Religions --- Religiones

[Entrada 235]

Religions

En el món científic encara no hi ha un consens sobre la definició d'aquest concepte, ja que hi ha qui planteja que la religió és un fenomen universal, innat i congènit, i davant d'aquesta hipòtesi de l'home "biològicament" religiós s'aixeca el postulat de l'ateisme segons el qual la religió no només no és innata sinó que és una pura invenció humana. Crec que ja he dit que cada dia estic més a prop de los postulats ateus. Diuen que fonamentalment l'home intenta buscar a les religions un sentit en aquesta vida, plena de patiments, lluites i insatisfaccions, i a la mort, desitjant tot sovint una transcendència del seu esperit més enllà de la vida. Crec que ja he dit que cada dia estic més a prop de los postulats ateus.

Està clar que les religions han jugat un paper molt important a la nostra història. Que la nostra realitat actual ha estat i està molt condicionada per aquestes. Les més importants de les actuals provenen d'una societat bàsicament agrícola i s'han hagut d'adaptar a un món canviant, tot i que no sense resistències ni reaccions contràries. La por, l'angoixa i el consol psicològic que procura la religió, la delegació de la responsabilitat última en un codi de conducta dictat per la religió, l'empara que procura l'acceptació d'una jerarquia que determini la moral i tingui els mitjans per a la expiació de les faltes (com ocorre en el catolicisme), el poder reconfortant de la tradició, són factors importants per entendre que en la societat dessacralitzada contemporània segueixin arrelades religions que van sorgir en èpoques i circumstàncies ben diverses.

Aquestes religions de base agrícola i ramadera tenen serioses dificultats davant de temes com la igualtat de la dona (a la que s'havia donat un paper social secundari, fonamentalment domèstic i reproductori), la diversitat sexual (ja que en una societat necessitada de mà d'obra no li convenia la no contribució al seu creixement mitjançant la reproducció), i la ciència (que amb els seus avenços ha canviat la visió que la humanitat té de la formació i composició de l'univers). Els més fonamentalistes encara defensen la visió creacionista de l'univers i fins i tot en alguns estats dels USA com Arkansas a l'escola s'ha d'ensenyar de manera equilibrada (emprant el mateix temps per a ambdós) creacionisme i evolucionisme (aquest darrer plantejat com una simple i discutible hipòtesi). Per no parlar dels països amb un estat confessional, dels quals n'hi ha encara molts, per no dir massa, com Iran, Anglaterra, Dinamarca o Tailàndia i tants d'altres. I tampoc hem d'oblidar dels conflictes on s'està usant a la religió com a element coercitiu o com a excusa, per exemple, a Israel o al Sudan.

A les societats industrials i postindustrials, han canviat les condicions de la producció i les formes de vida i de pensament, en multiplicar-se els fenòmens de convergència i globalització, així com el pes de les explicacions científiques, l'individualisme i la sensibilitat cap a la llibertat i diversitat religioses (i els marcs legals de protecció de les mateixes). Això dóna peu a l'aparició d'un seguit de moviments religiosos per intentar donar-hi resposta. Es creu que evolucionem cap a una forma de religiositat, teista o no, que serà individual, força menys religiocéntrica, i on cada individuo podrà mantenir la seva cosmovisió i ideologia. I també sembla palesa la necessitat una ètica comuna, que és en si un problema complex, ja que ha de partir del respecte de les diversitats culturals i religioses, però alhora sense caràcters etnocèntrics ni religiocéntricos que la desvirtuïn, que serveixi per acabar amb la discriminació i que generi un marc comú global de defensa dels drets humans, dels drets dels pobles, de la naturalesa i psicologia humana, de l'ecologia, etc. més enllà de particularitats culturals.

Si voleu entendre que l'ateisme científic és com una nova religió (paradoxalment antireligiosa), hauré d'acceptar que practico una religió, però en realitat, crec que no em cal cap religió ni per donar-li sentit a la meva vida (que per a mi consisteix en ser tan feliç com pugui) ni a la mort (que no és més que el final complet de la meva existència, sense més enllà) ni crec que calgui una religió per tenir una ètica, ja que veig que la que tinc, que va en la línia d'aquesta ètica comú, és força més adequada als requeriments de la nostra societat que la que veig, malauradament, a la que m'envolta que, amb la seva herència cristiana (catòlica en concret), entre altres coses és força injusta, amoral, corrupta, egoista i cobdiciosa.

