Kuchu

[Entrada 241]

Kuchu

Amb aquesta paraula es designa a Uganda als LGBTI. Un país on encara s'està intentant criminalitzar les pràctiques homosexuals ja que hi ha en tràmit un projecte de llei que penalitza la homosexualitat i que té el suport de moltes forces religioses.

Uganda, que fou colònia britànica, i ha heretat els criteris homòfobs tradicionals d'aquella metròpoli. Mentre actualment el Regne Unit és considerat un dels països més gay friendly, a Uganda es vol condemnar amb cadena perpètua als LGBTI i amb tres anys de presó a qui els encobreixi, que poden ser els pares o el germans. Un documental titulat així, Kuchu, explica la lluita del moviment d'alliberament gai contra aquests intents i com només la pressió internacional ha aconseguit frenar-lo, si més no, temporalment. Lluita que li va costar la vida al seu líder, David Kato, el gener del 2011. Un documental prou actual, entranyable i commovedor.

Qualsevol guia gai de qualitat us recomanarà que eviteu anar a Iran, als Emirats Àrabs Units, Jamaica, o Rússia, que són considerats els pitjors destins per a un gai. Ser homosexual és delicte encara a 80 països, per la qual cosa el turista LGTBI ha de tenir molta cura al triar els països on va. Entre els 20 pitjors llocs hi ha països com Egipte, Malàisia, Tunísia, Nigèria, Tanzània, i, fins i tot, l'Estat Vaticà.

Al nostre país tampoc fa tant de temps que ha deixat de ser un delicte, ja que durant el franquisme es considerava la homosexualitat un perill social i els LGTBI eren empresonats (clar que això per als adolescents actuals és la prehistòria). Actualment la dreta, al govern, encara intenta mantenir viu el franquisme, cosa que es traspua a les recents declaracions del actual ministre de l'interior sobre els homosexuals. D'altra banda els moviments d'alliberament gai han hagut de demanar al Fiscal General de l'Estat que estudiï les intervencions de la Conferència Episcopal Espanyola en aquests temes ja que si, com creuen, estan instigant a la homofòbia, anirien contra la llei.

A la meravellosa pel·lícula Weekend, que us recomano a tots, es veu com en aquell país considerat, com ja he dit, un dels més gay friendly del món encara s'increpa als gais que es fan petons en públic.

Alguns adolescents defensen que la normalitat comença en nosaltres mateixos, que la lluita per a la normalitat comença en les nostres actituds, en comportar-nos amb total naturalitat a casa i als nostres entorns, i crec que en això estan carregats de raó. I afegeixen que ara ja no calen els moviments d'alliberament gai, que han deixat de tenir sentit ja que queden fora d'aquesta plena normalitat. Crec que en això s'equivoquen, ja que és més que evident que no hi ha plena normalitat. Podem discutir les estratègies d'aquests moviments, especialment aquelles que no han evolucionat en aquesta línia de normalització i que segueixen donant a la societat una imatge poc adequada de les persones LGBTI, però no la seva necessitat.

Una abraçada.

Kuchu

Con esta palabra se designa en Uganda a los LGBTI. Un país donde aún se está intentando criminalizar las prácticas homosexuales ya que hay en trámite un proyecto de ley que penaliza la homosexualidad y que tiene el apoyo de muchas fuerzas religiosas.

Uganda, que fue colonia británica, y ha heredado los criterios homófobos tradicionales de aquella metrópoli. Mientras actualmente el Reino Unido es considerado uno de los países más gay friendly, en Uganda se quiere condenar con cadena perpetua a los LGBTI y con tres años de cárcel a quien los encubra, que pueden ser sus padres o sus hermanos. Un documental titulado así, Kuchu, explica la lucha del movimiento de liberación gay contra esos intentos y como sólo la presión internacional ha logrado frenarlo, al menos, temporalmente. Lucha que le costó la vida a su líder, David Kato, en enero de 2011. Un documental bastante actual, entrañable y conmovedor.

Cualquier guía gay de calidad os recomendará que eviteis ir a Irán, los Emiratos Árabes Unidos, Jamaica, o Rusia, que son considerados los peores destinos para un gay. Ser homosexual es delito aún en 80 países, por lo que el turista LGTBI debe tener mucho cuidado al elegir los países donde va. Entre los 20 peores lugares hay países como Egipto, Malasia, Túnez, Nigeria, Tanzania, e, incluso, el Estado Vaticano.

En nuestro país tampoco hace tanto tiempo que ha dejado de ser un delito, ya que durante el franquismo se consideraba la homosexualidad un peligro social y los LGTBI eran encarcelados (claro que eso para los adolescentes actuales es la prehistoria). Actualmente la derecha, en el gobierno, aún intenta mantener vivo el franquismo, lo cual rezuman las recientes declaraciones del actual ministro del interior sobre los homosexuales. Por otro lado los movimientos de liberación gay han tenido que pedir al Fiscal General del Estado que estudie las intervenciones de la Conferencia Episcopal Española en estos temas ya que si, como creen, están instigando a la homofobia, irían contra la ley.

En la maravillosa película Weekend, que os recomiendo a todos, se ve como en aquel país considerado, como ya he dicho, uno de los más gay friendly del mundo todavía se 'increpa a los gays que se besan en público.

Algunos adolescentes defienden que la normalidad empieza en nosotros mismos, que la lucha por la normalidad comienza en nuestras actitudes, en comportarnos con total naturalidad en casa y en nuestros entornos, y creo que en eso están cargados de razón. Y añaden que ahora ya no son necesarios los movimientos de liberación gay, que han dejado de tener sentido ya que quedan fuera de esa plena normalidad. Creo que en esto se equivocan, ya que es más que evidente que no hay plena normalidad. Podemos discutir las estrategias de esos movimientos, especialmente aquellas que no han evolucionado en esa línea de normalización y que siguen dando a la sociedad una imagen poco adecuada de las personas LGBTI, pero no su necesidad.

Un abrazo.