Festeig (Noviazgo)

[Entrada número 6 / 6]

Fa poc vaig sentir a dir a persones prou serioses que l'enamorament és una neurosi obsessiva. A més és passió, així que l'enamorament és un trastorn d'ansietat ple d'obsessions que ens afebleix i fins i tot anul·la el judici i la voluntat. En conseqüència convé deixar passar aquest moment per conèixer la realitat de l'altra persona, i, segons van dir, aquesta és la funció del festeig.

Hi ha qui diu que l'enamorament s'acaba quan som capaços de descobrir els defectes de l'altra persona... Però en realitat els defectes que veiem en una altre persona no són més que una visió personal de l'altra persona, una projecció de les coses que ens molesten de aquesta persona... A vegades, moltes vegades, el problema dels defectes d'una altra persona està en nosaltres mateixos.

Diuen que al començament les coses que ens agraden d'ella tapen les que ens molesten, però que amb el temps aquestes coses que ens agraden s'assumeixen, perden força i acaben tenint molt més pes les que ens molesten... Per això si no ens n'adonem ens podem cansar fàcilment de la seva companyia. Clar que això passa amb els anys. I és que l'amor real no s'assembla al de les pel·lícules...

També van dir que un s'enamora d'una altre persona per totes les imatges que un du a dins, per les experiències vitals de cadascú, que en realitat el primer enamorament de la vida és produeix durant la infància amb un dels propis progenitors, que aquest condiciona tots els altres, i que un busca en la parella satisfer tots aquests desitjos i imatges que du dins seu... Que a l'enamorament sempre hi ha un cert narcisisme, que sempre n'hi ha un que vol conquerir i l'altre que es deixa conquerir, i que per això sempre hi ha un cert desequilibri... I és que quan un està enamorat no estima a l'altre, l'enamorament no ens el deixa estimar, segons sembla no el podem estimar fins que aquesta passió no decau.

Què n'és de complicat! Però val la pena viure'l.

Una abraçada.

Festeig (Noviazgo)

Hace poco oí decir a personas bastante serias que el enamorarse es una neurosis obsesiva. Además és pasión, así que enamorarse es un trastorno de ansiedad lleno de obsesiones que nos debilita e incluso anula el juicio y la voluntad. En consecuencia conviene dejar pasar ese momento para conocer la realidad de la otra persona, y según dijeron esa es la función del noviazgo.

Hay quien dice que el enamoramiento se acaba cuando somos capaces de descubrir los defectos de la otra persona... Pero en realidad los defectos que vemos en otra persona no son más que una visión personal de la otra persona, una proyección, de las cosas que nos molestan de esa persona... A veces, muchas veces, el problema de los defectos de otra persona está en nosotros mismos.

Dicen que al principio las cosas que nos gustan de ella tapan las que nos molestan, pero que con el tiempo esas cosas que nos gustan se asumen, pierden fuerza y acaban teniendo mucho más peso las que nos molestan... Por eso si no nos damos cuenta de ello nos podemos cansar fácilmente de su compañía. Claro que eso pasa con los años. Y es que el amor real no se parece al de las películas...

También dijeron que uno se enamora de otra persona por todas las imágenes que uno lleva dentro, por las experiencias vitales de cada uno, que en realidad el primer enamoramiento de la vida se produce durante la infancia con uno de sus propios progenitores, que éste condiciona todos los demás, y que uno busca en la pareja satisfacer todos esos deseos e imágenes que lleva en su interior... Que en el enamorarse siempre hay un cierto narcisismo, que siempre hay uno que quiere conquistar y el otro que se deja conquistar, y que por eso siempre hay cierto desequilibrio... Y es que cuando uno está enamorado no ama al otro, el estar enamorado no nos deja amarlo, según parece no le podemos amar hasta que esa pasión decae.

¡Qué complicado es! Pero vale la pena vivirlo.

Un abrazo.