El mal

[Entrada 149]

El mal

Crec que el concepte del mal que tenim està molt lligat al que ens han ensenyat les religions. Els cristians ens basem en les taules de la llei, els deu manaments que l'Església Catòlica va manipular traient el segon que els prohibia fer imatges del seu déu i afegint un desè que diu de no desitjar la parella d'un altre, amb això va carregar les tintes sobre el sexe com a un mal, quan el sexe no és més que la satisfacció d'un dels nostres instints que desenvolupem com a fet social junt amb les nostres emocions. Però a mi em sembla que ens amaguen l'ou, que els deu manaments no ataquen la font del mal, ja que només prohibeixen furtar i es queden curts.

Jo crec que el mal de la nostra societat, de la societat occidental, té com a causa última la cobdícia. Les guerres, els enganys, els crims, el poc respecte per la natura, la injustícia, etc. si no estan causats per un desequilibri mental, tenen al darrera la cobdícia. Quants n'hi ha que només pensen en fer diners, en acumular-los, en viure a l'esquena dels altres?... Quants són els que no es guanyen el pa amb la suor del seu front? I a sobre la societat actual valora a les persones pel que tenen, o potser encara pitjor, pel que malgasten, pel que dilapiden, i no pel que fan o pel que aporten.

Em podeu dir que l'ànsia d'acumular també és instintiva en l'ésser humà, i de fet ho és, però això només tenia sentit el fet estacional, el cru hivern, en una tribu que ho compartia tot, fins i tot la parella. Que és un costum que encara conserven els esquimals.

A més, al meu país qui progressa és el listillo, el que sap trampejar la vida. El paradigma, el model d'aquest comportament està descrit en el llibre El Lazarillo de Tormes, el protagonista del qual és un personatge que recorre a la picaresca per sobreviure en una societat corrupta. Un personatge de conducta marcada per l'engany, l'astúcia, i la trampa enginyosa, que viu al marge dels codis d'honor. En conseqüència, avui hi ha qui admira a personatges tan dubtosos com en Berlusconi. Òbviament, no tots som així, n'hi ha que encara creiem en la honestedat, que encara tenim paraula, i que ens sentim incòmodes davant d'aquest tarannà dels espavilats i els aprofitats.

Ja podeu imaginar que al meu país, la cobdícia junt amb la falta d'honestedat du amb molta facilitat a la corrupció. I en aquest país que és cada dia més corrupte, s'ha arribat a l'extrem d'exculpar el corrupte, parlo d'en Camps en el cas Gürtel, i castigar al jutge, és a dir, en Garzón... (Si algú no sap de què va en pot trobar una bona explicació a la Wikipedia: Cas Gürtel). De seguir així això pot arribar a ser pitjor que Chicago als anys 20, o que la famosa ciutat sense llei de l'Oest Americà on tot s'hi valia.

Fixeu-vos que sempre, al darrera hi ha la cobdícia, un afany d'enriquir-se sense importar com, i aquesta cobdícia ho justifica tot. Què estan fent els bancs davant la crisi? La seva cobdícia ens està castigant a tots, tant als que no devem diners, als que hem pagat la nostra hipoteca religiosament, als que no hem comprat a crèdit ni tant sols el cotxe, com als que s'han deixat entabanar pels mateixos bancs i han estirat més el braç que la màniga... I els bancs SEGUEIXEN ACUMULANT BENEFICIS!

L'especulació és nefasta ja que sense produir res, sense aportar res, encareix les coses en base a un simple abús del principi de l'oferta i la demanda. És pura cobdícia. A més d'eliminar l'especulació em pregunto què passaria si limitéssim els sous màxims? L'altre dia ho deia un sindicalista que es podrien limitar als 5.000 € al més, sou que fins i tot arriba per a una bona hipoteca. I si limitéssim els beneficis de les empreses?... I amb mesures d'aquest estil, no en quedaria més per repartir?

Una abraçada.

