Canvi de paradigma --- Cambio de paradigma

[Entrada 123]

Canvi de paradigma

Es parla del trastorn que ha representat a les nostres vides la irrupció de les noves tecnologies, que ha representat un canvi de paradigma. En aquest processos després del desconcert inicial ve la familiarització i, després, la innovació. I en aquest cas n'hi ha hagut força.

El problema actual és aquesta crisi mundial que en aquest moment castiga tan fortament a la Europa comunitària. La gran crisi del segle XX que va tenir com a fita inicial el crack de la borsa de 1929 i que es dóna per acabada amb la segona guerra mundial (si no m'equivoco són 16 anys de crisi) va representar un canvi prou important a la societat. Això és innegable.

En els últims 200 anys hi ha hagut canvis prou importants a la humanitat com l'abolició de l'esclavitud que podem agrair a la revolució francesa (1789), l'eradicació del treball infantil, que encara no s'ha aconseguit completament, i l'escolarització obligatòria, que devem a la il•lustració i als moviments d'alfabetització del segle XIX.

Crec que al món li ha arribat el moment d'un nou canvi de paradigma. Un canvi global en plantejaments i objectius. Els factors que m'ho fan creure fonamentalment són:

1) En el nostre funcionament social d'avui dia es dóna molta més preponderància a l'economia que a la justícia. Bona part dels adolescents, que recullen l'educació social que els dóna la nostra societat, no valoren com a tals els delictes monetaris ni la corrupció ja que per ells és molt més important l'èxit que la ètica (com a l'època dels sofistes de la Grècia antiga).

2) El liberalisme imperant està totalment mancat d'equitat i, per tant, és injust. Ningú es fa ric amb el seu treball. Per enriquir-se cal especular o directament enredar o estafar. A més, el liberalisme afavoreix l'acumulació de la riquesa per part dels que ja són rics i provoca l'empobriment continuo de la franja més desafavorida de la població.

3) No podem basar el progrés en un creixement sostingut. La Terra, el planeta, és limitada i els seus recursos també. Per redundant que sembli, resulta insostenible un creixement sostingut o continuat.

4) Els experts diuen que la producció d'aliments actual és més que suficient per alimentar tota la humanitat, que no falten aliments, però en canvi hi ha una fracció molt important de la població mundial morint de gana o a conseqüència de la mala alimentació.

Em sembla que això no pot seguir així, que hem de recuperar els valors i principis socials. No ens serveixen de res les grans declaracions de drets si no els donem una aplicació real, si no sabem educar als nous membres d'aquesta societat en aquests valors i principis d'una forma real. Crec que aquesta societat ha d'acabar amb aquell principi de feu el que jo us dic no el que jo faig que ens ha dut on som, i aprendre que hem de predicar amb l'exemple que és l'únic que val.

Per a mi l'única formula la vàlida és donar a tothom els mateixos drets, les mateixes oportunitats i sotmetre'ls a tots sense distinció unes lleis equitatives i justes. I amb això queda dit que crec que no ho estem fent. Per a mi que la base està en aquests dos conceptes: equitat i justícia.

Una abraçada.

Cambio de paradigma

Se habla del trastorno que ha representado en nuestras vidas la irrupción de las nuevas tecnologías, que ello ha representado un cambio de paradigma. En estos procesos tras el desconcierto inicial viene la familiarización y, después, la innovación. Y en este caso ha habido bastante.

El problema actual es esa crisis mundial que en este momento castiga tan fuertemente a la Europa comunitaria. La gran crisis del siglo XX que tuvo como hito inicial el crack de la bolsa de 1929 y que se da por terminada con la segunda guerra mundial (si no me equivoco son 16 años de crisis) representó un cambio muy importante en la sociedad. Eso es innegable.

En los últimos 200 años ha habido cambios muy importantes en la humanidad como la abolición de la esclavitud que podemos agradecer a la revolución francesa (1789), la erradicación del trabajo infantil, que aún no se ha conseguido completamente, y la escolarización obligatoria, que debemos a la ilustración y los movimientos de alfabetización del siglo XIX.

Creo que al mundo le ha llegado el momento de un nuevo cambio de paradigma. Un cambio global en planteamientos y objetivos. Los factores que me lo hacen creer fundamentalmente son:

1) En nuestro funcionamiento social de hoy en día se da mucha más preponderancia a la economía que a la justicia. Buena parte de los adolescentes, que recogen la educación social que les da nuestra sociedad, no valoran como tales los delitos monetarios ni la corrupción ya que para ellos es mucho más importante el éxito que la ética (como en la época de los sofistas de la Grecia antigua).

2) El liberalismo imperante es totalmente falto de equidad y, por tanto, es injusto. Nadie se hace rico con su trabajo. Para enriquecerse hay que especular o directamente engañar o estafar. Además, el liberalismo favorece la acumulación de la riqueza por parte de los que ya son ricos y provoca el empobrecimiento continuo de la franja más desfavorecida de la población.

3) No podemos basar el progreso en un crecimiento sostenido. La Tierra, el planeta, es limitada y sus recursos también. Por redundante que parezca, resulta insostenible un crecimiento sostenido o continuado.

4) Los expertos dicen que la producción de alimentos actual es más que suficiente para alimentar a toda la humanidad, que no faltan alimentos, pero en cambio hay una fracción muy importante de la población mundial muriendo de hambre o a consecuencia de la mala alimentación.

Me parece que esto no puede seguir así, que debemos recuperar los valores y principios sociales. No nos sirven de nada las grandes declaraciones de derechos si no les damos una aplicación real, si no sabemos educar a los nuevos miembros de esta sociedad en esos valores y principios de una forma real. Creo que esta sociedad tiene que acabar con ese principio de haced lo que yo os digo, no lo que yo hago que nos ha llevado donde estamos, y aprender que debemos predicar con el ejemplo que es lo único que vale.

Para mí la única formula la válida es dar a todos los mismos derechos, las mismas oportunidades y someterlos a todos sin distinción unas leyes equitativas y justas. Y con esto queda dicho que creo que no lo estemos haciendo. Para mí que la base está en esos dos conceptos: Equidad y justicia.

Un abrazo.