Forever young (39)

[Entrada 146]

Forever young (39)

Enllaç a Forever young (1), (2), (3), (4), (5), (6), (7), (8), (9), (10), (11), (12), (13), (14), (15), (16), (17), (18), (19), (20), (21), (22), (23), (24), (25), (26), (27), (28), (29), (30), (31), (32), (33), (34), (35), (36), (37), (38)

Resum del publicat anteriorment: La nit del 21 al 22 de desembre de 2010, tres persones LGBT; Toni de 63 anys, Marc de 31, i Josep de 15; es desperten en el cos d'una altra persona; en Toni al cos d'en Josep (Josep/Toni), en Josep al d'en Marc (Marc/Josep) i en Marc al d'en Toni (Toni/Marc), formant una espècie de triangle. Cada un d'ells reacciona d'una manera diferent. En Toni es disposa a gaudir d'una segona adolescència. En Josep, molt purista, no sap adaptar-se a la seva nova realitat i acaba ingressat al departament de psiquiatria d'un hospital comarcal. I en Marc, molt enamorat de la seva parella, Pau, decideix adoptar la vida de Toni per intentar recuperar el seu cos i la seva parella. Per sort ha trobat un diari d'en Toni que el permet fer d'ell amb seguretat davant del seu fill, Quet, i del seu xicot, Lluís. Aprofitant que en Lluís ha entrat a treballar amb ells, amb en Toni i el seu fill, en Toni/Marc s'agafa unes vacances i va a veure que se n'ha fet de seu cos. Aviat sap que en Josep està ocupant el seu cos i el que en Pau està patint. Aconsegueix convèncer a en Pau que ell és en Marc dins d'un altre cos i li demana que l'ajudi a recuperar el seu cos ocupat ara per en Josep. Junts, en Pau i en Toni/Marc, decideixen demanar a en Marc/Josep que els ajudi en el seu intent de revertir aquestes transmigracions. En Toni/Marc aconsegueix que el deixin parlar amb en Marc/Josep, du una carta on li explica que sap la veritat de la seva transmigració i li demana la seva ajuda per intentar revertir-la, el noi ho accepta i manifesta el seu interès per sortir de l'hospital. En sortir el doctor vol veure la carta que ha llegit en Marc/Josep i en Toni/Marc li dóna a llegir amb el consentiment d'en Marc/Josep. En realitat la carta que li dóna a llegir al doctor és un carta diferent i inofensiva. Davant aquest sobtat canvi d'actitud d'en Marc/Josep el Dr. Trepat li donarà l'alta passats un parell de dies, però ja en règim obert a visites. Després haurà de romandre en règim obert, d'hospital de dia, durant uns mesos. A la primera visita comencen a forjar un pla de treball per esbrinar qui ocupa el cos d'en Josep. En Marc/Josep revela que està enamorat d'en Ramon tot i que no s'acaba de definir com a homosexual. Aquell mateix dia en Marc/Josep s'enrotlla amb en Víctor, un auxiliar de clínica que està espectacular i estableixen una relació d'amants. Quan en Marc/Josep rep l'alta definitiva en Víctor li declara a en Marc/Josep que n'està enamorat, però aquest li confessa que no li pot correspondre. L'endemà en Toni/Marc i en Marc/Josep van a veure a l'ocupant del cos d'en Josep, que és en Toni. Tenen una primera conversa però apareix en Ramon i els impedeix concretar res. En Marc/Josep passa un mal moment al conèixer en Josep/Toni, d'una banda per veure's a si mateix des d'un altre cos i per l'altra engelosit en veure a en Ramon enamorat d'en Josep/Toni. Com que en Josep/Toni no s'acaba de pronunciar queden que es trucaran l'endemà al vespre. En Marc/Josep i en Toni/Marc van tornar a la casa d'en Marc i en Pau a esperar la trucada. El resultat de la trucada és que en Josep/Toni no té cap interès en abandonar el cos d'en Josep. En Marc/Josep queda desesperat en braços d'en Pau mentre en Toni/Marc se'n torna a Barcelona per reflexionar i buscar la manera de fer-lo canviar d'actitud. Mentre en Marc/Josep busca el consol en el braços d'en