El mal

Creo que el concepto del mal que tenemos está muy ligado a lo que nos han enseñado las religiones. Los cristianos nos basamos en las tablas de la ley, los diez mandamientos que la Iglesia Católica manipuló sacando el segundo que les prohibía hacer imágenes de su dios y añadiendo un décimo que dice de no desear la pareja de otro, con ello cargó las tintas sobre el sexo como un mal, cuando el sexo no es más que la satisfacción de uno de nuestros instintos que desarrollamos como hecho social junto con nuestras emociones. Pero a mí me parece que nos esconden la verdad, que los diez mandamientos no atacan la fuente del mal, ya que tan solo prohíben hurtar y se quedan cortos.

Yo creo que el mal de nuestra sociedad, de la sociedad occidental, tiene como causa última la codicia. Las guerras, los engaños, los crímenes, el poco respeto por la naturaleza, la injusticia, etc. si no están causados por un desequilibrio mental, tienen detrás la codicia. ¿Cuántos hay que sólo piensan en ganar dinero, en acumularlo, en vivir a expensas de los demás?... ¿Cuántos son los que no se ganan el pan con el sudor de su frente? Y encima nuestra sociedad valora a las personas por lo que tienen, o quizás peor aún, por lo que malgastan, por lo que derrochan, y no por lo que hacen o por lo que aportan.

Me podéis decir que el ansia de acumular también es instintiva en el ser humano, y de hecho lo es, pero eso solo tenía sentido para afrontar el hecho estacional, el crudo invierno, en una tribu que lo compartía todo, incluso la pareja. Que es una costumbre que aún conservan los esquimales.

Además, en mi país quien progresa es el listillo, el que sabe trampear la vida. El paradigma, el modelo de ese comportamiento está descrito en el libro El Lazarillo de Tormes, cuyo protagonista es un personaje que recurre a la picaresca para sobrevivir en una sociedad corrupta. Un personaje de conducta marcada por el engaño, la astucia, y la trampa ingeniosa, que vive al margen de los códigos de honor. En consecuencia, hoy hay quien admira a personajes tan dudosos como Berlusconi. Obviamente, no todos somos así, los hay que aún creemos en la honestidad, que todavía tenemos palabra, y que nos sentimos incómodos ante ese talante de los listillos y los aprovechados.

Ya podéis imaginar que en mi país, la codicia junto a la falta de honestidad lleva con mucha facilidad a la corrupción. Y en ese país que es cada día más corrupto, se ha llegado al extremo de exculpar al corrupto, hablo de Camps en el caso Gürtel, y castigar al juez, es decir, Garzón... (Si alguien no sabe de qué va puede encontrar una buena explicación en la Wikipedia: Caso Gürtel). De seguir así esto puede llegar a ser peor que Chicago en los años 20, o que la famosa ciudad sin ley del Oeste Americano donde todo valía.

Fijaros en que siempre, detrás está la codicia, un afán de enriquecerse sin importar cómo, y esa codicia lo justifica todo. ¿Qué están haciendo los bancos ante la crisis? Su codicia nos está castigando a todos, tanto a los que no debemos dinero, a los que hemos pagado nuestra hipoteca religiosamente, a los que no hemos comprado a crédito ni siquiera el coche, como a los que se han dejado embaucar por los mismos bancos y han alargado más el brazo que la manga (han gastado más de lo que podían pagar)... Y los bancos ¡SIGUEN ACUMULANDO BENEFICIOS!

La especulación es nefasta ya que sin producir nada, sin aportar nada, encarece las cosas en base a un simple abuso del principio de la oferta y la demanda. Es pura codicia. Además de eliminar la especulación me pregunto ¿qué pasaría si limitáramos los sueldos máximos? El otro día lo decía un sindicalista que se podrían limitar a los 5.000 € al mes, sueldo que incluso llega para una buena hipoteca. ¿Y si limitáramos los beneficios de las empresas?... Y con medidas de este estilo, ¿no quedaría más para repartir?

Un abrazo.