Avís | Aviso

=> Versió en català (la primera part de l'entrada)

=> Versión en castellano (a continuación del texto catalán)

dijous, 29 d’agost del 2013

Al cine

[Entrada 275]

Al cine


En Lluís es va llevar tard, un cop acabats els exàmens ja no tenia feina. Estava cansat, havia passat un mes i mig prou estressant preparant-los. Abans d'ahir, la revetlla de Sant Joan, havia estat a la platja, quina bogeria, tota la nit de gresca, bevent, ballant i rient, no s'havia posat al llit fins a quasi migdia... Va dormir tota la resta del dia i no es va llevar més que per menjar una mica i anar al lavabo fins a avui, 25 (l'endemà de Sant Joan), al migdia.

Havia quedat amb en Jordi per anar al cine aquell vespre i després a sopar junts en algun lloc maco, però no en tenia ganes, estava molt espès. En Jordi era un dels amos de la botiga on en Lluís havia treballat un estiu als 16 anys. Un dels socis d'en Jordi era amic de la família d'en Lluís.

Un any després es van trobar en un bar d'ambient gai. No ho he dit, en Lluís es homosexual, i a en Jordi tot i estar casat li agraden els adolescents, es bisexual. En aquell bar en Lluís va descobrir un altre Jordi molt més humà del que havia vist a la botiga, a més, li va semblar intel·ligent i força interessant. Van acabar aquella nit a l'habitació d'un hotel que va pagar en Jordi.

Van intercanviar mòbils, emails, msn, etc. i van anar quedant de tant en tant per anar-se'n al llit. En Jordi li deixava diners si ni calien i li feia bons obsequis. Després van morir els pares de Lluís, i en Jordi el va estar ajudant financerament en tot el que li va caler. En Lluís es va sentir tant a prop d'en Jordi que se'n va enamorar. En Jordi feia temps que s'havia enamorat d'en Lluís sense ser-ne conscient, i quan en Lluís li va confessar que se n'havia enamorat es va adonar que ell també n'estava bojament enamorat. Però en Jordi era casat, amb dos fills i seguia a l'armari.

Amb la crisi en Lluís està sense feina i depenia total i completament dels diners que li donava en Jordi. En Lluís compartia pis amb uns companys, així era més econòmic. Clar com que en Jordi no havia sortit de l'armari, resultava que no poden veure's ni a casa d'en Lluís, ni a casa d'en Jordi òbviament, sempre havien d'anar en algun hotel, procurant que cada vez fuera uno distinto..

En Lluís no va voler de cap de les maneres que en Jordi trenqués el seu matrimoni per anar a viure amb ell, li va semblar un compromís massa gran que encara no estava en condicions d'assumir, però això els impedia sortir junts sempre que volien, gaudir dels caps de setmana, de les vacances, i de les nits. Però s'estimaven.

Així que la nit de la revetlla en Lluís va estar amb uns amics, sense en Jordi. Havien estat junts aquell dilluns per celebrar el final dels exàmens, d'una banda perquè li han anat bé i de l'altre perquè duien quasi un mes d'abstinència.

A en Lluís se li havia oblidat, però havien quedat par passar junts el primer cap de setmana de juliol. Lamentablement en Lluís havia quedat per anar a Madrid amb uns amics en aquelles dates i ara ja no ho podia canviar. Li va semblar que a en Jordi li dolia ja que no disposava d'un altre cap de setmana en tot l'estiu.

Mentre recordava tot això va començar a sonar el mòbil, era en Jordi, segurament volia concretar la cita d'aquella tarda... No va agafar el telèfon. Va dinar, va fer la migdiada, es va dutxar i cap al vespre se'n va anar al cine tot sol.

Una abraçada.






Al cine


Lluís se levantó tarde, después los exámenes ya no tenía trabajo. Estaba cansado, se había pasado un mes y medio bastante estresante preparando-los. Antes de ayer, la verbena de San Juan, había estado en la playa, qué locura, toda la noche de juerga, bebiendo, bailando y riendo, no se había acostado hasta casi mediodía... Durmió todo el resto del día y no se levantó más que para comer algo e ir al baño hasta hoy, 25 (el día siguiente a San Juan), al mediodía.

Había quedado con Jordi para ir al cine al final de esa tarde y después a cenar juntos en algún lugar bonito, pero no tenía ganas, estaba muy espeso. Jordi era uno de los dueños de la tienda donde Lluís había trabajado un verano a los 16 años. Uno de los socios de Jordi era amigo de la familia de Lluís.

Un año después se encontraron en un bar de ambiente gay. No lo he dicho, Lluís es homosexual, y a Jordi a pesar de estar casado le gustan los adolescentes, es bisexual. En aquel bar Lluís descubrió otro Jordi mucho más humano del que había visto en la tienda, además, le pareció inteligente y bastante interesante. Acabaron aquella noche en la habitación de un hotel que pagó Jordi.

Intercambiaron móviles, emails, msn, etc. y fueron quedando de vez en cuando para irse a la cama. Jordi le dejaba dinero si lo necesitaba y le hacía buenos obsequios. Después murieron los padres de Lluís, y Jordi el estuvo ayudando financieramente en todo lo que le necesitó. Lluís se sintió tan cercano a Jordi que se enamoró. Jordi hacía tiempo que se había enamorado de Lluís sin se consciente de ello, y cuando Lluís le confesó que se había enamorado de él se dio cuenta de que él también estaba locamente enamorado. Pero Jordi estaba casado, tenía dos hijos y seguía en su armario.

Con la crisis Lluís está sin trabajo y dependía total y completamente del dinero que le daba Jordi. Lluís compartia piso con unos compañeros, así es más económico. Claro como que Jordi no había salido del armario, resultaba que no pueden verse ni en casa de Lluís, ni en casa de Jordi obviamente, siempre tenían que ir a algún hotel, procurando que cada vez fuera uno distinto.

Lluís no quiso de ninguna manera que Jordi rompiera su matrimonio para ir a vivir con él, le pareció un compromiso demasiado grande que aún no estaba en condiciones de asumir, pero eso les impidia salir juntos siempre que querían, disfrutar de los fines de semana, de las vacaciones, y de las noches. Pero se amaban.

Así que la noche de la verbena Lluís estuvo con unos amigos, sin Jordi. Habían estado juntos aquel lunes para celebrar el final de los exámenes, por un lado porque le habían ido bien y por otro porque llevaban casi un mes de abstinencia.

A Lluís se le había olvidado, pero habían quedado para pasar juntos el primer fin de semana de julio. Lamentablemente Lluís había quedado para ir a Madrid en esas fechas con unos amigos y ahora ya no lo podía cambiar. Le pareció que a Jordi le dolía ya que no disponía de otro fin de semana en aquel verano.

Mientras recordaba todo eso empezó a sonar el móvil, era Jordi, seguramente quería concretar la cita de aquella tarde... No cogió el teléfono. Comió, hizo su siesta, se duchó y al final de la tarde se fue al cine solo.

Un abrazo.

2 comentaris:

Damian ha dit...

es re feo no salir cuando quieras con quien amas, aunque más debe ser compartir afectos con tu familia y el chico del q uno se a enamorado

Josep Peaceforever ha dit...

@Damian: Puede que el problema sea que ese amor no esté completamente correspondido...

Aunque en una situación como esa todo es muy complicado.

Muchas gracias por pasar y muy especialmente por el comentario.

Un abrazo.

Un abrazo.

Publica un comentari a l'entrada