Els diferents --- Los diferentes

[Entrada 38]

Els diferents

A la nostra societat hi ha minories o grups de persones més o menys marginades o que en un moment o altre de la seva vida han patit o pateixen problemes pel fet de ser diferents...

Podríem parlar dels esquerrans que s'han adaptar a un món fet i pensat per dretans, o dels que pateixen dislèxia que són tractats a les escoles com a deficients per les seves dificultats congènites de lectura i d'escriptura quan solen ser persones força intel•ligents, només cal veure que dins d'aquesta minoria hi ha grans genis com: Albert Einstein, Thomas Edison, John Lennon, Michael Faraday, Leonardo Da Vinci, Pablo Picasso... Hi ha una multitud de minories a la nostra societat com els col•lectius LGBT, els minusvàlids, la gent que viu formant "parrelles poc convencionals", etc.

Se sap que els humans temem el que ens resulta desconegut, rar, en allò que és diferent del que coneixem. En aquestes terres on visc s'està veient amb la immigració. Alguns no volen els immigrants per por a perdre els seus llocs de treball o els seus privilegis. Altres els tenen por perquè són diferents, estranys i aquests darrers em sembla que són majoria... Fa uns segles una persona amb un comportament estrany era acusada de bruixeria a la inquisició i era cremada a la foguera, és a dir, que en general les religions també han fomentat la resistència a les diferències.

Una de les característiques de l'adolescent és que posa els valors socials per sobre dels altres, està força preocupat per ser acceptat i això el porta a vegades a ser esclau del tipus de comportament o de la manera de fer imperant en el seu grup, club, clan o tribu. Té autèntiques dificultats per ser diferent i aquell que s'atreveix a plantejar-ho pot ser titllat d'extravagant o friki, i si persisteix és indefectiblement marginat. En general l'adolescent té por, força por a la diferència.

D'altra banda la manca de seguretat o d'autoestima i d'experiència fa que hi hagi adolescents que es busquin un ídol, algú amb qui emmirallar-se, a qui imitar, a vegades fins a extrems malaltissos. El fet d'imitar dóna seguretat, però també vol dir una pèrdua de la pròpia personalitat i una renúncia a trobar el propi camí.

Si no fos així, si no hi hagués por a la diferència, segurament hi hauria força gent que buscaria una forma de vida més adaptada a la seva forma de ser, més personal i ningú s'espantaria de què els altres fessin i es comportessin de maneres diferents. Però desgraciadament això sol ser molt minoritari. Però a mi em sembla que és aquesta minoria la que ha encetat bé el seu camí cap a la felicitat, cap a la pròpia realització... Malauradament qui se'n surt corre el risc de provocar les enveges de molts i l'odi d'aquells que el volen dominar i no poden. Entre uns i altres (envejosos i dominadors) sempre hi ha qui li busca la desgràcia...

Tot i que personalment no veig com posar les bases per a la pròpia autorealització amb por a la diferència, amb por a ser tu mateix i deixant-te dur pels convencionalismes i pels tabús socials.

Una abraçada.

(Vaig publicar la primera versió d'aquest text el 23 de setembre de 2008)

Los diferentes

En nuestra sociedad hay minorías grupos de personas más o menos marginadas o que en un momento u otro de su vida han sufrido o sufren problemas por ser diferentes...

Podríamos hablar de los zurdos que se adaptarán a un mundo hecho y pensado para diestros, o los que sufren dislexia que son tratados en las escuelas como deficientes por sus dificultades congénitas de lectura y de escritura cuando suelen ser personas muy inteligentes, solo hay que fijarse en que dentro de esa minoría hay grandes genios como: Albert Einstein, Thomas Edison, John Lennon, Michael Faraday, Leonardo Da Vinci, Pablo Picasso... Hay una multitud de minorías en nuestra sociedad como los colectivos LGBT, los minusválidos, la gente que vive formando "parejas poco convencionales", etc.

Se sabe que los humanos tememos lo que nos resulta desconocido, raro, a lo que es diferente de lo que conocemos. En estas tierras donde vivo se está viendo con la inmigración. Algunos no quieren a los inmigrantes por miedo a perder sus empleos o sus privilegios. Otros los temen porque son diferentes, extraños y estos últimos me parece que son mayoría... Hace unos siglos una persona con un comportamiento extraño era acusada de brujería a la inquisición y era quemada en la hoguera, es decir, que en general las religiones también han fomentado la resistencia a las diferencias.

Una de las características del adolescente es que pone los valores sociales por encima de los demás, está bastante preocupado por ser aceptado y eso le lleva a veces a ser esclavo del tipo de comportamiento o de la manera de hacer imperante en su grupo, club, clan o tribu. Tiene auténticas dificultades para ser diferente y aquel que se atreve a plantearlo puede ser tildado de extravagante o friki, y si persiste es indefectiblemente marginado. En general el adolescente tiene miedo, mucho miedo a la diferencia.

Por otra parte la falta de seguridad o de autoestima y de experiencia hace que haya adolescentes que se busquen un ídolo, alguien con quien identificarse, a quien imitar, a veces hasta extremos enfermizos. El hecho de imitar da seguridad, pero también significa una pérdida de la propia personalidad y una renuncia a encontrar el propio camino.

Si no fuera así, si no hubiera miedo a la diferencia, seguramente habría bastante gente que buscaría una forma de vida más adaptada a su forma de ser, más personal y nadie se asustaría de que los demás hicieran y se comportaran de maneras diferentes. Pero desgraciadamente esto suele ser muy minoritario. Pero a mí me parece que es esa minoría la que ha empezado bien su camino hacia la felicidad, hacia la propia realización... Desgraciadamente quien tiene éxito en esa tarea corre el riesgo de provocar las envidias de muchos y el odio de aquellos que lo quieren dominar y no pueden. Entre unos y otros (envidiosos y dominadores) siempre hay quien le busca la desgracia...

Aunque personalmente no veo cómo poner las bases para la propia autorrealización con miedo a la diferencia, con miedo a ser tú mismo y dejándote llevar por los convencionalismos y los tabúes sociales.

Un abrazo.

(Publiqué la primera versión de este texto el 23 de setiembre de 2008)