el que et passa pel cap, segur que val la pena.
La meva vida professional em manté en contacte amb adolescents i joves i sé que les vostres idees valen, que moltes vegades no us atreviu a dir-les quan en realitat sovint són més assenyades que les de molts que passem per adults...
També ha estat la vida qui m'ha ensenyat que a tot arreu hi ha de tot, i en aquests món dels blogs també, per simple prudència modero els comentaris, no és que en vulgui fer censura, només vull evitar que s'aprofitin de la audiència del blog amb altres finalitats.
Però tingueu ben clar que crec en el diàleg... Què?... T'animes a deixar el teu comentari?
Una abraçada.Comentaris (Comentarios)
Ya he dicho que el blog es tuyo. Sí, sí, tuyo... Lo que escribo no es ni más ni menos que mi opinión u opiniones de otros que me han parecido interesantes, pero lo que vale, lo que lo mantiene vivo eres tú que lo lees. Por eso siempre tienes una puerta abierta a decir tu opinión cosa que puedes hacer dejando un comentario.
Confieso que lo que más ilusión me hace de mantener el blog es leer los comentarios y, quizás por eso, siempre intento darles respuesta. Personalmente me parece que no hay comentarios tontos o sin sentido, por eso te propongo que no te cortes, que digas lo que te pasa por la cabeza, seguro que vale la pena.
Mi vida profesional me mantiene en contacto con adolescentes y jóvenes y sé que sus ideas valen, que muchas veces no os atrevéis a decir-las cuando en realidad a menudo son más sensatas que las de muchos que pasamos por adultos...
También ha sido la vida la que me ha enseñado que en todas partes hay de todo, y en este mundo de los blogs también, por simple prudencia modero los comentarios, no es que quiera hacer censura, sólo quiero evitar que se aprovechen de la audiencia del blog con otros fines.
Pero tened bien claro que creo en el diálogo... ¿Qué?... ¿Te animas dejar un comentario?
Un abrazo.
[Entrada número 3 / 3]
La meva intenció en fer aquest nou blog és intentar donar un cop de mà als adolescents, en especial als que poden qualificar-se per la seva sexualitat d'adolescents LGBT (lesbianes, gais, bisexuals o transsexuals) i als que estan qüestionant-se la seva sexualitat. La meva idea es oferir-los d'una manera clara, sense embuts, reflexions sobre la vida i la sexualitat, col·laborar a relaxar la tensió que els pot produir en aquestes edats el fet de tenir una sexualitat diferent, el fet d'estar dins de l'armari, o el d'haver-ne sortit i haver topat amb la homofòbia dels companys i de la societat que ens envolta.
El principis bàsics de les meves reflexions, que crec que són força desinhibides, són la conveniència d'intentar ser un mateix, la qual cosa comporta conèixer-se bé, i la recerca de la felicitat. Poder ser un mateix també vol dir acceptar-se, i això de vegades resulta complex quan un no té clara la pròpia sexualitat, se l'està qüestionant i no sap com aclarir-se o no li agrada el que ha vist un cop ha començat veure-hi clar.
Em sap greu per aquells que heu seguit els meus blogs anteriors, perquè hi trobareu coses repetides, coses que vaig publicar en aquells blogs, això sí, convenientment revisades. Espero que aquesta nova línia us interessi i que el blog s'ompli de visitants i de seguidors.
Una abraçada.Declaració d'intencions (Declaración de intenciones)
Mi intención al hacer este nuevo blog es intentar echar una mano a los adolescentes, en especial a los que pueden calificarse por su sexualidad de adolescentes LGBT (lesbianas, gays, bisexuales o transexuales) y los que están cuestionándose su sexualidad. Mi idea es ofrecerles de una manera clara, sin tapujos, reflexiones sobre la vida y la sexualidad, colaborar a relajar la tensión que les puede producir en esas edades el hecho de tener una sexualidad diferente, el hecho de estar dentro del armario, o el de haber salido y haber chocado con la homofobia de sus compañeros y de la sociedad que nos rodea.
