Elucubracions poc madurades --- Elucubraciones poco maduradas

[Entrada 171]

Elucubracions poc madurades

Hi ha serveis que no poden fallar, que el seu millor mèrit es passar desapercebuts, com és el cas del subministrament de l'aigua, de electricitat, de telèfon, etc. Si tot va bé només ens preocupem del que ens costen, però el dia que fallen és un daltabaix perquè ja no estem preparats per viure sense aigua, electricitat o telèfon. El cas del menjar no és similar perquè tenim més consciencia de què és imprescindible i estem més acostumats a admetre que, ens agradi o no, ens l'hem de procurar. I de la neteja de casa què en dieu? Quin rotllo! No conec a ningú que li agradi... Diuen que a l'antigor se n'ocupaven els esclaus.

Els primers esclaus descrits en una gran civilització són els de Mesopotàmia durant l'època sumèria. A l'Antic Egipte el nombre d'esclaus ja era suficient com per tenir certa importància social, especialment a l'Imperi Nou. Els esclaus provenien de les conquestes i no existia una regulació jurídica sobre ells, però això va ser diferent a l'Imperi Romà on determinats delictes es penaven amb l'esclavatge o les galeres. Alguns filòsofs de l'antiguitat, com Aristòtil, creien que l'esclavitud era natural i necessària. No va ser fins als segles XVIII i XIX que van començar a sorgir els moviments abolicionistes als països de cultura occidental.

Els abolicionistes defensaven que l'esclavitud no era rendible per l'alt cost del manteniment, en haver-se de fer càrrec de l'allotjament, l'alimentació, el vestit, la salut, i la vigilància dels esclaus, a més, les revoltes no infreqüents dels esclaus destruïen molts béns dels seus propietaris. D'altra banda la productivitat depèn de l'interès del treballador lliure pel seu treball i per l'absència de control. Només s'hi contraposa el salari el qual pot reemplaçar i superar els costos de compra i manteniment dels esclaus. Em sobta que cap a finals del segle XIX i començament del XX, quan ja feia temps que s'havia abolit l'esclavitud, en aquest país hi havia persones que treballaven per la vida, que vol dir que no cobraven res, que els alimentaven, allotjaven i vestien, però no els donaven cap salari.

Mentre hi ha veus que defensen que l'estat s'hauria d'ocupar de cobrir les necessitats bàsiques de les persones, que no s'hauria de deixar a cap ciutadà a la misèria, que el planeta té riquesa suficient per a tots, el govern actual que va prometre que no apujaria l'IVA perquè era un impost injust i en canvi ja ha anunciat que ho farà, vol que es pugui acomiadar a una persona que dugui més de nou dies de baixa, i en tot cas deixar de pagar-li el salari íntegre mentre està malalt... Serà tot la mateixa cosa? Els esclaus són aquells que treballen per algú altre sense cap tipus de remuneració i que no tenen cap dret... Retallar-nos els drets no és tornar a l'esclavatge?

Una abraçada

Elucubraciones poco maduradas

Hay servicios que no pueden fallar, que su mejor mérito es pasar desapercibidos, como es el caso del suministro del agua, de electricidad, de teléfono, etc. Si todo va bien sólo nos preocupamos de lo que nos cuestan, pero el día que fallan es un descalabro, porque ya no estamos preparados para vivir sin agua, electricidad o teléfono. El caso la comida no es similar porque tenemos más conciencia de que es imprescindible y estamos más acostumbrados a admitir que, nos guste o no, nos la tenemos que procurar. ¿Y de la limpieza de casa que decís? ¡Qué rollo! No conozco a nadie que le guste... Dicen que en la antigüedad se ocupaban de ello los esclavos.

Los primeros esclavos descritos en una gran civilización son los de Mesopotamia durante la época sumeria. En el Antiguo Egipto el número de esclavos ya era suficiente como para tener cierta importancia social, especialmente en el Imperio Nuevo. Los esclavos provenían de las conquistas y no existía una regulación jurídica sobre ellos, pero eso fue diferente en el Imperio Romano donde determinados delitos se penaban con la esclavitud o las galeras. Algunos filósofos de la antigüedad, como Aristóteles, creían que la esclavitud era natural y necesaria. No fue hasta los siglos XVIII y XIX que empezaron a surgir los movimientos abolicionistas en los países de cultura occidental.

Los abolicionistas defendían que la esclavitud no era rentable por el alto coste del mantenimiento, al tener que hacerse cargo del alojamiento, la alimentación, el vestido, la salud, y la vigilancia de los esclavos, además, las revoluciones no infrecuentes de los esclavos destruían muchos bienes de sus propietarios. Por otra parte la productividad depende del interés del trabajador libre por su trabajo y por la ausencia de control. Sólo se le contrapone el salario el cual puede reemplazar y superar los costes de compra y mantenimiento de los esclavos. Me choca que hacia finales del siglo XIX y principios del XX, cuando ya hacía tiempo que se había abolido la esclavitud, en este país había personas que trabajaban por la vida, que significa que no cobraban nada, que los alimentaban, alojaban y vestían, pero no les daban ningún salario.

Mientras hay voces que defienden que el estado debería ocuparse de cubrir las necesidades básicas de las personas, que no se debería dejar a ningún ciudadano en la miseria, que el planeta tiene riqueza suficiente para todos, el gobierno actual que prometió que no subiría el IVA porque era un impuesto injusto y en cambio ya ha anunciado que lo hará, quiere que se pueda despedir a una persona que lleve más de nueve días de baja, y en todo caso dejar de pagarle el salario íntegro mientras está enfermo... ¿Será todo lo mismo? Los esclavos son aquellos que trabajan para otro sin ningún tipo de remuneración y que no tienen ningún derecho... ¿Recortarnos los derechos no es volver a la esclavitud?

Un abrazo.