Adolescent homosexual --- Adolescente homosexual

[Entrada 236]

Adolescent homosexual

He extret aquest text de l'article El pediatra y el adolescente homosexual de Claudia Delgado, MD, MPH, Jairo Madriñán, MD, Warren M. Seigel, MD, F.A.A.P. (The Division of Adolescent Medicine, Department of Pediatrics Coney Island Hospital and Maimonides Medical Center, Brooklyn, New York).

L'homosexualitat en l'adolescent va ser prèviament considerada com a experimentació transitòria, però amb el creixent nombre dels adolescents que s'identifiquen com a homosexuals s'ha convertit en una qüestió important.

Aquest text proporciona directrius per abordar la qüestió amb els adolescents amb una mentalitat molt oberta, neutral, segura i orientada al suport, per tal de proporcionar un ambient sa per al desenvolupament de la seva identitat sexual.

Fins fa pocs anys els temes relacionats amb l'homosexualitat eren considerats com desordres de la conducta, discutits breument en la literatura mèdica, i si bé la majoria dels professionals de la salut mental no van considerar l'homosexualitat fos un desordre, les investigacions sobre la homosexualitat eren limitades.

L'orientació sexual no és sinònim d'activitat sexual. Molts individus homosexuals, especialment durant l'adolescència, han participat en conductes i relacions heterosexuals i molts adults que s'identifiquen com a heterosexuals revelen haver tingut certa activitat homosexual durant la seva adolescència.

És difícil saber exactament el nombre de persones que s'identifiquen exclusiva o predominantment com a homosexuals. I és encara més difícil estimar el nombre d'aquells de dubtosa orientació sexual durant l'adolescència, a causa de la complexitat d'atraccions i activitats sexuals durant aquest període.

Els majors problemes mèdics que enfronten els homosexuals estan relacionats amb el tipus de pràctiques sexuals que realitzen, el nombre de companys sexuals que tenen i l'ús apropiat de mètodes per prevenir malalties sexuals.

Així mateix, hi ha altres problemes d'igual importància no necessàriament relacionats amb una afecció física, sinó psicològica. Aquests problemes psicosocials estan vinculats amb les dificultats que l'homosexual ha de travessar en el seu procés d'acceptació personal, i l'actitud de rebuig per part de la societat.

El conflicte entre la família i l'adolescent homosexual obliga que aquest deixi casa seva i visqui al carrer. Molts adolescents que abandonen les seves cases per la reacció dels seus familiars i amics es veuen abocats a la prostitució i les drogues. És fonamental recordar que els homosexuals d'ambdós sexes presenten una alta incidència d'alcoholisme, que s'acompanya amb l'ús paral·lel de drogues com a crack i cocaïna.

Durant els últims 25 anys, les estadístiques de suïcidi entre joves s'han quadruplicat, sent el suïcidi la segona causa de mortalitat en l'adolescent. El procés d'identitat sexual constitueix un factor de risc molt important en els intents de suïcidi ocorreguts en adolescents.

Els homosexuals adolescents tenen un risc tres vegades major de suïcidar-se que els joves heterosexuals. S'estima que aproximadament un 30% dels suïcidis de joves en els Estats Units són comesos per adolescents homosexuals. Entre els que han atemptat contra la seva vida, s'ha comprovat un major abús de drogues, abús sexual i arrestos per mala conducta.

El tema de l'homosexualitat ha estat per molt temps difícil d'avaluar, especialment per al pediatre, que no sol estar familiaritzat amb el maneig de l'adolescent homosexual. No obstant això, el metge juga un paper crucial, igual que la família, l'escola i els veïns, en la salut de l'adolescent homosexual.

Els metges han d'estar alerta davant els problemes psicosocials i clínics de l'homosexual anteriorment esmentats, els quals són punts rellevants quan s'entrevista a un adolescent.

L'entrevista de l'homosexual ha de contenir una història sexual, amb preguntes obertes i neutrals que donin cabuda a qualsevol tipus d'orientació sexual.

Els pacients amb baix risc de malalties sexuals com els homosexuals monògams o aquells que fan servir sempre mètodes de protecció com el condó, només necessiten passar un examen físic de rutina i un examen de sífilis. Ha d'oferir-se'ls també la vacunació contra l'hepatitis B.

Conclusió:

1. El paper del metge és fonamental en la salut i el procés d'adquisició de la identitat sexual de l'adolescent.
2. Les àrees d'influència del metge s'estenen més enllà del pacient, i abasten a l'escola, la família i els veïns.
3. El professional de la salut ha d'estar familiaritzat amb els problemes enfrontats per l'adolescent en el procés de definició de la seva identitat sexual, i fins i tot ha de deixar de banda els seus sentiments homofòbics si els té.
4. El metge ha de donar suport al seu pacient, creant un ambient de confiança.
5. El pediatre pot proveir un suport important als seus familiars, facilitant grups de suport i assessorament, a les escoles i barris, amb l'objectiu de crear un ambient saludable per a l'adolescent homosexual.
6. Tot i que es desconeix la incidència real de l'homosexualitat, el nombre d'adolescents que s'identifiquen com a homosexuals està augmentant.
7. És obvi que això varia depenent de les característiques demogràfiques de cada població, per la qual cosa és necessari realitzar estudis estadístics que tinguin en compte aquestes variables per establir programes de suport a aquestes comunitats.

