Onze de setembre --- Once de septiembre

[Entrada 194]

Onze de setembre

El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor, diu una cançó catalana. La meva terra que celebra la seva diada nacional el dia que va perdre les seves institucions d'autogovern davant el triomf del Borbó (11 de setembre de 1714), aquell primer Bourbon qui va desfer la confederació d'estats que havia governat la casa d'Àustria com a herència del reis catòlics. Aquests, els d'Àustria, només havien pogut dilapidar els diners de Castella, d'on eren manarques absoluts, en el seu afany de defensar l'església de Roma davant dels protestants, perquè els parlaments dels diferents estats de la corona d'Aragó tenien massa força i els impedien treure'n diners. El Borbó es va desfer d'aquestes monarquies parlamentàries i va convertir aquella corona confederal en un estat únic i centralista al més pur estil jacobí, no oblidem que era francès.

Des de la segona república espanyola (1931-1939) el meu país, que té més superfície que Bèlgica i una economia equiparable a les més ben situades del món, està intentant trobar la fórmula per conviure amb la resta de l'estat de manera que no ens sentim maltractats i menystinguts. A la constitució de 1978 es va inventar una fórmula que no funciona, potser perquè va estar mal aplicada, ja que li ha permès a l'estat cedir al govern autonòmic un seguit de serveis als quals ha dotat d'un finançament deficitari. Malgrat que el PP argumenti que el que passa és que no sabem administrar-nos està clar que no és així. El que veu el ciutadà català és com l'estat (Madrid) es queda cada dia 45 milions d'euros (6 euros per habitant i dia) dels impostos que treu de Catalunya. Diners que l'estat inverteix o gasta en altres parts de l'estat.

Parlem de sanitat per exemple. El sistema sanitari català funcionava de meravella abans de les retallades tot i ser deficitari. Per començar, la tradició mèdica en aquest petit país ha estat sempre a la primera línia mundial. Podria fer una llista molt llarga de les aportacions que s'han fet des d'aquí a la ciència mèdica actual. I seguim en la primera línia, per això ve gent de tot l'estat a visitar-se i fer-se tractar als nostres hospitals. Fins i tot el Rei va venir a operar-se a Barcelona. Aquest èxit del servei que estem donant a la resta de comunitats autònomes no és compensat econòmicament. Com volen que ens mantinguem al cap del desenvolupament de la ciència mèdica, tractem pacients de tot el país i de tota Europa amb un pressupost que no arriba a cobrir les necessitats de la ciutadania autòctona?

La economia és un tema. L'altre són els continus atacs a la nostra llengua i cultura. El PP de Catalunya ha anat recorrent tots els reglaments interns d'Ajuntaments, Universitats, i altres corporacions públiques que han donat preeminència al nostre idioma. Idioma que estava i està en perill. A València el PP l'ha transformat en una llengua de segona que cada dia es parla menys i que a les escoles a penes s'ensenya, i actualment en Bauzà està intentant fer el mateix a les Balears.

Si per casualitat els catalans ens anem a recórrer el territori de l'estat fora de Catalunya tothom ens mira malament ja que la dreta neofranquista del PP s'ha encarregat de fer-nos aparèixer com a uns insolidaris (es veu que sis euros al dia per habitant els deu semblar poc), amb un endeutament espectacular que és la causa del deute de l'estat (però que en realitat ha causat el govern central amb l'incompliment de l'estatut que ens va començar a retallar el PSOE al parlament i que el PP va acabar de retallar encara més al constitucional) i els fan creure que volem imposar el català a tothom fins i tot maltractant a la gent. Mentida darrera mentida. Y no segueixo... Però n'hi ha més.

Mentrestant el consell de ministres ha aprovat una aportació exorbitant de milions per a Bankia (no oblidem que la situació d'aquest banc és obra del PP, en concret de la Sra, Esperanza Aguirre i del Sr. Francesc Camps amb la col·laboració del Sr. Rodrigo Rato). Milions que hauria d'aportar el FROP, però que se sap que no els té. D'on els traurà?

