[Entrada 271]
Ser
Sens dubte no és el primer cop que que em refereixo a la màxima: "coneix-te a tu mateix i sigues tu mateix" hi insisteixo perquè em sembla que així la vida és molt més simple... La tasca començaria amb el "coneix-te a tu mateix" al que hi afegiria "i accepta't tal com ets", i amb això no vull dir que et resignis amb un "sóc així". Acceptar-nos és el primer pas per saber qui som. De fet, la idea que volia comentar és aquesta, la d'acceptar-se.
Per mi aquesta idea, la d'acceptar a cadascú tal com és, és la base per establir una relació sòlida amb una altra persona. Això vol dir fonamentalment acceptar els defectes dels altres, allò que ens toca les pilotes, perquè acceptar-ne les virtuts, allò que ens agrada és ben fàcil.
Amb un mateix passa una cosa semblant, el més complicat d'acceptar són els propis defectes. Bé a mi, a més, em va costar molt saber quines eren les meves virtuts, el que tenia de bo, tot i que crec que això té que més relació amb la manca d'autoestima que va marcar la meva primera adolescència que amb una altra cosa.Tampoc es tracta de posar-se etiquetes, com ara intel·ligent, nerviós, afable, actiu, atractiu... Em sembla que el veritable saber com ets vol dir saber valorar cada un dels teus trets en el que val.
Hi ha coses fàcils, com les característiques físiques, i les habilitats que un té. De molt petits aprenem a reconèixer la nostra pròpia imatge en el mirall, i això, ens agradi o no, s'accepta amb certa facilitat, tot i que la majoria tenim tendència a fer una valoració a la baixa del propi físic.
Ni ha d'altres que em semblen força menys evidents, que moltes vegades no ens adonem que les tenim fins que les desenvolupem, com la creativitat, la imaginació, etc.
Finalment, n'hi ha algunes d'evidents que a vegades ens poden costar molt d'acceptar i dins d'aquest grup hi posaria les nostres preferències sexuals especialment quan són diferents.La religió jueva, que és masclista y homofòbica, ha fet del sexe un tabú. Les religions que han derivat d'ella, com el cristianisme i l'islamisme, han heretat aquest tret i en algun cas l'han magnificat. En canvi el budisme no en fa del sexe una bandera, diu que la sexualitat ha de ser responsable i adequada, i accepta la homosexualitat, ja que el propi Buda va acceptar els homosexuals. Això ha fet que per a un adolescent de cultura cristiana o d'influència cristiana, tenir determinats gustos representi un problema molt seriós i un pànic cerval a ser rebutjat per aquest simple fet en una edat en què l'acceptació social és fonamental.
Bé, tota aquesta reflexió, tan llarga, només era per dir que el primer problema de l'adolescent amb tendències homosexuals és acceptar-se a si mateix, i que molts joves, que no ho han sabut o volgut fer en la seva adolescència ho han hagut de fer de més grans, i pot ser que així encara hagi estat més complicat.Em sembla clar que lluitar contra aquest fet és anar contra elements bàsics de la nostra cultura. Una cultura que qualifica l'amor homosexual d'un fet contra natura, i la penetració anal de sodomia. Recordeu que Sodoma va ser destruïda per Jehovà precisament pels seus vicis.
Després vindria el "sigues tu mateix", cosa que vol que cada persona sàpiga viure tal qual és, però insisteixo que entenc que això no vol dir resignar-se, sinó que crec que el que encerta és el que sap lluitar per potenciar el seu ser. És a dir, que sap aprofitar les seves virtuts i capacitats (innates o adquirides), i sap fer front als propis defectes, buscant la manera que deixin de ser un obstacle.
No obstant això convé tenir present que per a un humà adult, fer un petit canvi en els seu ser sol representar un gran esforç i que per això solem dir que els adults canviem poc.
Una abraçada.
Ser
Sin duda no es la primera vez que me refiero a la máxima: "conócete a ti mismo y sé tú mismo" insisto en ello porque me parece que así la vida es mucho más simple... La tarea empezaría con el "conocete a ti mismo" al que le añadiría "y aceptate tal como eres", y con eso no quiero decir que te resignes con un "soy así". Aceptarnos es el primer paso para saber quién somos. De hecho, la idea que quería comentar es esa, la de aceptarse.
Para mí esta idea, la de aceptar a cada uno tal como es, es la base para establecer una relación sólida con otra persona. Esto significa fundamentalmente aceptar los defectos de los otros, lo que nos toca las pelotas, porque aceptar sus virtudes, lo que nos gusta es muy fácil.
Con uno mismo pasa algo parecido, lo más complicado de aceptar son los propios defectos. Bueno a mí, además, me costó mucho saber cuáles eran mis virtudes, lo que tenía de bueno, aunque creo que eso tiene que más relación con la carencia de autoestima que marcó mi primera adolescencia que con otra cosa. Tampoco se trata de ponerse de etiquetas, como inteligente, nervioso, afable, activo, atractivo... Me parece que el verdadero saber cómo eres quiere decir saber valorar cada uno de tus rasgos en lo que vale.
Hay cosas fáciles, como las características físicas, y las habilidades que uno tiene. De muy pequeños aprendemos a reconocer nuestra propia imagen en el espejo, y esto, nos guste o no, se acepta con cierta facilidad, aunque la mayoría tenemos tendencia a hacer una valoración a la baja del propio físico.
Hay otros rasgos que me parecen bastante menos evidentes, que muchas veces no nos damos cuenta de que los tenemos hasta que los desarrollamos, como la creatividad, la imaginación, etc.
Finalmente, hay algunos rasgos evidentes que a veces nos pueden costar mucho aceptar y dentro de este grupo pondría a nuestras preferencias sexuales especialmente cuando son diferentes. La religión judía, que es machista y homofóbica, ha hecho del sexo un tabú. Las religiones que han derivado de ella, como el cristianismo y el islamismo, han heredado este rasgo y en algún caso lo han magnificado. En cambio el budismo no hace del sexo una bandera, dice que la sexualidad debe ser responsable y adecuada, y acepta la homosexualidad, ya que el propio Buda aceptó a los homosexuales. Esto ha hecho que para un adolescente de cultura cristiana o de influencia cristiana, tener determinados gustos represente un problema muy serio y un pánico cerval a ser rechazado por este simple hecho a una edad en que la aceptación social es fundamental.
Bueno, esta reflexión, tan larga, sólo era para decir que el primer problema del adolescente con tendencias homosexuales es aceptarse a si mismo, y que muchos jóvenes, que no lo han sabido o querido hacer en su adolescencia lo han tenido que hacer de mayores, y puede que así haya sido aun más complicado. Está claro que luchar contra este hecho es ir contra elementos básicos de nuestra cultura. Una cultura que califica el amor homosexual de un hecho contra natura, y la penetración anal de sodomía. Recordad que Sodoma fue destruida por Jehová precisamente por sus vicios.
Después vendría el "sé tú mismo", lo que quiere que cada persona sepa vivir tal cual es, pero insisto en que entiendo que no quiere decir resignarse, sino que creo que el que acierta es el que sabe luchar por potenciar su ser. Es decir, que sabe aprovechar sus virtudes y capacidades (innatas o adquiridas), y sabe hacer frente a los propios defectos, buscando la manera de que dejen de ser un obstáculo.
Sin embargo conviene tener en cuenta que para un humano adulto, hacer un pequeño cambio en su ser suele representar un gran esfuerzo y que por eso solemos decir que los adultos cambiamos poco.
Un abrazo.
