Deixant el xumet --- Dejando el chupete

[Entrada 254]

Deixant el xumet

Als nodrissons se'ls dóna el xumet entre altres coses perquè no es mamin el dit. Un pas important del desenvolupament d'un infant és deixar el xumet (o el dit...) Segur que més d'un cop heu dit "que ja no em mamo el dit" en el sentit de que no sou infants de bolquers.

En canvi ens creiem a qualsevol xitxarel·lo que ens diu el que li convé en nom de la ciència. Antigament se li feia dir el que interessava en algun déu, ara el déu és la ciència. Les persones menteixen, la ciència no. Un treball científic només és vàlid quan ha estat corroborat, quan altres científics, que l'han intentat rebatre i no se n'han sortit, el donen per bo, i quan s'ha aconseguit contrastar-lo amb la realitat. Una teoria s'acaba de contrastar quan s'han fet amb ella prediccions que s'han acomplert.

Això també és vàlid per a tots aquest estudis i informes, en general falsos, tergiversats o molt tendenciosos, que generen els lobbies emparant-se en els seus tècnics i científics que defensen els interessos de les grans empreses. I com no, també ho és per a les teories econòmiques. S'estan aplicant teories econòmiques no ratificades, amb conseqüències imprevisibles, i en general contraries a l'interès general. Els estats estan en mans dels poders financers, i els poders financers en mans de les grans fortunes. En conseqüència els polítics tenen un marge de maniobra ben petit, per això en molts països hi ha molt poca diferència entre un govern de dretes i un d'esquerres. En aquesta terra on he nascut i visc el panorama encara és molt pitjor, ja que encara no hem liquidat el franquisme, la nostra democràcia és altament inoperant, la justícia està molt polititzada, i la corrupció impera en tots els estaments sense que s'hi vegi una manera de fer-hi front per acabar amb ella, continua essent l'estat de xaranga i pandereta que deia Machado.

Els pocs que hi veuen una mica estan lluitant per un canvi de sistema, intentant enfocar les coses d'una altra manera, però no deixen de ser moviments minoritaris, com el dels indignats del 15M o les CUP. No acabo d'entendre perquè la majoria no veu que aquesta crisi és un gran engany ultraliberal per acabar amb l'estat del benestar i acumular més grans fortunes en mans d'un nombre cada dia més petit de persones (no oblidem que l'únic mercat que està funcionant de meravella és el dels articles de gran luxe).

Per a mi que encara ens estem mamant el dit. Ens estan mentint contínuament. Només estan protegint a la gran banca i perjudicant a la major part de la població. Tota aquesta política de retallades per reduir el deute no fa més que agreujar i allargar la crisi. L'única via de sortir de la crisi és invertir per crear llocs de treball i això vol dir fer créixer la despesa. Tenim un exemple clar en el Japó que ho està fent. Pot ser que ja vagi sent hora de què anem deixant el xumet.

Una abraçada.

Dejando el chupete

A los lactantes se les da el chupete entre otras cosas para que no se chupen el dedo. Un paso importante del desarrollo de un niño es dejar el chupete (o el dedo...) Seguro que más de una vez habéis dicho "que ya no me chupo el dedo" en el sentido de que no sois niños recién nacidos.

En cambio nos creemos a cualquier pipiolo que nos dice lo que le conviene en nombre de la ciencia. Antiguamente se le hacía decir lo que interesaba a algún dios, ahora el dios es la ciencia. Las personas mienten, la ciencia no. Un trabajo científico sólo es válido cuando ha sido corroborado, cuando otros científicos. que lo han intentado rebatir y no lo han conseguido, lo dan por bueno, y cuando se ha conseguido contrastarlo con la realidad. Una teoría se acaba de contrastar cuando se han hecho con ella predicciones que se han cumplido.

Eso también es válido para todos estos estudios e informes, en general falsos, tergiversados o muy tendenciosos, que generan los lobbies amparandose en sus tècnicos y científicos que defienden los intereses de las grandes empresas. Y como no, también lo es para las teorías económicas. Se están aplicando teorías económicas no ratificadas, con consecuencias imprevisibles y en general contrarias al interés general. Los estados están en manos de los poderes financieros, y los poderes financieros en manos de las grandes fortunas. En consecuencia los políticos tienen un margen de maniobra muy pequeño, por lo que en muchos países hay muy poca diferencia entre un gobierno de derechas y uno de izquierdas. En esta tierra donde he nacido y vivo el panorama aún es mucho peor, ya que aún no hemos liquidado el franquismo, nuestra democracia es altamente inoperante, la justicia está muy politizada, y la corrupción impera en todos los estamentos sin que se vea una manera de hacerle frente para acabar con ella, sigue siendo el estado de charanga y pandereta que decía Machado.

Los pocos que ven un poco claro están luchando por un cambio de sistema, intentando enfocar las cosas de otra manera, pero no dejan de ser movimientos minoritarios, como el de los indignados del 15M o las CUP. No acabo de entender porque la mayoría no ve que esta crisis es un gran engaño ultraliberal para acabar con el estado del bienestar y acumular mayores fortunas en manos de un número cada vez menor de personas (no olvidemos que el único mercado que está funcionando de maravilla es el de los articulos de gran lujo).

Para mí que aún nos estamos mamando el dedo. Nos están mintiendo continuamente. Sólo están protegiendo a la gran banca y perjudicando la mayor parte la población. Esa política de recortes para reducir la deuda no hace más que agravar y prolongar la crisis. La única vía de salir de la crisis es invirtir para crear puestos de trabajo y eso significa hacer crecer gasto. Tenemos un ejemplo claro en el Japón que lo está haciendo. Puede que ya vaya siendo hora de que vayamos dejando el chupete.

Un abrazo.