Víctor en Toni/Marc ordeix un pla per fer canviar d'opinió a en Josep/Toni. Vol intentar amenaçar-lo amb l'enfonsament del seu negoci i de la seva família. Decideix, parlant amb en Pau, enviar-li un primer email. Mentre en Marc/Josep segueix la seva relació amb en Víctor, en Pau li proposa de seguir amb els seus estudis de ESO a distància. Mentrestant en Marc envia el seu primer missatge a en Josep/Toni i aquest reacciona d'una manera inesperada per en Marc tot oferint-se a col·laborar per resoldre els problemes que en Marc havia inventat. Mentrestant en Ramon està preocupat pel comportament d'en Josep i anant a casa de la seva àvia l'enganxa sortint de casa del Sr. Sainz, el professor de l'institut, amb qui en Josep manté una relació d'amant. L'explicació d'en Josep no convenç a en Ramon. Només ells tres i en Pau saben el seu secret. En Toni/Marc junt amb en Marc/Josep i en Pau s'han dedicat a la recopilació d'informació de casos que podien tenir relació amb el seu. Mentrestant ha seguit enviant missatges a en Josep/Toni i aquest accedeix a col·laborar en l'intent de revertir la transmigració en saber que aviat serà avi. En Ramon que sorprèn a en Josep/Toni plorant intenta esbrinar que està passant, però no se'n surt. En Toni/Marc ho comunica a en Pau i a en Marc/Josep. Aquest proposa fer reunions virtuals per poder parlar amb en Josep/Toni sense dificultats. Aquell mateix dia fan la primera reunió virtual i en Toni/Marc els diu que creu que el primer que han de fer és que cada un, del més gran al més petit expliqui el més destacat dels fets que van envoltar a la seva transmigració. En Toni, és el primer en parlar i explica que el problema més important que va tenir els dies que precediren a la transmigració va ser el donar feina a en Lluís a la botiga que regia amb el seu fill i que l'ultim que recordava d'abans d'adormir-se i entrar en cos d'en Josep era que havia desitjat ser de nou adolescent. En Marc va explicar com era l'estrès que duia al damunt pel projecte que li havia encarregat dirigir el departament que dirigeix en Pau, ja que havia de demostrar la seva vàlua no només per a ell mateix, sinó també per en Pau que havia estat el seu valedor. I com abans d'adormir-se aquell dia havia desitjat tenir 60 anys. Al tercer dia va ser en Josep qui va explicar-se, aquest va parlar de les seves relacions amb en Ramon, el seus dubtes sobre les seves preferències sexuals i que en Ramon li demanava que es pronunciés i avancessin en aprofundir en les seves relacions sexuals. En Josep es va adormir desitjant tenir 30 anys per no dubtar més. En Marc/Josep, en Pau i en Toni/Marc ha elaborat un informe amb tots els casos assimilables al seu que han pogut trobar i li trameten a en Josep. Entre ells n'hi ha un de dues persones que encara viuen. En Marc/Josep comenta els trets comuns dels casos: són LGBT, tots coneixien d'abans de la transmigració la casa del transmigrat, normalment el més jove és qui es delata i el més gran fingeix una amnèsia, no han pogut detectar tres persones implicades en cap altre cas ni saben si havien desitjat el canvi d'edat que els ha proporcionat la transmigració com es va produir en el seu cas. També decideixen fer cadascú un diari per deixar informació sobre el que fan amb la vida de l'altre mentre estan transmigrats. En Josep/Toni després de fer un resum de tot el que han treballat planteja que li sembla massa fàcil, que hi ha d'haver alguna cosa més ja que si no això s'hauria donat amb molta més freqüència. L'endemà en Ramon fa un comentari la influència dels astres en els éssers vius i en Toni el proposa al grup consultar-ho a un astrònom i també a un astròleg per veure si veuen alguna cosa...