Los principios básicos de mis reflexiones, que creo que son bastante desinhibidas, son la conveniencia de intentar ser uno mismo, lo que conlleva conocerse bien, y la búsqueda de la felicidad. Poder ser uno mismo también significa aceptarse, y eso a veces resulta complejo cuando uno no tiene clara la propia sexualidad, se le está cuestionando y no sabe cómo aclararse o no le gusta lo que ha visto una vez ha empezado ver claro.
Lo siento por aquellos que habéis seguido mis blogs anteriores, porque encontraréis cosas repetidas, cosas que publiqué en aquellos blogs, eso sí, convenientemente revisadas. Espero que esta nueva línea os interese y que el blog se llene de visitantes y de seguidores.
Un abrazo.
[Entrada número 2 / 2]
No vull parlar de mi en el sentit de qui sóc o a què em dedico ja que té una importància relativa per al que m'he proposat fer, en canvi voldria és deixar ben clares algunes coses.
Tot i que, com podreu anar veient, el que en realitat vull defensar és la justícia i, no ens enganyem, no sempre les lleis són prou justes; crec en els principis de la democràcia i crec que si una llei no ens sembla prou justa o prou bona hem de lluitar perquè es modifiqui, però no per això, perquè calgui modificar-la, ens la podem saltar... Crec hem de lluitar perquè les lleis siguin justes i en què cal obeir-les malgrat que no ens ho semblin. I és que si no ho fem així acabaríem que cadascú podria tenir les seves pròpies pautes de comportament al marge de les lleis i arribaríem a fer impossible la convivència...
Estic en contra de tota mena d'abusos tant econòmics com socials i, com no, dels sexuals. I, sens dubte, en contra de l'explotació en qualsevol sentit dels més febles i, en especial, dels menors.
No busqueu en mi ni en aquest blog interessos ocults o segones intencions. Tinc la meva vida, de moment, total i completament encarrilada. Les úniques amistats que he fet fins avui amb els meus blogs han estat totalment virtuals i no pretenc anar més enllà. Bé, això no vol dir que estigui totalment tancat a fer-ho, vol dir que no en tinc cap urgència ni, de moment, cap necessitat.
Sé que un adult que té relacions no estrictament professionals amb adolescents sempre resulta sospitós per a les ments recargolades. A més, sóc conscient de què això de no donar pistes de la meva persona pot fer creure en alguns que ho amago per algun motiu inconfessable i que poden aprofitar-ho per difamar-me. I si ho volen fer que ho facin, deixem-los bordar.
El més important del blog ets tu que el llegeixes. No ho dubtis, en aquest blog el lector n'és l'amo i el protagonista.
Una abraçada.Sobre mi (Sobre mí)
No quiero hablar de mí en el sentido de quién soy o qué me dedico ya que tiene una importancia relativa para lo que me he propuesto hacer, en cambio quisiera es dejar bien claras algunas cosas.
Aunque, como podréis ir viendo, lo que en realidad quiero defender es la justicia y, no nos engañemos, no siempre las leyes son lo suficientemente justas, creo en los principios de la democracia y creo que si una ley no nos parece lo suficiente justa o lo bastante buena debemos luchar para que se modifique, pero no por eso, porque haya que modificarla, nos la podemos saltar... Creo tenemos que luchar para que las leyes sean justas y en que hay que obedecerlas a pesar de que no nos lo parezcan. Y es que si no lo hacemos así acabaríamos en que cada uno podría tener sus propias pautas de comportamiento al margen de las leyes y llegaríamos a hacer imposible la convivencia...
Estoy en contra de todo tipo de abusos tanto económicos como sociales y, como no, de los sexuales. Y, sin duda, en contra de la explotación en cualquier sentido los más débiles y, en especial, los menores.
