Educació --- Educación

[Entrada 200]

Educació

Diuen que el model de l'escola actual té el seu origen en el temps del despotisme il·lustrat a Prússia a finals del segle XVIII. Van ser ells qui van crear l'escola pública, gratuïta i obligatòria, amb la finalitat d'evitar les revolucions que es succeïen a França. Van introduir alguns principis de la il·lustració per satisfer el seu poble però mantenint el regim absolutista. El model buscava formar un poble dòcil i obedient que es pogués preparar per a les guerres que eren en aquell moment l'objectiu de molt d'aquests monarques absoluts. No preparaven ciutadans, sinó súbdits.

Aquest model d'escola moderna, hereva de l'espartana, és el que van importar tots els països occidentals amb l'excusa de l'educació per a tots i la igualtat quan en realitat estava orientada a perpetuar el model elitista i la divisió de classes, i a dirigir el pensament i els criteris de la població. En aquest model d'escola s'enfoca l'educació com la fabricació d'un producte. La educació es fa en unes fases determinades en un ordre específic. Se separen els nens per generacions en graus escolars. En cada un d'aquests graus es donen uns continguts específics pensats per uns experts. De manera que és un procés mecànic i administratiu on l'alumne no és tingut en compte. Aquest sistema basat en el taylorisme s'imposa tan en la industria com en l'escola i els exercits.

Les persones ens movem bé quan les coses ens interessen, en veiem la utilitat i els hi trobem un sentit, per això hi ha actualment altres models basats precisament ens aquests conceptes com l'escola lliure o l'escola activa, però no és el que s'aplica oficialment. Les escoles, instituts i universitats públiques responen al model prussià, on l'alumne no té més valor que les seves qualificacions. No és més que un número.

El sistema fa que molts de vosaltres us trobeu davant d'un grapat de continguts que per a vosaltres no tenen el més mínim sentit i per descomptat no us interessen en absolut. Com us passarà molt probablement en el lloc on treballeu i per al qual ens estan preparant. Excepcionalment, podem trobar algun professor que tingui l'habilitat de fer-nos interessar per alguna matèria, per algun dels continguts que ens imposa el sistema, però com dic sol ser molt rar que això passi. El més normal és que moltes matèries passin pel nostre cervell sense pena ni glòria. En aquest sistema el fracàs escolar és endèmic, perquè en realitat el que falla no és l'alumne, el que fracassa és el sistema. És el sistema el que no funciona.

Dit d'una altra manera el sistema no pretén desenvolupar la persona i les seves capacitats sinó preparar la persona perquè s'adapti bé als interessos del sistema productiu. El professor només s'interessa en què els alumnes assoleixin el nivell adequat en la matèria o matèries que imparteix amb el programa que li han marcat i no en conèixer els alumnes com a persones, amb uns interessos i inquietuds.

Per això és normal que en algun moment se us obrin els ulls i penseu que esteu perdent el temps, que tot allò no va amb vosaltres i que el que us estan ensenyant és completament inútil, però és el que hi ha. I si voleu arribar a assolir un determinat nivell no teniu més remei que fer el que us demanen que feu i en aprendre, si més no per l'examen, allò que us ensenyen. Trist? Sí

Però com deia un savi professor, la vida us acabarà exigint uns determinats coneixements i serà qui en realitat us aprovarà o us suspendrà.

Una abraçada.

Educación

Dicen que el modelo de la escuela actual tiene su origen en el tiempo del despotismo ilustrado en Prusia a finales del siglo XVIII. Fueron ellos quienes crearon la escuela pública, gratuita y obligatoria, con el fin de evitar las revoluciones que se sucedían en Francia. Introdujeron algunos principios de la ilustración para satisfacer a su pueblo pero manteniendo el régimen absolutista. El modelo buscaba formar un pueblo dócil y obediente que se pudiera preparar para las guerras que eran en ese momento el objetivo de mucho de esos monarcas absolutos. No preparaban ciudadanos, sino súbditos.

Ese modelo de escuela moderna, heredera de la espartana, es el que importaron todos los países occidentales con la excusa de la educación para todos y la igualdad cuando en realidad estaba orientada a perpetuar el modelo elitista y la división de clases, y a dirigir el pensamiento y los criterios de la población. En ese modelo de escuela se enfoca la educación como la fabricación de un producto. La educación se hace en unas fases determinadas en un orden específico. Se separan los niños por generaciones en grados escolares. En cada uno de estos grados se dan unos contenidos específicos pensados por unos expertos. De modo que es un proceso mecánico y administrativo donde el alumno no es tenido en cuenta. Este sistema basado en el taylorismo se impone tanto en la industria como en la escuela y los ejercidos.

Las personas nos movemos bien cuando las cosas nos interesan, les vemos la utilidad y les encontramos un sentido, por eso hay actualmente otros modelos basados precisamente estos conceptos como la escuela libre o la escuela activa, pero no es lo que se aplica oficialmente. Las escuelas, institutos y universidades públicas responden al modelo prusiano, donde el alumno no tiene más valor que sus calificaciones. No es más que un número.

El sistema hace que muchos de vosotros os encontráis ante un puñado de contenidos que para vosotros no tienen el más mínimo sentido y por supuesto no os interesan en absoluto. Como os pasará muy probablemente en el lugar donde trabajeis y para el que nos están preparando. Excepcionalmente, podemos encontrar algún profesor que tenga la habilidad de hacernos interesar por alguna materia, por alguno de los contenidos que nos impone el sistema, pero como digo suele ser muy raro que eso suceda. Lo más normal es que muchas materias pasen por nuestro cerebro sin pena ni gloria. En este sistema el fracaso escolar es endémico, porque en realidad lo que falla no es el alumno, lo que fracasa es el sistema. Es el sistema el que no funciona.

Dicho de otro modo el sistema no pretende desarrollar a la persona y sus capacidades sino preparar a la persona para que se adapte bien a los intereses del sistema productivo. El profesor sólo se interesa en que los alumnos alcancen el nivel adecuado en la materia o materias que imparte con el programa que le han marcado y no en conocer a los alumnos como personas, con unos intereses e inquietudes.

Por eso es normal que en algún momento se os abran los ojos y penseis que estáis perdiendo el tiempo, que todo aquello no va con vosotros y que lo que os están enseñando es completamente inútil, pero es lo que hay. Y si desais llegar a alcanzar un determinado nivel no tenéis más remedio que hacer lo que os piden que hagais y en aprender, cuando menos para el examen, lo que os enseñan. ¿Triste? Sí

Pero como decía un sabio profesor, la vida os acabará exigiendo unos determinados conocimientos y será quien en realidad os aprobará u os suspenderá.

Un abrazo.