Hi ha qui defensa un comportament caòtic de l'univers, que la realitat és una barreja de desordre i d’ordre i l’univers funciona de manera que del caos neixen noves estructures. Aquesta teoria no s’oposa radicalment a la teoria determinista, no proposa que només existeix el caos i l’atzar. Proposa un cicle d’ordre, desordre, ordre... de manera que es van succeint potser de forma indefinida. La teoria del caos suposa que els processos de la realitat passen per etapes de caos i etapes d’ordre i cerca establir les condicions per passar de l’un a l’altre.

Tot sistema aïllat té tendència a la recerca de l'equilibri, però a la realitat els sistemes totalment aïllats no existeixen, qualsevol sistema tard o d’hora experimenta la influència de factors desequilibrants. A partir d’aquest punt el sistema tendeix espontàniament a evolucionar cap a un nou equilibri i passa per un procés de caos. Mentre el caos avança en el sistema, s’arriba a un punt anomenat "punt de bifurcació". A partir d’aquí el sistema pot evolucionar cap a una de dues possibilitats: o bé retorna a l’estat d’equilibri original o bé comença ordenar-se i organitzar-se fins a formar una nova estructura. La creació d’una nova estructura és un procés irreversible.

Els processos irreversibles fan possibles coses que serien impossibles en un procés reversible. La vida i les estructures altament sofisticades i complexes que en deriven, com el cervell o la societat, tenen l’origen en un procés irreversible.

En Marc/Josep llegia aquests textos al web. Havia buscat textos sobre aquest tema perquè el Dr. Coll, l'astrònom, els havia parlat de la teoria del caos i de què "per als defensors d'aquesta teoria l'ordre aparent és fal·laç, un engany".

La teoria determinista diu que l’univers funciona com un rellotge, on no hi ha lloc per l’atzar. Tot està determinat per les lleis eternes de la naturalesa.

Sabem que hi han casos on no funcionen les prediccions però això es degut a que encara no hem descobert les lleis que controlen el procés (ignorància). Els nostres coneixements encara són insuficients.

Els defensors del caos diuen que els sistemes determinats com l'òrbita de la Terra al voltant del Sol, són l’excepció, la majoria són inestables i un exemple típic és el clima. Podem preveure l’aparició d’un cometa amb segles d’anticipació però no podem preveure el clima de la setmana vinent. Això és d’aquesta manera perquè depèn d’un gran conjunt de circumstàncies incertes.

En una nota a peu de pàgina algú assegurava que El pensament racional és lineal, mentre que la consciència ecològica sorgeix de la intuïció d'un sistema no lineal. Als occidentals els és molt difícil entendre el fet que si alguna cosa és bona, no vol dir que més del mateix sigui millor...

Prescindint de les construccions ideals, si hom observa la naturalesa, pot observar que els objectes són sistemes oberts, en processos continus d'intercanvi amb el medi, són sistemes complexos. El segon principi de la termodinàmica diu que no es pot predir el futur d'un sistema complex.

Per a escàndol de l'ideal clàssic de la Ciència, es demostra que l'atzar i la irreversibilitat poden donar lloc a l'ordre i l'autoorganització. En les situacions de no-equilibri les equacions no són lineals, això vol dir que hi ha moltes propietats possibles.

L'atzar i el determinisme cooperen en la construcció del canvi. En la bifurcació, depèn de l'atzar que el sistema evolucioni en un sentit o altre; és l'aleatorietat de la fluctuació. És a dir, l'atzar i la necessitat no s'oposen inexorablement, sinó que s'uneixen per traçar la història del sistema.

