[Entrada 249]
Política de retallades
El pensament econòmic dominant afirma que cal treballar més i cobrar menys, que les pensions no es podran pagar per la disminució de la població activa. En canvi, la productivitat laboral no deixa d'augmentar i la participació dels salaris en la mateixa disminueix dia rere dia. Segons l'informe mundial de salaris que elabora l'OIT (Organització Internacional del Treball) entre 1999 i 2011 la productivitat laboral mitjana en les economies desenvolupades va augmentar el doble que els salaris mitjana. La tendència mundial ha resultat en un canvi en la distribució de l'ingrés nacional, amb una menor participació dels treballadors, mentre que la participació del capital en la renda augmenta en una majoria de països. La tendència mundial ha resultat en un canvi en la distribució de l'ingrés nacional, amb una menor participació dels treballadors, mentre que la participació del capital en la renda augmenta en una majoria de països. És a dir, treballar més i cobrar menys vol dir enriquir més el propietari d'aquest capital, que és qui ja és ric.
Segons vaig llegir al País de 28 d'Abril passat, un estudiant de 28 anys de Massachusetts ha posat en qüestió l'informe dels professors de la prestigiosa Universitat de Harvard, Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff, en què es va basar el G-20 per forçar a Europa i USA a les retallades pressupostàries que pretenen reduir dràsticament l'endeutament d'aquests ja que assegura que "quan el deute d'un país supera el 90% del PIB, el creixement de l'economia és inviable". Però resulta que l'estudi està ple d'errors i que les conclusions a què arriba són falses. Thomas Herndon, de 28 anys, ha trobat fins i tot errors en les fórmules dels fulls d'Excel que van usar aquests professors per treure aquestes falses conclusions. Està convençut també que la teoria no pot replicar-se, perquè està mal plantejada. I recolza que s'adoptin polítiques d'estímul per sortir de la recessió. "L'austeritat és contraproduent, crea sofriment". El fet és que els ultraliberals segueixen amb les seves polítiques de retallades ignorant aquest descobriment. Per què segueixen? Quin és el seu objectiu real? L'estudi estava fet exprés malament? No serà que el seu objectiu és acabar amb l'estat del benestar com sigui?Qui es beneficia de tot plegat?
Una abraçada.
Política de recortes
El pensamiento económico dominante afirma que hay que trabajar más y cobrar menos, que las pensiones no se podrán pagar por la disminución de la población activa. En cambio, la productividad laboral no deja de aumentar y la participación de los salarios en la misma disminuye día tras día. Según el informe mundial de salarios que elabora la OIT (Organización Internacional del Trabajo) entre 1999 y 2011 la productividad laboral promedio en las economías desarrolladas aumentó el doble que los salarios promedio. La tendencia mundial ha resultado en un cambio en la distribución del ingreso nacional, con una menor participación de los trabajadores, mientras que la participación del capital en la renta aumenta en una mayoría de países. La tendencia mundial ha resultado en un cambio en la distribución del ingreso nacional, con una menor participación de los trabajadores, mientras que la participación del capital en la renta aumenta en una mayoría de países. Es decir trabajar más y cobrar menos significa enriquecer más al propietario de ese capital, que es el que ya es rico.
Según leí en el País de 28 de Abril pasado, un estudiante de 28 años de Massachussets ha puesto en cuestión el informe de los profesores de la prestigiosa Universidad de Harvard, Carmen Reinhart y Kenneth Rogoff, en que se basó el G-20 para forzar a Europa y a USA a los recortes presupuestarios que pretenden reducir drásticamente el endeudamiento de esos ya que se asegura que “cuando la deuda de un país supera el 90% del PIB, el crecimiento de la economía es inviable”. Pero resulta que el estudio está lleno de errores y que las conclusiones a las que llega son falsas. Thomas Herndon, de 28 años, ha hallado incluso errores en las fórmulas de las hojas de Excel que usaron esos profesores para sacar esas falsas conclusiones. Está convencido también de que la teoría no puede replicarse, porque está mal planteada. Y apoya que se adopten políticas de estímulo para salir de la recesión. “La austeridad es contraproducente, crea sufrimiento”. El hecho es que los ultraliberales siguen con sus políticas de recortes ignorando ese descubrimiento ¿Por qué siguen? ¿Cual es su objetivo real? ¿El estudio estaba mal a posta? ¿No será que su objetivo es acabar con el estado del bienestar como sea?¿Quien se beneficia de todo eso?
