Democràcia real? --- ¿Democracia real?

[Entrada 145]

Democràcia real?

El moviment del 15M va començar demanant democràcia real ja, és a dir, immediatament. Tots els detractors d'aquest moviment els acusen de ser massa assemblearis, i que això no funciona ja que resulta inoperant, però és que la nostra democràcia, que va tenir molt de sentit per passar d'una dictadura sanguinària a una monarquia parlamentària al estil de les existents en altres països europeus, conserva aspectes que potser de partida tenien sentit i que ara estan minant el sistema en haver quedat obsoletes.

1) El sistema D'Hont modificat que usem pel repartiment dels escons, que tenia el sentit d'evitar la dispersió en grups i grupuscles als parlaments, que beneficia, per tant, als grups majoritaris, ens du a contrasentits com que un escó al PP li costi poc més de 58 mil vots, al PSOE i a CiU alguns més de 63 mil, i en canvi els d'IU hagin de passar dels 153 mil o el de UPyD més de 228 mil. No valen el mateix tots els vots?

2) El sistema de llistes tancades, de les quals no podem treure ni afegir a ningú, ens obliga, ens agradi o no, a votar a tots els candidats de la llista per la qual ens decantem. Sóc jo en realitat qui tria?

3) La imposició d'una disciplina de partit, on s'obliga a tots els parlamentaris d'un partit , siguin diputats, senadors, regidors dels ajuntaments, etc. a votar amb una sola veu de manera que es perden tots els possibles matisos. Els parlamentaris no poden votar segons la seva opinió personal. De què valen les cambres dels parlaments?

4) El conjunt dels dos punts anteriors fa que en realitat estiguem tots votant a una sola persona, el número u de la llista que es presenta, en general a Madrid, la resta dels parlamentaris en realitat acaben no tenint ni veu ni vot, voten el que els manen. I qui em representa a mi?

5) La justícia està totalment supeditada a les tendències polítiques dels seus jutges. Politització que és més que evident als judicis a Garzón o a les pantomimes de judicis de Camps i Matas. Un sistema democràtic té un dels seus pilars en la independència de la justícia. On és?

Y per què serveix el Senat si tot el que aprova ha passar pel Congrés dels Diputats perquè ho validin o invalidin? La gent vota aquests polítics que menteixen més que enraonen i no els passa res. Qui confia en un sistema on la mentida, la corrupció i la impunitat estan imperant cada dia més i ningú fa res per evitar-ho? On impera la cobdícia que permet l'enriquiment exagerat d'uns pocs i la corrupció de molts. Una pancarta deia "Ni dretes ni esquerres, només hi ha els de dalt i els de a baix i jo sóc dels de baix"...

I el que em sap més greu és que estic veient com s'estan carregant la poca democràcia que hi havia i no estem fent res per evitar-ho. Fa poc comentava amb un amic que havíem sortit al carrer per defensar mil coses: l'estatut, la democràcia, les escoles públiques, i tantes altres... I ens en vam anar cap a casa quan ens va semblar que ja havíem aconseguit, i està clar que no hem fet prou, que no es pot baixar la guàrdia...

Una abraçada

¿Democracia real?

El movimiento del 15M empezó pidiendo democracia real ya, es decir, inmediatamente. Todos los detractores de ese movimiento les acusan de ser demasiado asamblearios, y que eso no funciona ya que resulta inoperante, pero es que nuestra democracia, que tuvo mucho sentido para pasar de una dictadura sanguinaria a una monarquía parlamentaria al estilo de las existentes en otros países europeos, conserva aspectos que quizás de partida tenían sentido y que ahora están minando el sistema al haber quedado obsoletas.

1) El sistema D'Hont modificado que usamos por el reparto de los escaños, que tenía el sentido de evitar la dispersión en grupos y grupúsculos en los parlamentos, que beneficia, por tanto, a los grupos mayoritarios, nos lleva a contrasentidos como que un escaño al PP le cueste poco más de 58 mil votos, al PSOE ya CiU algunos más de 63 mil, y en cambio los de IU tengan que pasar los 153 mil o el de UPyD más de 228 mil. ¿No valen lo mismo todos los votos?

2) El sistema de listas cerradas, de las que no podemos quitar ni añadir a nadie, nos obliga, nos guste o no, a votar a todos los candidatos de la lista por la que nos decantemos. ¿Soy yo en realidad quien elige?

3) La imposición de una disciplina de partido, donde se obliga a todos los parlamentarios de un partido, sean diputados, senadores, concejales de los ayuntamientos, etc. a votar con una sola voz de manera que se pierden todos los posibles matices. Los parlamentarios no pueden votar según su opinión personal. ¿De qué valen las cámaras de los parlamentos?

4) El conjunto de los dos puntos anteriores hace que en realidad estemos todos votando a una sola persona, el número uno de la lista que se presenta, en general en Madrid, el resto de los parlamentarios en realidad acaban no teniendo ni voz ni voto, votan lo que les mandan. ¿Y quien me representa a mí?

5) La justicia está totalmente supeditada a las tendencias políticas de sus jueces. Politización que es más que evidente en los juicios a Garzón o a las pantomimas de juicios de Camps y Matas. Un sistema democrático tiene uno de sus pilares en la independencia de la justicia. ¿Dónde está?

Y ¿para qué sirve el Senado si todo lo que aprueba ha pasar por el Congreso de los Diputados para que lo validen o invaliden? La gente vota esos políticos que mienten más que hablan y no les pasa nada. ¿Quien confía en un sistema donde la mentira, la corrupción y la impunidad están imperando cada día más y nadie hace nada para evitarlo? Donde impera la codicia que permite el enriquecimiento exagerado de unos pocos y la corrupción de muchos. Una pancarta decía "Ni derechas ni izquierdas, sólo hay los de arriba y los de abajo y yo soy de los de abajo"...

Y lo que peor me sabe es que estoy viendo como se están cargando la poca democracia que había y no estamos haciendo nada para evitarlo. Hace poco comentaba con un amigo que habíamos salido a la calle para defender mil cosas: El estatuto, la democracia, las escuelas públicas, y tantas otras... Y nos fuimos a casa cuando nos pareció que ya lo habíamos logrado, y está claro que no hemos hecho lo suficiente, que no se puede bajar la guardia...

Un abrazo