El caos, que mai ningú no havia vist, però que servia d'amenaça cohesionadora al volant de l'ordre imperant perquè ningú se'n sortís ("si no acatem serà el caos!), sembla que s'atansa i, en comptes de destruir-ho tot com deien, només se'n duu per endavant una vella idea d'ordre insostenible, descobrint l'ésser real i obrint unes possibilitats inèdites per a la nostra existència.

Massa sovint s'identifica l'anarquia amb el caos, tot i que l'anarquia no és un desordre social sinó una organització segons l'ideari llibertari. En Marc/Josep va recordar que arran d'una de les discussions que sobre temes d'ideologia política que havia mantingut amb el seu pare com a conseqüència del 15M, havia trobat aquesta frase a la Viquipèdia per defensar que els sistemes assemblearis no eren tant dolents.

El Dr. Coll havia trobat alguna cosa, però deia que era de comportament caòtic, que no es repetia amb regularitat sinó amb certa arbitrarietat. Va començar a parlar d'antimatèria i de forats negres i el Marc/Josep es va perdre, i li va semblar que els altres també, fins i tot en Pau, que era qui intentava explicar-ho.

Total, que deia que era probable que aviat es donés el mateix fenomen, la nit del 10 al 20 de setembre. En Pau li va dir els llocs dels fenòmens de cada data i li va demanar si li semblava que la posició relativa del lloc amb els sistemes de què parlava podia tenir rellevància. No m'hi he fixat, ho miraré. I en Pau li ho va agrair i li va demanar, mig en broma, que fos abans del setembre. Dos dies després el trucava i li deia que sí, que el lloc era important i que el setembre havia de ser al Perú, i li va donar unes coordenades que corresponien a un punt dels Andes entre Cusco i Machu Picchu.

En Toni/Marc havia guardat silenci durant tota l'explicació d'en Pau sobre el que li havia dit el Doctor Coll. Llavors va sortir del seu silenci.

— Doncs Dr. Marro, el teu astròleg, Toni, també em va posar el cap com un timbal. I és com que no en sabia res de tot això em costava seguir-lo, però no li he pogut dir, doncs pera ell jo era en Toni.

— No et creguis que en sé gaire cosa, però a base de què me'n parlés he acabat tenint quatre idees.

— Jo, és que ni una. Total, que m'ha parlat de cases, de terra i aigua i d'acumulacions d'elements. El més sorprenent és que també m'ha parlat del setembre de 2011 i de la zona del Perú.

— No pot ser —en Pau feia cara de sorpresa.

— Tu i jo no ens ho havíem parlat abans. Digue'els-ho als altres, Pau, que es pensaran que ens hem posat d'acord.

— És cert el que diu en Marc. El primer sorprès sóc jo.

— Se't veu a la cara —va dir en Toni.

— Doncs, bé, es veu que hi ha en tots el casos una acumulació més o menys a mitja nit de determinats elements del cel a les cases II i IV en uns casos i a les VIII i X en els altres, que coincideixen. A més, també em va parlar de caos aparent, assegurant-me que era una cosa completament determinada a les tabulacions que tenia.

— I la predicció del setembre coincideix?

— Sorprenentment, tot i que és menys concreta, tant en dates com en lloc, però les que ha donat el Dr. Coll estan dins dels intervals que m'ha fixat en Marro. Del 15 al 25 de setembre, a la meitat sud dels Andes del Perú.

— Doncs uai! —va concloure en Marc/Josep—. Cap al Perú hi falta gent.

I van riure plegats.

— I com convencem als pares d'en Josep?

La pregunta d'en Toni els va deixar glaçats. Aquest podria ser un escull difícil de vèncer.

— Jo estava ja somiant en anar a conèixer a en Maximiliano Genárez i en Reinaldo Campillo Gómez i convidar-los a la festa —va dir en Marc/Josep trencant aquell silenci tens i espès que s'havia imposat a la conversa—, però teniu raó no és tan fàcil, sobretot pensant que en Reinaldo encara està al psiquiàtric.