No busquéis en mí ni en este blog intereses ocultos o segundas intenciones. Tengo mi vida, de momento, total y completamente encarrilada. Las únicas amistades que he hecho hasta hoy con mis blogs han sido totalmente virtuales y no pretendo ir más allá. Bueno, eso no quiere decir que esté totalmente cerrado a hacerlo, quiere decir que no tengo ninguna urgencia ni, de momento, ninguna necesidad.
Sé que un adulto que tiene relaciones no estrictamente profesionales con adolescentes siempre resulta sospechoso para las mentes retorcidas. Además, soy consciente de que esto de no dar pistas de mi persona puede hacer creer en algunos que lo escondo por algún motivo inconfesable y que pueden aprovechar para difamar hacerme. Y si lo quieren hacer que lo hagan, dejémoslos que ladren.
Lo más importante del blog eres tú que lo lees. No lo dudes en este blog el lector es el dueño y el protagonista.
Un abrazo.
[Entrada número 1 / 1]
La raó fonamental de l'existència d'aquest blog són els adolescents, i molt especialment els adolescents LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals) i els que es qüestionen la seva sexualitat. Així d'entrada el blog està, doncs, enfocat a l'adolescència i a l'orientació sexual de les persones, per això els temes central són l'adolescència i el sexe. L'objectiu és el d'intentar donar un cop de mà, ajudar en el que pugui a què aquests adolescents puguin desenvolupar-se, sigui quina sigui la seva orientació sexual o la seva sexualitat, amb la major normalitat i naturalitat possible. Sé que el meu àmbit és molt limitat, però això no impedeix que hi intenti aportar el meu granet de sorra...
L'adolescència és l'edat del gran canvi, aquella en què un deixa de ser nen, i es comença, amb la pubertat, el camí definitiu cap a l'adult en què es convertirà. És a dir, que és el trànsit imprescindible des de la infància a la maduresa. Maduresa que sobretot durant aquest trànsit se sol tenir mitificada ja que és força habitual que l'adolescent cregui que a l'edat adulta hi ha un dia en què es hom té les idees clares i inamovibles, madures, de forma que la persona adulta té una total seguretat i estabilitat i això no és així. Normalment se segueix madurant i evolucionant tota la vida, anem canviant sempre, i anem evolucionant contínuament, anem madurant mentre som vius... I, entre altres coses, per això em declaro un adolescent permanent.
En un blog destinat a adolescents és lògic que les imatges siguin majoritàriament d'adolescents. Un blog que parla de sexe, és lògic que tingui imatges de sexe, de sexe entre adolescents. 
Un blog que parla de LGBT és lògic que dugui imatges homosexuals, de sexe homosexual, sexe entre adolescents homosexuals. I no deixa de ser una llàstima que les imatges de sexe siguin generalment catalogades de pornogràfiques i que hi hagi qui les considera ofensives i denigrants quan jo les veig boniques, estimulants i inofensives.
Les imatges que publico estan extretes de pàgines públiques d'Internet on es garanteix que els models tenen l'edat adequada, que són majors de 18 anys. Aquestes imatges no tenen altre comesa que alegrar la vista dels meus lectors i, com deia en Woody Allen quan escrivia al Play Boy, d'atreure'ls. El sistema informàtic que manté el meu blog adverteix del contingut per adults i per a tots aquells que, per una raó una altra (sigui per l'edat, per motius morals o pel que sigui), els puguin molestar, mantinc en paral·lel un blog sense aquestes imatges només aptes per adults, perquè són més atrevides o obertament pornogràfiques.
Crec que els adolescents LGBT o que estan qüestionant-se la seva sexualitat tenen dret a una informació veraç i amena, tenen dret a veure aquella pornografia que les lleis consideren apta, i que a ells els pot ajudar a viure la seva sexualitat amb una mica més de normalitat i naturalitat, que els pot ajudar a deixar-se de sentir com a coses estranyes en un món ple d'intransigència i intolerància, i farcit de preceptes morals i de religions amb una forta càrrega de tabús i d'homofòbia.