Al País Basc i a Navarra, que tenen un règim fiscal especial al que Catalunya voldria afegir-se però l'Estat no vol concedir-li de cap de les maneres (no sé que tenen d'especial bascos i navarresos)... Com deia bascos i navarresos no tenen cap problema d'endeutament i a penes estan acusant la crisi.

Diuen que si ens independitzem, deixarem de pertànyer a la Comunitat Europea (CE). Tant de bo (tot i que no crec que tinguem tanta sort ni que ens deixin escapar). Què li devem a la CE? Resulta que el 70% de les decisions que afecten al meu país, especialment les econòmiques, les pren la CE ja que el marge de maniobra que tenen els estats membres de la CE és molt petit. Almenys això diu en Ramonet. Resulta que els experts estan dient que les polítiques de la CE davant la crisi són nefastes, que fins i tot França està a punt d'entrar en recessió. Aquesta política ultraliberal que marca la CE ha dut a Portugal, que l'ha aplicada al peu de la lletra, a una recessió cada vegada més gran i a un fort creixement del seu endeutament, això per posar un exemple i no parlar d'Itàlia, Irlanda, Portugal o Grècia. I nosaltres els anem al darrera. A última hora la Merkel amb la seva política ha aconseguit que els joves alemanys que tenen feina tinguin sous escombraria inferiors als mil euros i molts d'ells hagin de tenir dues feines per sobreviure. Potser que valgui la pena que ens mirem més la Xina que té la reserva de dòlars més gran del món, més gran fins i tot que la dels USA que són qui els fabriquen. O el que està fent Obama ja que està aconseguint reduir l'atur i fent créixer l'economia del país.

Em sembla que no s'ha de sorprendre ningú del que pugui passar a Catalunya aquest 11 de setembre.

Una abraçada.

Once de septiembre

Mi país es tan pequeño que siempre cabe dentro del corazón, dice una canción catalana. Mi tierra que celebra su fiesta nacional el día que perdió sus instituciones de autogobierno ante el triunfo del Borbón (11 de septiembre de 1714), aquel primer Bourbon que deshizo la confederación de estados que había gobernado la casa de Austria como herencia del reyes católicos. Éstos, los de Austria, sólo habían podido dilapidar el dinero de Castilla, de donde eran monarcas absolutos, en su afán de defender a la iglesia de Roma ante los protestantes, porque los parlamentos de los diferentes estados de la corona de Aragón tenían demasiado fuerza y les impedían sacar dinero de ellos. El Borbón se deshizo de estas monarquías parlamentarias y convirtió aquella corona confederal en un estado único y centralista al más puro estilo jacobino, no olvidemos que era francés.

Desde la segunda república española (1931-1939) mi país, que tiene más superficie que Bélgica y una economía equiparable a las mejor situadas del mundo, está intentando encontrar la fórmula para convivir con el resto del estado de forma que no nos sintamos maltratados y despreciados. En la constitución de 1978 se inventó una fórmula que no funciona, quizás porque estuvo mal aplicada, ya que le ha permitido al estado ceder al gobierno autonómico una serie de servicios a los que ha dotado de una financiación deficitaria. A pesar de que el PP argumente que lo que pasa es que no sabemos administrarnos está claro que no es así. Lo que ve el ciudadano catalán es como el estado (Madrid) se queda cada día 45 millones de euros (6 euros por habitante y día) de los impuestos que saca de Cataluña. Dinero que el estado invierte o gasta en otras partes del territorio del estado.

