Avís | Aviso

=> Versió en català (la primera part de l'entrada)

=> Versión en castellano (a continuación del texto catalán)

dissabte, 9 de febrer del 2013

Defineix-te --- Defínete

[Entrada 232]

Defineix-te


— Defineix-te! —Va dir imperativament.
— Per què m'he de definir? —li vaig preguntar.
— Perquè has de definir-te, perquè tots ens hem de definir.
— No hi veig la necessitat
— Va digués, com et defineixes?
— Em defineixo com a "jo mateix", no en tens prou?
— Per què no pots dir si et sens més heterosexual, homosexual, o et sents al mig, i et decideixes per la bisexualitat?
— Mira, —vaig continuar després d'un petit silenci— Tinc moments en que em sento una cosa moments en que sé que sóc una altra i moments en que ho sóc tot. Bé, més que moments diria que són èpoques...
— Però alguna cosa t'enganxarà més que l'altre, no?
— Està clar que per a tu sóc homosexual, en tens prou? —I me'l vaig quedar mirant amb mitja rialla.
— M'estàs prenent el pel —va afegir amb cara d'enuig.
— És que no sé per què et cal que em defineixi, a què du que em defineixi? Canviarà res? —vaig dir seriós, i després d'una pausa vaig afegir— Mentre he estat amb ella he estat totalment heterosexual i m'atreien les nenes maques. Ara que estem junts sóc totalment homosexual, i em miro més els nois macos que les noies atractives, què puc dir que sóc? Digues-ho tu.
— Ah! No! El que s'ha de definir ets tu —es va entossudir.
— I a què porta que em defineixi? Què en trec de definir-me?
— Que tinguis clar qui ets —va afirmar.
— Vols dir que no sé qui sóc? —després de la meva pregunta es va fer un silenci.
— No, no vull dir això. Però es que així no et cases amb res, no et compromets
— Què vols dir amb que no em comprometo? Què no t'estimo prou? —vaig seguir amb una mirada indagatòria.
— No. No és això... Com t'ho diria... Em pregunto si em deixaràs per un altre home o per una dona...
— Vaja! És això, que tens por que et deixi —vaig concloure.
— Jo no he dit això —va dir ràpidament—. Però no sé si vigilar que fas amb els altres homes o amb les dones.
— Gelosia?
— Ja m'estàs embolicant, com sempre. Jo només vull que et defineixis...

Una abraçada.






Defínete


— ¡Defínete! —Dijo imperativamente.
— ¿Por qué me tengo que definir? —le pregunté.
— Porque tienes que defínirte, porque todos nos tenemos que definir.
— No veo la necesidad
— Va di, ¿cómo te defines?
— Me defino como "yo mismo", no tienes bastante?
— ¿Por qué no puedes decir si te sientes más heterosexual, homosexual, o te sientes en medio, y te decides por la bisexualidad?
— Mira, —continué después de un breve silencio— Tengo momentos en que me siento una cosa momentos en que sé que soy otra y momentos en que lo soy todo. Bueno, más que momentos diría que son épocas...
— ¿Pero algo te enganchará más que lo otro, no?
— Está claro que para ti soy homosexual, ¿tienes suficiente? —Y me lo quedé mirando con media sonrisa.
— Me estás tomando el pelo —añadió con cara de enfado.
— Es que no sé por qué necesitas que me defina, ¿a que lleva que me defina? ¿Cambiará algo? —dije serio, y después de una pausa añadí— Mientras he estado con ella he sido totalmente heterosexual y me atraían las niñas guapas. Ahora que estamos juntos soy totalmente homosexual, y miro más a los chicos guapos que a las chicas atractivas, ¿qué puedo decir que soy? Dilo tú.
— ¡Ah! ¡No! El que se tiene que definir eres tú —se empeñó.
— ¿Y a qué lleva que me defina? ¿A què lleva definirme?
— Que tengas claro quién eres.
— ¿Quieres decir que no sé quién soy? —después de mi pregunta se produjo un silencio.
— No, no quiero decir eso. Pero es que así no te casas con nada, no te comprometes.
— ¿Qué quieres decir con que no me comprometo? ¿Qué no te quiero lo suficiente? —Continué con una mirada inquisitoria.
— No. No es eso... Cómo te lo diría... Me pregunto si me dejarás por otro hombre o por una mujer...
— ¡Vaya! Es eso, que tienes miedo a que te deje —concluí.
— Yo no he dicho eso —dijo rápidamente—. Pero no sé si vigilar que haces con los otros hombres o con las mujeres.
— ¿Celos?
— Ya me estás liando, como siempre. Yo sólo quiero que te definas...

Un abrazo.

2 comentaris:

Namasté ha dit...

Eres. Ya estas definido. Jajaja...
Y, aunque parezca simple o mentira, asi es.

Eres. Sientes. Compartes. Y lo haces con total consecuencia, ¿no? Pues, ya esta. Sobran preguntas, falta confianza. ¿En quien? Pues, basicamente, en quien hace los planteamientos.

Vive el presente y no te hagas conjeturas.

Eres.

Ya esta todo dicho.

Bss.

Namasté.

Josep Peaceforever ha dit...

@Namasté, em sembla que és això, sóc, o més ben dit, som.

Moltes gràcies per passar i molt especialment pel comentari.

Una abraçada.



--- Traducción de mi comentario precedente en catalán ---
@Namasté, me parece que es eso, soy, o mejor dicho, somos.

Muchas gracias por pasar y muy especialmente por el comentario.

Un abrazo.
--- ------------------------------------------- ---

Publica un comentari a l'entrada