La meva idea es oferir-los d'una manera clara, sense embuts, reflexions sobre la vida i la sexualitat, col·laborar a relaxar la tensió que pot produir en aquestes edats el fet de tenir una sexualitat diferent, el fet d'estar dins de l'armari, o el d'haver-ne sortit i haver topat amb la homofòbia dels companys i de la societat que ens envolta.
Una abraçada.
Començar de nou (Empezar de nuevo)
La razón fundamental de la existencia de este blog son los adolescentes, y muy especialmente los adolescentes LGBT (lesbianas, gays, bisexuales y transexuales) y los que se cuestionan su sexualidad. Así de entrada el blog está, pues, enfocado a la adolescencia ya la orientación sexual de las personas, por lo que los temas central son la adolescencia y el sexo. El objetivo es el de intentar dar una mano, ayudar en lo que pueda a que estos adolescentes puedan desarrollarse, sea cual sea su orientación sexual o su sexualidad, con la mayor normalidad y naturalidad posible. Sé que mi ámbito es muy limitado, pero eso no impide que intente aportar mi granito de arena...
La adolescencia es la edad del gran cambio, aquella en la que uno deja de ser niño, y se empieza, con la pubertad, el camino definitivo hacia el adulto en que se convertirá. Es decir, que es el tránsito imprescindible desde la infancia a la madurez. Madurez que sobre todo durante este tránsito se suele tener mitificada ya que es bastante habitual que el adolescente crea que en la edad adulta hay un día en que uno tiene las ideas claras e inamovibles, maduras, de forma que la persona adulta tiene una total seguridad y estabilidad y eso no es así. Normalmente se sigue madurando y evolucionando toda la vida, vamos cambiando siempre, y vamos evolucionando continuamente, vamos madurando mientras estamos vivos... Y, entre otras cosas, por eso me declaro un adolescente permanente.
En un blog destinado a adolescentes es lógico que las imágenes sean mayoritariamente de adolescentes. Un blog que habla de sexo, es lógico que tenga imágenes de sexo, de sexo entre adolescentes. Un blog que habla de LGBT es lógico que tenga imágenes homosexuales, de sexo homosexual, sexo entre adolescentes homosexuales. Y no deja desde ser una lástima que las imágenes de sexo sean generalmente catalogadas de pornográficas y que haya quien las considera ofensivas y denigrantes cuando yo las veo bonitas, estimulantes e inofensivas.
Las imágenes que publico están extraídas de páginas públicas de Internet donde se garantiza que los modelos tienen la edad adecuada, que son mayores de 18 años. Estas imágenes no tienen otro cometido que alegrar la vista de mis lectores y, como decía Woody Allen cuando escribía en Play Boy, de atraerlos. El sistema informático que mantiene mi blog advierte del contenido para adultos y para todos aquellos que, por una razón otra (sea por la edad, por motivos morales o por lo que sea), les puedan molestar, mantengo en paralelo un blog sin estas imágenes sólo aptas para adultos, porque son más atrevidas o abiertamente pornográficas.
Creo que los adolescentes LGBT o que se están cuestionando su sexualidad tienen derecho a una información veraz y amena, tienen derecho a ver esa pornografía que las leyes consideran apta, y que a ellos les puede ayudar a vivir su sexualidad con un poco más de normalidad y naturalidad, que les puede ayudar a dejarse de sentir como cosas raras en un mundo lleno de intransigencia e intolerancia, y plagado de preceptos morales y de religiones con una fuerte carga de tabúes y de homofobia.
Mi idea es ofrecerles de una manera clara, sin tapujos, reflexiones sobre la vida y la sexualidad, colaborar a relajar la tensión que puede producir en esas edades el hecho de tener una sexualidad diferente, el hecho de estar dentro del armario, o el de haber salido y haber chocado con la homofobia de sus compañeros y de la sociedad que nos rodea.
Un abrazo.
