Islàndia encara protesta --- Islandia aún protesta

[Entrada 141]

Islàndia encara protesta

El 6 d'octubre de 2008 a Islàndia, un petit país de poc més de tres-cents mil habitants, tants com els d'un parell de districtes de la ciutat de Barcelona, amb gran sorpresa dels seus ciutadans, i dels de tot el món, l'estat intervenia el principals bancs del país que tenien un deute que multiplicava per molt el seu PIB, és a dir, la producció anual global del país. Una vegada superat el xoc inicial, els ciutadans van sortir en massa al carrer demanant la dimissió del govern i de la direcció del banc central.

El govern de David Oddsson, entre 1991 i el 2004 havia iniciat un seguit canvis radicals d'una marcada ideologia neoliberal com la desregulació, la privatització, la baixada d'impostos, i la liberalització del sistema financer. Un dels assessors d'aquell govern defensa que aquells anys van ser els més pròspers i feliços de la història d'Islàndia. Es diu que volien fer del país un paradís financer com les Illes Caiman.

La privatització dels bancs va ser sospitosa ja que van ser venuts a gent propera en aquell govern. A més, als mitjans de comunicació hi havia certa connivència amb la falta de transparència i de crítiques. Els bancs donaven crèdit a tothom sabent que no els podrien tornar, era una bogeria, a més, trucaven, fins i tot, a nois de 15 anys perquè fessin inversions. L'any 2006, un parlamentari de la dreta, junt amb un expresident de la Reserva Federal dels USA, va redactar l'Informe Estabilitat financera a Islàndia on se'n defensava la bondat i s'assegurava que no es preveia que pogués tenir problemes. En canvi en l'informe de la Comissió Especial d'Investigació, el 2010, s'assegurava que el 2006 ja era massa tard per salvar els bancs islandesos i que des del 2003 havien crescut de forma descontrolada i desmesurada. La conseqüència és que hi va haver força gent que va perdre tots els seus estalvis, i, fins i tot, suïcidis.

A la actualitat el país s'està recuperant financerament més ràpidament del previst, malgrat que l'atur sigui massa alt (força més baix que el d'Espanya), hi hagi un deute públic i privat, elevat, i hi hagi, també, uns índex de pobresa i desigualtat poc freqüents. Una Comissió Especial d'Investigació ha investigat a molts dels banquers en un exercici de transparència i una reforma participativa de la constitució on s'apunten coses tan interessants com el benefici públic i etern dels recursos naturals o la transparència, poden haver estat els motors d'aquesta ràpida recuperació. Però les protestes continuen, acusen al govern de no fer prou per la gent que està perdent els seus habitatges. Els lemes de la protesta són: "democràcia real", "marxeu ja!", "una nova Islàndia".

Una abraçada.

Islandia aún protesta

El 6 de octubre de 2008 en Islandia, un pequeño país de poco más de trescientos mil habitantes, tantos como los de un par de distritos de la ciudad de Barcelona, con gran sorpresa de sus ciudadanos, y los de todo el mundo, el estado intervenía los principales bancos del país que tenían una deuda que multiplicaba por mucho su PIB, es decir, la producción anual global del país. Una vez superado el shock inicial, los ciudadanos salieron en masa a la calle pidiendo la dimisión del gobierno y de la dirección del banco central.

El gobierno de David Oddsson, entre 1991 y 2004 había iniciado una serie cambios radicales de una marcada ideología neoliberal como la desregulación, la privatización, la bajada de impuestos, y la liberalización del sistema financiero. Uno de los asesores de aquel gobierno defiende que aquellos años fueron los más prósperos y felices de la historia de Islandia. Se dice que querían hacer del país un paraíso financiero como las Islas Caimán.

La privatización de los bancos fue sospechosa ya que fueron vendidos a gente cercana a aquel gobierno. Además, en los medios de comunicación había cierta connivencia con su falta de transparencia y de críticas. Los bancos daban crédito a todo el mundo sabiendo que no los podrían devolver, era una locura, además, llamaban, incluso, a chicos de 15 años para que hicieran inversiones. En el 2006, un parlamentario de la derecha, junto con un expresidente de la Reserva Federal de los USA, redactó el Informe Estabilidad financiera en Islandia donde se defendía su bondad y se aseguraba que no se preveía que pudiera tener problemas. En cambio en el informe de la Comisión Especial de Investigación, en 2010, se aseguraba que en el 2006 ya era demasiado tarde para salvar a los bancos islandeses y que desde 2003 habían crecido de forma descontrolada y desmedida. La consecuencia es que hubo bastante gente que perdió todos sus ahorros, e, incluso, suicidios.

En la actualidad el país se está recuperando financieramente más rápidamente de lo previsto, aunque el paro sea demasiado alto (bastante más bajo que el de España), haya una deuda pública y privada, elevada, y haya, también, unos índices de pobreza y desigualdad poco frecuentes. Una Comisión Especial de Investigación ha investigado a muchos de los banqueros en un ejercicio de transparencia y una reforma participativa de la constitución donde se apuntan cosas tan interesantes como el beneficio público y eterno de los recursos naturales o la transparencia, pueden haber sido los motores de esta rápida recuperación. Pero las protestas continúan, acusan al gobierno de no hacer lo suficiente por la gente que está perdiendo sus viviendas. Los lemas de la protesta son: "democracia real", "marchaos ya!", "Una nueva Islandia".

Un abrazo.