— Collons nano! Amb quin ciri trencat surts ara! —va dir en Josep/Toni en to de reny—. No veus que no hi podrem anar.

— I tant que sí! Conec els meus pares i sé que es pot fer perquè m'hi deixin anar!

— Explica't! —van dir els altres tres a l'uníson.

Una abraçada.

Forever young (39)

Enlace a Forever young (1), (2), (3), (4), (5), (6), (7), (8), (9), (10), (11), (12), (13), (14), (15), (16), (17), (18), (19), (20), (21), (22), (23), (24), (25), (26), (27), (28), (29), (30), (31), (32), (33), (34), (35), (36), (37), (38)

Resumen de lo publicado anteriormente: La noche del 21 al 22 de diciembre de 2010, tres personas LGBT; Toni de 63 años, Marc de 31, y Josep de 15; se despiertan en el cuerpo de otra persona, Toni al cuerpo de Josep (Josep/Toni), Josep el de Marc (Marc/Josep) y Marc en el de Toni (Toni/Marc), formando una especie de triángulo. Cada uno de ellos reacciona de una manera diferente. Toni se dispone a disfrutar de una segunda adolescencia. Josep, muy purista, no sabe adaptarse a su nueva realidad y acaba ingresado en el departamento de psiquiatría de un hospital comarcal. Y Marc, muy enamorado de su pareja, Pau, decide adoptar la vida de Toni para intentar recuperar su cuerpo y su pareja. Por suerte ha encontrado un diario de Toni que le permite hacer de él con seguridad delante de su hijo, Quet, y de su novio, Luis. Aprovechando que Luis ha entrado a trabajar con ellos, con Toni y su hijo, Toni/Marc toma unas vacaciones y va a ver que le ha pasado a su cuerpo. Pronto sabe que Josep está ocupando su cuerpo y lo que Pau está sufriendo. Consigue convencer a Pau que él es Marc dentro de otro cuerpo y le pide que le ayude a recuperar su cuerpo ocupado ahora por Josep. Juntos, Pau y Toni/Marc, deciden pedir a Marc/Josep que les ayude en su intento de revertir esas transmigraciones. Toni/Marc consigue que le dejen hablar con Marc/Josep, lleva una carta donde le explica que sabe la verdad de su transmigración y le pide su ayuda para intentar revertirla, el chico lo acepta y manifiesta su interés para salir del hospital. Al salir el doctor quiere ver la carta que ha leído Marc/Josep y Toni/Marc se la da a leer con el consentimiento de Marc/Josep. En realidad la carta que le da a leer al doctor es una carta diferente e inofensiva. Ante ese repentino cambio de actitud de Marc/Josep el Dr. Trepat le dará el alta pasados un par de días, pero ya en régimen abierto a visitas. Después deberá permanecer en régimen abierto, de hospital de día, durante unos meses. En la primera visita que empiezan a forjar un plan de trabajo para averiguar quién ocupa el cuerpo de Josep. Marc/Josep revela que está enamorado de Ramón aunque no se acaba de definir como homosexual. Aquel mismo día Marc/Josep enrolla con Víctor, un auxiliar de clínica que está espectacular y establecen una relación de amantes. Cuando Marc/Josep recibe el alta definitiva Víctor le declara a Marc/Josep que está enamorado de él, pero éste le confiesa que no le puede corresponder. Al día siguiente Toni/Marc y Marc/Josep van a ver al ocupante del cuerpo de Josep, que es Toni. Tienen una primera conversación pero aparece Ramón y les impide concretar nada. Marc/Josep pasa un mal momento al conocer Josep/Toni, por un lado por verse a sí mismo desde otro cuerpo y por el otro celoso al ver a Ramón enamorado de Josep/Toni. Como Josep/Toni no se acaba de pronunciar quedan que se llamarán al día siguiente por la noche. Marc/Josep y Toni/Marc volvieron a la casa de Marc y Pau a esperar la llamada. El resultado de la llamada es que Josep/Toni no tiene ningún interés en abandonar el cuerpo de Josep. Marc/Josep queda desesperado en brazos de Pau mientras Toni/Marc