Hablemos de sanidad por ejemplo. El sistema sanitario catalán funcionaba de maravilla antes de los recortes a pesar de ser deficitario. Para empezar, la tradición médica en este pequeño país ha estado siempre en la primera línea mundial. Podría hacer una lista muy larga de las aportaciones que se han hecho desde aquí a la ciencia médica actual. Y seguimos en la primera línea, por eso viene gente de todo el estado a visitarse y hacerse tratar a nuestros hospitales. Incluso el Rey vino a operarse en Barcelona. Ese éxito del servicio que estamos dando al resto de comunidades autónomas no es compensado económicamente. ¿Cómo quieren que nos mantengamos a la cabeza del desarrollo de la ciencia médica, tratemos pacientes de todo el país y de toda Europa con un presupuesto que no llega a cubrir las necesidades de la ciudadanía autóctona?

La economía es un tema. El otro son los continuos ataques a nuestra lengua y cultura. El PP de Cataluña ha ido recurriendo todos los reglamentos internos de Ayuntamientos, Universidades, y demás corporaciones públicas que han dado preeminencia a nuestro idioma. Idioma que estaba y está en peligro. En Valencia el PP la ha transformado en una lengua de segunda que cada día se habla menos y que en las escuelas apenas se enseña, y actualmente Bauzà está intentando hacer lo mismo en Baleares.

Si por casualidad los catalanes nos vamos a recorrer el territorio del estado fuera de Cataluña todos nos miran mal ya que la derecha neofranquista del PP se ha encargado de hacernos aparecer como unos insolidarios (debe ser que seis euros al día por habitante les parece poco), con un endeudamiento espectacular que es la causa de la deuda del estado (pero que en realidad ha causado el gobierno central con su incumplimiento del estatuto que nos empezó a recortar el PSOE en el Parlamento y que el PP acabó de recortar aún más en el constitucional) y les hacen creer que queremos imponer el catalán a todos incluso maltratando a la gente. Mentira tras mentira. Y no sigo... Pero hay más.

Mientras el Consejo de Ministros ha aprobado una aportación exorbitante de millones para Bankia (no olvidemos que la situación de este banco es obra del PP, en concreto de la Sra., Esperanza Aguirre y del Sr. Francisco Camps con la colaboración del Sr. Rodrigo Rato ). Millones que debería aportar el FROP, pero que se sabe que no los tiene. ¿De dónde los sacará?

En el País Vasco y Navarra, que tienen un régimen fiscal especial al que Cataluña quisiera añadirse pero que el Estado no quiere concederle de ninguna de las maneras (no sé que tienen de especial vascos y navarros)... Como decía vascos y navarros no tienen ningún problema de endeudamiento y apenas están acusando la crisis.

Dicen que si nos independizamos, dejaremos de pertenecer a la Comunidad Europea (CE). Ojalá (aunque no creo que tengamos tanta suerte ni que nos dejen escapar). ¿Qué le debemos a la CE? Resulta que el 70% de las decisiones que afectan a mi país, especialmente las económicas, las toma la CE ya que el margen de maniobra que tienen los Estados miembros de la CE es muy pequeño. Al menos eso dice Ramonet. Resulta que los expertos están diciendo que las políticas de la CE ante la crisis son nefastas, que incluso Francia está a punto de entrar en recesión. Esa política ultraliberal que marca la CE ha llevado a Portugal, que la ha aplicado al pie de la letra, a una recesión cada vez mayor y a un fuerte crecimiento de su deuda, eso por poner un ejemplo y no hablar de Italia, Irlanda, Portugal o Grecia. Y nosotros les vamos detrás. A última hora la Merkel con su política ha conseguido que los jóvenes alemanes que tienen trabajo tengan sueldos basura inferiores a mil euros y muchos de ellos deban tener dos trabajos para sobrevivir. Puede que valga la pena que miremos más a China que tiene la reserva de dólares mayor del mundo, mayor incluso que la de los USA que son quienes los fabrican. O lo que está haciendo Obama ya que está consiguiendo reducir el paro y haciendo crecer la economía del país.

Me parece que no se ha de sorprender nadie lo que pueda pasar en Cataluña el próximo 11 de septiembre.

Un abrazo.