Avís | Aviso

=> Versió en català (la primera part de l'entrada)

=> Versión en castellano (a continuación del texto catalán)

diumenge, 5 de maig de 2013

La por a la llibertat --- El miedo a la libertad

[Entrada 248]

La por a la llibertat


Erich Fromm, pensador i escriptor psicoanalista que va aplicar les tesis freudianes a la sociologia, fou molt conegut pel seu llibre "La Por a La Llibertat". Entenia que la por que tenim a ser lliures, a prendre decisions, l'allunyàvem de nosaltres mitjançant l'autoritarisme i el conformisme. Fusionant-nos amb la massa, esdevenint anyells, tot es fa més fàcil. La llibertat implica estar sol en un món problemàtic i alhora terrorífic. Decidir quins camins hem de prendre implica analitzar l'entorn i per a analitzar cal dubtar. El dubte és intranquil·litat i el sentiment de pertànyer a un col·lectiu, de ser constantment guiat, és reconfortant.

Jean-Paul Sartre va dir "Estem sols, sense excuses. És el que expressaré dient que l'home està condemnat a ser lliure. Condemnat, perquè no s'ha creat a si mateix, i no obstant això, d'altra banda, lliure, perquè una vegada abocat al món, és responsable de tot el que fa." En la seva filosofia Sartre entén que la llibertat es revela en l'angoixa: "A l'angoixa adquireix l'ésser humà consciència de la seva llibertat o, si es prefereix, l'angoixa és la manera de ser de la llibertat com a consciència de l'ésser". L'angoixa és la forma que té l'ésser humà d'adonar-se del que és, és a dir, la forma d'adonar-se que no és res. L'ésser humà fuig de l'angoixa i d'aquesta manera tracta també de sostreure’s de la seva llibertat. Però l'ésser humà no pot alliberar-se de l'angoixa, ja que és la seva angoixa, i per això tampoc pot escapar de la seva llibertat. L'ésser humà està, per això, "condemnat a ser lliure".

De fet, des de l'ateisme es veu a Déu com a la gran excusa. Dostoiewski havia escrit: "Si Déu no existeix tot estaria permès". Dit d'una altra manera, si Déu no existeix no tenim res ni darrere ni davant nostre, en el domini lluminós dels valors, ni justificació ni excusa. Per això Sartre afirmava "Estem sols, sense excuses".

Em podeu dir que tot plegat no són més que idees passades de moda, però em sembla que són força encertades.

Una abraçada.






El miedo a la libertad


Erich Fromm, pensador y escritor psicoanalista que aplicó las tesis freudianas a la sociología, fue muy conocido por su libro "El miedo a la libertad". Entendía que el miedo que tenemos a ser libres, a tomar decisiones, lo alejábamos de nosotros mediante el autoritarismo y el conformismo. Fusionándonos con la masa, convirtiéndonos en corderos, todo es más fácil. La libertad implica estar solo en un mundo problemático y al mismo tiempo terrorífico. Decidir qué caminos debemos tomar implica analizar el entorno y para analizar hay que dudar. La duda es intranquilidad y el sentimiento de pertenecer a un colectivo, de ser constantemente guiado, es reconfortante.

Jean-Paul Sartre dijo “Estamos solos, sin excusas. Es lo que expresaré diciendo que el hombre está condenado a ser libre. Condenado, porque no se ha creado a sí mismo, y sin embargo, por otro lado, libre, porque una vez arrojado al mundo, es responsable de todo lo que hace.” En su filosofía Sastre entiende que la libertad se revela en la angustia: "En la angustia adquiere el ser humano conciencia de su libertad o, si se prefiere, la angustia es el modo de ser de la libertad como conciencia del ser". La angustia es la forma que tiene el ser humano de darse cuenta de lo que es, es decir, la forma de darse cuenta de que no es nada. El ser humano huye de la angustia y de este modo trata también de sustraerse de su libertad. Pero el ser humano no puede liberarse de la angustia, puesto que es su angustia, y por eso tampoco puede escapar de su libertad. El ser humano está, por ello, "condenado a ser libre".

De hecho, desde el ateísmo se ve a Dios como la gran excusa. Dostoiewski había escrito: “Si Dios no existe todo estaría permitido”. Dicho de otro modo, si Dios no existe no tenemos nada ni detrás ni delante de nosotros, en el dominio luminoso de los valores, ni justificación ni excusa. Por eso Sartre afirmaba "Estamos solos, sin excusas".

Me podéis decir que todo eso no son más que ideas pasadas de moda, pero me parece que son muy acertadas.

Un abrazo.

3 comentaris:

Roberto T ha dit...

M'encanta això que "estem condemnats a ser lliures". Els nens petits, des que tenen un mínim d'autonomia, tendeixen de forma natural a expressar-se lliurement, en tots els sentits. I l'educació reglada, restrictiva, en gran mesura, tendeix a apaivagar aquesta llibertat, convierténdonos en nens "bons i obedients" per a tota la vida. També penso que hi ha gent que té por de la llibertat d'altres, sobretot la gent que exerceix alguna forma de "poder" sobre la massa, i ells es permeten fer el que els dóna la gana, però procuren tallar la llibertat aliena mitjançant la coerció, la censura, el xantatge o la imposició d'ideologies que indueixen a la subordinació. En aquest sentit, penso que una bona educació ha de preparar per pensar lliurement, i saber canalitzar aquesta llibertat positivament. Com va dir José Martí: "Ser bo és l'única manera de ser feliç. Ser culte és l'única manera de ser lliure". Una forta abraçada.

PD: No sabia que tenies aquest autògraf de Christopher Atkins, quin luxe!, hahaha.

---

Me encanta eso de que "estamos condenados a ser libres". Los niños pequeños, desde que tienen un mínimo de autonomía, tienden de forma natural a expresarse libremente, en todos los sentidos. Y la educación reglada, restrictiva, en gran medida, tiende a apaciguar esa libertad, convierténdonos en niños "buenos y obedientes" para toda la vida. También pienso que hay gente que tiene miedo de la libertad de otros, sobre todo la gente que ejerce alguna forma de "poder" sobre la masa, y ellos se permiten hacer lo que les da la gana, pero procuran cortar la libertad ajena mediante la coerción, la censura, el chantaje o la imposición de ideologías que inducen a la subordinación. En este sentido, pienso que una buena educación debe prepararnos para pensar libremente, y saber canalizar esa libertad positivamente. Como dijo José Martí: "Ser bueno es el único modo de ser dichoso. Ser culto es el único modo de ser libre". Un fuerte abrazo.

PD: No sabía que tenías ese autógrafo de Christopher Atkins, qué lujo, jajaja.

Andalucía LGBT ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep Peaceforever ha dit...

@Roberto T, compartim aquesta idea que la nostra educació ens condiciona molt i que per això és important que sigui aquesta educació la que ens prepari per saber ser lliures i saber usar la nostra llibertat.
— —

@Andalucía LGBT: Te confieso que me sabe mal que hayas borrado tu comentario. Lo leí ayer y me gustó.
— —

Muchas gracias por pasar y muy especialmente por el comentario.

Un abrazo.

--- Traducción de mi comentario anterior en catalán ---
@Roberto T: Compartimos esa idea de que nuestra educación nos condiciona mucho y que por eso es importante que sea esa educación la que nos prepare para saber ser libres y saber usar nuestra libertad.
--- --------------------------- ---

Publica un comentari a l'entrada