vuelve a Barcelona para reflexionar y buscar la manera de hacerle cambiar de actitud. Mientras Marc/Josep busca el consuelo en los brazos de Víctor Toni/Marc urde un plan para hacer cambiar de opinión a Josep/Toni. Quiere intentar amenazarlo con el hundimiento de su negocio y de su familia. Decide, hablando con Pau, enviarle un primer email. Mientras Marc/Josep sigue su relación con Víctor, Pau le propone seguir con sus estudios de ESO a distancia. Mientras Marc envía su primer mensaje a Josep/Toni y éste reacciona de una manera inesperada por Marc ofreciendose a colaborar para resolver los problemas que Marc había inventado. Mientras Ramon que está preocupado por el comportamiento de Josep y yendo a casa de su abuela le pilla saliendo de casa de Sr. Sainz, profesor de su instituto, con quien Josep mantiene una relación de amante. La explicación de Josep no convence a Ramon. Solo ellos tres y Pau conocen su secreto. Toni/Marc junto con Marc/Josep y Pau se han dedicado a la recopilación de información de casos que podían tener relación con el suyo. Mientras ha seguido enviando mensajes a Josep/Toni y este accede colaborar en el intento de revertir la transmigración al saber que pronto va a ser abuelo. Ramón que sorprende a Josep/Toni llorando e intenta averiguar que está pasando, pero no lo consigue. Toni/Marc lo comunica a Pau ya Marc/Josep. Este propone hacer reuniones virtuales para poder hablar con Josep/Toni sin dificultades. Ese mismo día tienen la primera reunión virtual y Toni/Marc les dice que cree que lo primero que deben hacer es que cada uno, de mayor a menor, explique lo más destacado de los hechos que rodearon a su transmigración. Toni, es el primero en hablar y explica que el problema más importante que tuvo los días que precedieron la transmigración fue el dar trabajo a Lluís en la tienda que regía con su hijo y que lo último que recordaba de antes de quedarse dormido y entrar en el cuerpo de Josep era que había deseado ser de nuevo adolescente. Marc explicó cómo era el estrés que llevaba encima por el proyecto que le había encargado dirigir el departamento que dirige Pau, ya que tenía que demostrar su valía no sólo para sí mismo, sino también por Pau que había sido su valedor. Y como antes de dormirse ese día había deseado tener 60 años. Al tercer día fue Josep quien se explicó, este habló de sus relaciones con Ramón, sus dudas sobre sus preferencias sexuales y que Ramón le pedía que se pronunciara y avanzaran en profundizar en sus relaciones sexuales. Josep se durmió deseando tener 30 años para no dudar más. Marc/Josep, Pablo y Toni/Marc han elaborado un informe con todos los casos asimilables al suyo que han podido encontrar y se lo envían a Josep. Entre ellos hay uno de dos personas que aún viven. Marc/Josep comenta los rasgos comunes de los casos: son LGBT, todos conocían de antes de la transmigración la casa del transmigrado, normalmente el más joven es quien se delata y el mayor finge una amnesia, no han podido detectar tres personas implicadas en ningún otro caso ni saben si habían deseado el cambio de edad que les ha proporcionado la transmigración como se produjo en su caso. También deciden hacer cada uno un diario para dejar información sobre lo que hacen con la vida del otro mientras están transmigrados. Josep/Toni después de hacer un resumen de todo lo que han trabajado plantea que le parece demasiado fácil, que tiene que haber algo más ya que si no esto se habría dado con mucha más frecuencia. Al día siguiente Ramón hace un comentario la influencia de los astros en los seres vivosb y Toni lo propone al grupo consultar a un astrónomo y también a un astrólogo para ver si ven algo...