Un abrazo.
2 comentaris:
No tenia ni idea d'aquest informe de la Universitat de Harvard, però sembla sospitós, com a fet per encàrrec. A aquestes altures de la pel·lícula, és clar que la política de retallades només va en la direcció de la destrucció de l'Estat, per substituir-lo per una entitat que funcioni només pels interessos del capital. És més, suposant que la política de retallades funcioni, només per seguir en l'argument que ens volen vendre, tornaran a restituir l'Estat del benestar, i perfeccionar-lo després de la crisi?. D'això no han dit una sola paraula. Hi ha una altra dada, Josep, i és que el mercat de productes de luxe ha augmentat exponencialment. És a dir, que els rics s'han tornat més rics amb la "crisi" i gasten més en una vida de luxe. Jo crec que la qüestió ja és tan clara i evident com que aquests delinqüents de guant blanc han perdut tota la vergonya. Una forta abraçada, Josep.
PD: I parlant de pel·lícules, avui m'has fet recordar aquesta seqüència dels Germans Marx, hehe.
---
No tenía ni idea de ese informe de la Universidad de Harvard, pero parece sospechoso, como hecho por encargo. A estas alturas de la película, está claro que la política de recortes sólo va en la dirección de la destrucción del Estado, para sustituirlo por una entidad que funcione sólo por los intereses del capital. Es más, suponiendo que la política de recortes funcione, sólo por seguirles en el argumento que nos quieren vender, ¿volverán a restituír el Estado del bienestar, y perfeccionarlo después de la crisis?. De esto no han dicho una sola palabra. Hay otro dato, Josep, y es que el mercado de productos de lujo ha aumentado exponencialmente. Es decir, que los ricos se han vuelto más ricos con la "crisis" y gastan más en una vida de lujo. Yo creo que la cuestión ya es tan clara y evidente como que esos delincuentes de guante blanco han perdido toda la vergüenza. Un fuerte abrazo, Josep.
PD: Y hablando de películas, hoy me has hecho recordar esta secuencia de los Hermanos Marx, jeje.
@Roberto T, et confesso que fins que no vaig llegir aquest article jo tampoc. Sabia que la idea d’acabar amb el dèficit era del G-20, però no sabia que s’havia basat en un estudi i molt menys de quin estudi es tractava. Jo també tinc el convenciment que el capital busca, i està aconseguint, la liquidació del que anomenen l’estat del benestar per augmentar les seves riqueses. Estic convençut de què si algun dia impera la justícia pagaran molt cara la seva cobdícia.
—¡Es la guerra! ¡Traed madera!
Moltes gràcies per passar i molt especialment pel comentari.
Una abraçada.
--- Traducción de mi comentario en catalàn ---
@Roberto T: Te confieso que hasta que no leí este artículo yo tampoco. Sabía que la idea de acabar con el déficit era del G-20, pero no sabía que se había basado en un estudio y mucho menos de qué estudio se trataba. Yo también tengo el convencimiento de que el capital busca, y está consiguiendo, la liquidación de lo que llaman el estado del bienestar para aumentar sus riquezas. Estoy convencido de si algún día impera la justicia pagarán muy cara su codicia.
—¡Es la guerra! ¡Traed madera!
Muchas gracias por pasar y muy especialmente por el comentario.
Un abrazo.
--- -------------------------------- ---
Publica un comentari a l'entrada