Memòria --- Memoria

[Entrada 276]

Memòria

Està clar que la memòria juga un paper d'una importància crucial en la vida humana, la capacitat de retenir informació condiciona el nostre pensament i la nostra activitat, ens permet l'aprenentatge, fer previsions per al futur, etc. Els problemes amb la memòria o una pobre educació de la mateixa ens poden minvar les nostres possibilitats. Un exemple, dut a l'extrem, el podeu veure a la pel·lícula "Memento", un "thriller" psicològic escrit i dirigit l'any 2000 per Christopher Nolan, segons el relat "Memento Mori" del seu germà Jonathan.

El protagonista de "Memento" va patir un trauma cerebral que li va causar amnèsia anterògrada. És incapaç d'emmagatzemar nous records, tanmateix, posseeix memòria sensorial i recorda com realitzar les accions quotidianes. Per "recordar" els esdeveniments de la seva vida crea un sistema usant fotos instantànies per tenir un registre de la gent amb la qual es relaciona, on s'allotja i altres elements bàsics per al desenvolupament de la seva vida. A més de les fotografies, també pren notes i es tatua pistes... La pel·lícula es va convertir en una obra de culte. Motius no li falten, el seu enginyós i curiosíssim desenvolupament, el seu envoltant posada en escena i la pròpia i intrigant trama fan d'aquest film un brillant exercici de dissecció de la memòria.

Evidentment, això de Memento és exagerat, però les exageracions, les situacions dutes a l'extrem, a vegades ens poden servir per il·lustrar el que d'una altra forma no veiem, i en aquest cas sobre la importància de la memòria.

La capacitat de memòria del cervell humà és extraordinària, l'altre dia sentia en algú que defensava que en tota la vida no usem ni el 10% d'aquesta capacitat. En article de la Viquipèdia s'assegura que no arribem a usar-ne la deu mil·lèsima part, que seria 0,01%, que és moltíssim menys del 10%.

Sembla que avui dia no es valori exercitar la memòria, sembla que tot hagi de ser raonament i deducció. L'aprenentatge de la matemàtica o la física amb els seus formalismes exerciten prou aquestes capacitats del cervell. A mi a química em feien aprendre de memòria la taula periòdica dels elements i la marxa analítica, que era una cosa terrible. Els meus pares s'aprenien la llista dels reis gots, la llista dels profetes menors, i una multitud de poemes... Tot plegat crec que eren bons exercicis per a la memòria. Pot ser que no calgui aprendre coses tant inútils com la llista dels reis gots o la llista dels profetes menors, però segur que hi ha una multitud de coses més útils per aprendre tot exercitant la memòria. Crec que és bo que la memòria deixi de ser passiva, perquè en puguem tenir el control.

Per això defenso que en l'educació del nostre cervell, tan crucial és educar-nos per al raonament i la deducció, com per a la retentiva, que vol dir capacitat per emmagatzemar i recuperar la informació.

Una abraçada.

Memoria

Está claro que la memoria juega un papel de una importancia crucial en la vida humana, la capacidad de retener información condiciona nuestro pensamiento y nuestra actividad, nos permite el aprendizaje, hacer previsiones para el futuro, etc. Los problemas con la memoria o una pobre educación de la misma nos pueden disminuir nuestras posibilidades. Un ejemplo, llevado al extremo, lo podéis ver en la película "Memento", un "thriller" psicológico escrito y dirigido en el año 2000 por Christopher Nolan, según el relato "Memento Mori" de su hermano Jonathan.

El protagonista de "Memento" sufrió un trauma cerebral que le causó amnesia anterógrada. Es incapaz de almacenar nuevos recuerdos, sin embargo, posee memoria sensorial y recuerda cómo realizar las acciones cotidianas. Para "recordar" los acontecimientos de su vida crea un sistema usando fotos instantáneas para tener un registro de la gente con la que se relaciona, donde se aloja y otros elementos básicos para el desarrollo de su vida. Además de las fotografías, también toma notas y se tatúa pistas... La película se convirtió en una obra de culto. Motivos no le faltan, su ingenioso y curiosísimo desarrollo, su envolvente puesta en escena y la propia e intrigante trama hacen de este film un brillante ejercicio de disección de la memoria.

Evidentemente, eso de Memento es exagerado, pero las exageraciones, las situaciones llevadas al extremo, a veces, nos pueden servir para ilustrar lo que de otra forma no vemos, y en este caso sobre la importancia de la memoria.

La capacidad de memoria del cerebro humano es extraordinaria, el otro día oía a alguien que defendía que en toda la vida no usamos ni el 10% de esa capacidad. En el artículo de la Wikipedia se asegura que no llegamos a usar la diez milésima parte de su capacidad, que sería 0,01%, que es muchísimo menos del 10%.

Parece que hoy en día no se valore ejercitar la memoria, parece que todo tenga que ser razonamiento y deducción. El aprendizaje de las matemáticas o la física con sus formalismos ejercitan suficientemente estas capacidades del cerebro. A mí en química me hacían aprender de memoria la tabla periódica de los elementos y la marcha analítica, que era algo terrible. Mis padres se aprendían la lista de los reyes godos, la lista de los profetas menores, y una multitud de poemas... Todo ello creo que eran buenos ejercicios para la memoria. Puede que no sea necesario aprender cosas tan inútiles como la lista de los reyes godos o la lista de los profetas menores, pero seguro que hay una multitud de cosas más útiles que aprender ejercitando la memoria. Creo que es bueno que la memoria deje de ser pasiva para que podamos tener su control.

Por eso defiendo que en la educación de nuestro cerebro, tan crucial es educarnos para el razonamiento y la deducción, como para la retentiva, que significa capacidad para almacenar y recuperar la información.

Un abrazo.