Hay quien defiende un comportamiento caótico del universo, que la realidad es una mezcla de desorden y de orden y el universo funciona de manera que del caos nacen nuevas estructuras. Esta teoría no se opone radicalmente a la teoría determinista, no propone que sólo existe el caos y el azar. Propone un ciclo de orden, desorden, orden... de manera que se van sucediendo quizás de forma indefinida. La teoría del caos supone que los procesos de la realidad pasan por etapas de caos y etapas de orden y busca establecer las condiciones para pasar de uno al otro.

Todo sistema aislado tiende a la búsqueda del equilibrio, pero en la realidad los sistemas totalmente aislados no existen, cualquier sistema tarde o temprano experimenta la influencia de factores desequilibrantes. A partir de este punto el sistema tiende espontáneamente a evolucionar hacia un nuevo equilibrio y pasa por un proceso de caos. Mientras el caos avanza en el sistema, se llega a un punto llamado "punto de bifurcación". A partir de aquí el sistema puede evolucionar hacia una de dos posibilidades: o bien retorna al estado de equilibrio original o bien comienza ordenarse y organizarse hasta formar una nueva estructura. La creación de una nueva estructura es un proceso irreversible.

Los procesos irreversibles hacen posibles cosas que serían imposibles en un proceso reversible. La vida y las estructuras altamente sofisticadas y complejas que se derivan, como el cerebro o la sociedad, tienen su origen en un proceso irreversible.

Marc/Josep leía estos textos en la web. Había buscado textos sobre este tema porque el Dr. Coll, el astrónomo, les había hablado de la teoría del caos y de que "para los defensores de esa teoría el orden aparente es falaz, un engaño".

La teoría determinista dice que el universo funciona como un reloj, donde no hay lugar para el azar. Todo está determinado por las leyes eternas de la naturaleza.

Sabemos que hay casos donde no funcionan las predicciones pero eso es debido a que aún no hemos descubierto las leyes que controlan el proceso (ignorancia). Nuestros conocimientos son aún insuficientes.

Los defensores del caos dicen que los sistemas determinados como la órbita de la Tierra alrededor del Sol, son la excepción, la mayoría son inestables y un ejemplo típico es el clima. Podemos prever la aparición de un cometa con siglos de anticipación pero no podemos prever el clima de la próxima semana. Eso es así porque depende de un gran conjunto de circunstancias inciertas.

En una nota a pie de página alguien aseguraba que El pensamiento racional es lineal, mientras que la conciencia ecológica surge de la intuición de un sistema no lineal. A los occidentales les resulta muy difícil entender que si algo es bueno, no quiere decir que más de lo mismo sea mejor...

Prescindiendo de las construcciones ideales, si alguien observa la naturaleza, puede observar que los objetos son sistemas abiertos, en procesos continuos de intercambio con el medio, son sistemas complejos. El segundo principio de la termodinámica dice que no se puede predecir el futuro de un sistema complejo.

Para escándalo del ideal clásico de la Ciencia, se demuestra que el azar y la irreversibilidad pueden dar lugar a el orden y la autoorganización. En las situaciones de no-equilibrio las ecuaciones no son lineales, esto quiere decir que hay muchas propiedades posibles.

El azar y el determinismo cooperan en la construcción del cambio. En la bifurcación, depende del azar que el sistema evolucione en un sentido u otro, es la aleatoriedad de la fluctuación. Es decir, el azar y la necesidad no se oponen inexorablemente, sino que se unen para trazar la historia del sistema.

El caos, que nunca nadie había visto, pero que servía de amenaza cohesionadora al volante del orden imperante para que nadie se saliera ("si no acatamos será el caos!), Parece que se acerca y, en vez de destruirlo todo como decían, sólo se lleva por delante una vieja idea de orden insostenible, descubriendo el ser real y abriendo unas posibilidades inéditas para nuestra existencia.