Una abraçada.

Adolescente homosexual

He extraído este texto del artículo El pediatra y el adolescente homosexual de Claudia Delgado, MD, MPH, Jairo Madriñán, MD, Warren M. Seigel, MD, F.A.A.P. (The Division of Adolescent Medicine, Department of Pediatrics Coney Island Hospital and Maimonides Medical Center, Brooklyn, New York).

La homosexualidad en el adolescente fue previamente considerada como experimentación transitoria, pero con el creciente número de adolescentes que se identifican como homosexuales se ha convertido en una cuestión importante.

Este texto proporciona directrices para abordar la cuestión con los adolescentes con una mentalidad muy abierta, neutral, segura y orientada al apoyo, a fin de proporcionar un ambiente sano para el desarrollo de su identidad sexual.

Hasta hace pocos años los temas relacionados con la homosexualidad eran considerados como desórdenes de la conducta, discutidos brevemente en la literatura médica, y si bien la mayoría de los profesionales de la salud mental no consideraban que la homosexualidad fuera un desorden, las investigaciones sobre la homosexualidad eran limitadas.

La orientación sexual no es sinónimo de actividad sexual. Muchos individuos homosexuales, especialmente durante la adolescencia, han participado en conductas y relaciones heterosexuales y muchos adultos que se identifican como heterosexuales revelan haber tenido cierta actividad homosexual durante su adolescencia.

Es difícil saber exactamente el número de personas que se identifican exclusiva o predominantemente como homosexuales. Y es todavía más difícil estimar el número de aquellos de dudosa orientación sexual durante la adolescencia, debido a la complejidad de atracciones y actividades sexuales durante este período.

Los mayores problemas médicos que enfrentan los homosexuales están relacionados con el tipo de prácticas sexuales que realizan, el número de compañeros sexuales que tienen y el uso apropiado de métodos para prevenir enfermedades sexuales.

Asimismo, existen otros problemas de igual importancia no necesariamente relacionados con una afección física, sino psicológica. Estos problemas psicosociales están vinculados con las dificultades que el homosexual tiene que atravesar en su proceso de aceptación personal, y la actitud de rechazo por parte de la sociedad.

El conflicto entre la familia y el adolescente homosexual obliga a que éste deje su casa y viva en la calle. Muchos adolescentes que abandonan sus casas por la reacción de sus familiares y amigos se ven abocados a la prostitución y las drogas . Es fundamental recordar que los homosexuales de ambos sexos presentan una alta incidencia de alcoholismo, que se acompaña con el uso paralelo de drogas como crack y cocaína.

Durante los últimos 25 años, las estadísticas de suicidio entre jóvenes se han cuadriplicado, siendo el suicido la segunda causa de mortalidad en el adolescente. El proceso de identidad sexual constituye un factor de riesgo de suma importancia en los intentos de suicidio ocurridos en adolescentes.

Los homosexuales adolescentes tienen un riesgo tres veces mayor de suicidarse que los jóvenes heterosexuales. Se estima que aproximadamente un 30% de los suicidios de jóvenes en los Estados Unidos son cometidos por adolescentes homosexuales. Entre los que han atentado contra su vida, se ha comprobado un mayor abuso de drogas, abuso sexual y arrestos por mala conducta.

El tema de la homosexualidad ha sido por mucho tiempo difícil de evaluar, especialmente para el pediatra, que no suele estar familiarizado con el manejo del adolescente homosexual. Sin embargo, el médico juega un papel crucial, al igual que la familia, el colegio y los vecinos, en la salud del adolescente homosexual.

Los médicos deben estar alerta ante los problemas psicosociales y clínicos del homosexual anteriormente mencionados, los cuales son puntos relevantes cuando se entrevista a un adolescente.

La entrevista del homosexual debe contener una historia sexual, con preguntas abiertas y neutrales que den cabida a cualquier tipo de orientación sexual.

Los pacientes con bajo riesgo de enfermedades sexuales como los homosexuales monógamos o aquellos que usan siempre métodos de protección como el condón, sólo necesitan pasar un examen físico de rutina y un examen de sífilis. Debe ofrecérseles también la vacunación contra la hepatitis B.

Conclusión:

1. El papel del médico es fundamental en la salud y el proceso de adquisición de la identidad sexual del adolescente.
2. Las áreas de influencia del médico se extienden más allá del paciente, y abarcan al colegio, la familia y los vecinos.
3. El profesional de la salud debe estar familiarizado con los problemas enfrentados por el adolescente en el proceso de definición de su identidad sexual, e incluso debe dejar a un lado sus sentimientos homofóbicos si los tiene.
4. El médico debe apoyar a su paciente, creando un ambiente de confianza.
5. El pediatra puede proveer un apoyo importante a sus familiares, facilitando grupos de apoyo y asesoría, en las escuelas y barrios, con el objetivo de crear un ambiente saludable para el adolescente homosexual.
6. A pesar que se desconoce la incidencia real de la homosexualidad, el número de adolescentes que se identifican como homosexuales está aumentando.
7. Es obvio que esto varía dependiendo de las características demográficas de cada población, por lo que es necesario realizar estudios estadísticos que tengan en cuenta estas variables para establecer programas de apoyo a estas comunidades.

Una abrazo.