Una abraçada.

Religiones

En el mundo científico todavía no hay un consenso sobre la definición de este concepto, ya que hay quien plantea que la religión es un fenómeno universal, innato y congénito, y ante esta hipótesis del hombre "biológicamente" religioso se levanta el postulado del ateísmo según el cual la religión no sólo no es innata sino que es una pura invención humana. Dicen que fundamentalmente el hombre intenta buscar en las religiones un sentido a esta vida, llena de sufrimientos, luchas e insatisfacciones, y a la muerte, deseando a menudo una trascendencia de su espíritu más allá de la vida. Creo que ya he dicho que cada día estoy más cerca de los postulados ateos.

Está claro que las religiones han jugado un papel muy importante en nuestra historia. Que nuestra realidad actual ha estado y está muy condicionada por las mismas. Las más importantes de las actuales provienen de una sociedad básicamente agrícola y han tenido que adaptarse a un mundo cambiante, aunque no sin resistencias ni reacciones contrarias. El miedo, la angustia y el consuelo psicológico que procura la religión, la delegación de la responsabilidad última en un código de conducta dictado por la religión, el amparo que procura la aceptación de una jerarquía que determine la moral y tenga los medios para la expiación de las faltas (como ocurre en el catolicismo), el poder reconfortante de la tradición, son factores importantes para entender que en la sociedad desacralizada contemporánea sigan arraigadas religiones que surgieron en épocas y circunstancias muy diversas.

Esas religiones de base agrícola y ganadera tienen serias dificultades ante temas como la igualdad de la mujer (a la que se había dado un papel social secundario, fundamentalmente doméstico y reproductor), la diversidad sexual (ya que en una sociedad necesitada de mano de obra no le convenía la no contribución a su crecimiento mediante la reproducción), y la ciencia (que con sus avances ha cambiado la visión que la humanidad tiene de la formación y composición del universo). Los más fundamentalistas aún defienden la visión creacionista del universo e incluso en algunos estados de los USA como Arkansas en la escuela se debe enseñar de manera equilibrada (empleando el mismo tiempo para ambos) creacionismo y evolucionismo (este último planteado como una simple y discutible hipótesis). Por no hablar de los países con un estado confesional, de los cuales hay todavía muchos, por no decir demasiados, como Irán, Inglaterra, Dinamarca, Tailandia y tantos otros. Y tampoco debemos olvidar los conflictos donde se está usando la religión como elemento coercitivo o como excusa, por ejemplo, en Israel o en Sudán.

En las sociedades industriales y post-industriales, han cambiado las condiciones de la producción y las formas de vida y de pensamiento, al multiplicarse los fenómenos de convergencia y globalización, así como el peso de las explicaciones científicas, el individualismo y la sensibilidad hacia a la libertad y diversidad religiosas (y los marcos legales de protección de las mismas). Esto da pie a la aparición de una serie de movimientos religiosos para intentar darles respuesta. Se cree que evolucionamos hacia una forma de religiosidad, teísta o no, que será individual, bastante menos religiocéntrica, y donde cada individuo podrá mantener su cosmovisión e ideología. Y también parece patente la necesidad una ética común, que es en si un problema complejo, ya que debe partir el respeto de las diversidades culturales y religiosas, pero a la vez sin caracteres etnocéntricos ni religiocéntricos que la desvirtúen, que sirva para acabar con la discriminación y que genere un marco común global de defensa de los derechos humanos, de los derechos de los pueblos, de la naturaleza y psicología humana, de la ecología, etc. más allá de particularidades culturales.

Si queréis creer que el ateísmo científico es una nueva religión (paradójicamente antirreligiosa), tendré que aceptar que practico una religión, pero en realidad, creo que no necesito ninguna religión ni para darle sentido a mi vida (que para mí consiste en ser tan feliz como pueda) ni a la muerte (que no es más que el final completo de mi existencia), ni creo que sea necessaria una religión para tener una ética, ya que veo la que tengo, que va en la línea de esa ética común, es bastante más adecuada a los requerimientos de nuestra sociedad que la que veo, desgraciadamente, en la sociedad que me rodea que, a pesar de ser de herencia cristiana (católica en concreto), es muy injusta, amoral, corrupta, egoísta y codiciosa.

Un abrazo.