Demasiado a menudo se identifica la anarquía con el caos, aunque la anarquía no es un desorden social sino una organización según el ideario libertario. Marc/Josep recordó que a raíz de una de las discusiones que sobre temas de ideología política que había mantenido con su padre como consecuencia del 15M, había encontrado esta frase en la Wikipedia para defender que los sistemas asamblearios no eran tan malos.

El Dr. Coll había encontrado algo, pero decía que era de comportamiento caótico, que no se repetía con regularidad sino con cierta arbitrariedad. Empezó a hablar de antimateria y de agujeros negros y el Marc/Josep se perdió, y le pareció que los demás también, incluso Pau, que era quien intentaba explicarlo.

Total, que decía que era probable que pronto se diera el mismo fenómeno, la noche del 10 al 20 de setiembre. Pau le dijo los lugares de los fenómenos de cada fecha y le preguntó si le parecía que la posición relativa del lugar con los sistemas de los que hablaba podía tener relevancia. No me he fijado en eso, lo miraré. Y Pau se lo agradeció y le pidió, medio en broma, que fuera antes de setiembre. Dos días después el llamaba y le decía que sí, que el lugar era importante y que en setiembre tenía que ser en Perú, y le dio unas coordenadas que correspondían a un punto de los Andes entre Cuzco y Machu Picchu.

Toni/Marc había guardado silencio durante toda la explicación de Pau sobre lo que le había dicho el doctor Coll. Entonces salió de su silencio.

— Pues Dr. Marro, tu astrólogo, Toni, también me puso la cabeza como un bombo. Y es que como yo no sabía nada de todo eso me costaba seguirle, pero no se lo he podía decir, pues para él yo era Toni.

— No creas que sé mucho, pero a base de qué me hablara de ello he acabado teniendo cuatro ideas.

— Yo, es que ni una. Total, que me ha hablado de casas, de tierra y agua y de acumulaciones de elementos. Lo más sorprendente es que también me ha hablado de setiembre de 2011 y de la zona del Perú.

— No puede ser —Pau ponía cara de sorpresa.

— Tú y yo no nos lo habíamos hablado antes. Díselo a los demás, Pau, que pensarán que nos hemos puesto de acuerdo.

— Es cierto lo que dice Marc. El primer sorprendido soy yo.

— Se te ve en la cara —dijo Toni.

— Pues, bien, se ve que hay en todos los casos una acumulación más o menos a media noche de determinados elementos del cielo en las casas II y IV en unos casos y en las VIII y X en los demás, que coinciden. Además, también me habló de caos aparente, asegurándome que era algo completamente determinado en las tabulaciones que tenía.

— ¿Y la predicción de setiembre coincide?

— Sorprendentemente, aunque es menos concreta, tanto en fechas como en lugar, pero las que ha dado el Dr. Coll están dentro de los intervalos que me ha fijado Marro. Del 15 al 25 de setiembre, en la mitad sur de los Andes del Perú.

— Pues ¡uay! —Concluyó Marc/Josep—. Hacia el Perú falta gente.

Y rieron todos a la vez.

— ¿Y cómo convencemos a los padres de Josep?

La pregunta de Toni les dejó helados. Ese podría ser un escollo difícil de vencer.

— Yo estaba ya soñando en ir a conocer a Maximiliano Genárez y a Reinaldo Campillo Gómez e invitarlos a la fiesta —dijo Marc/Josep rompiendo aquel silencio tenso y espeso que se había impuesto a la conversación—, pero tiene razón no es tan fácil, sobre todo pensando que Reinaldo todavía está en el psiquiátrico.

— ¡Joder chaval! ¡Con qué chorrada sales ahora! —Dijo Josep/Toni en tono de regaño—. No ves que no podremos ir.

— ¡Por supuesto que sí! Conozco a mis padres y sé que se puede hacer para que me permitan ir!

— ¡Explícate! —Dijeron los otros tres al unísono.

Un abrazo.