Cap a la maduresa

[Entrada número 23]

Buscant coses sobre l'adolescència vaig topar amb un article de na María José González (llicenciada en psicologia) titulat Aquesta meta anomenada maduresa que em va semblar prou interessant i aclaridor, però en ser excessivament llarg no m'he atrevit a publicar-lo sencer, així que us el presento retallat (tot i així molt llarg) deixant només allò que m'ha semblat més important, però el podeu llegir sencer tant en català (amb força errades) com en castellà aquí. Espero que us agradi.

En parlar d'evolució humana se sol fer una divisió en quatre períodes: infància, adolescència, maduresa i senectut. Però aquesta divisió no es produeix a totes les cultures, ja que en algunes d'elles, com poden ser les més primitives, no es considera l'adolescència, es passa directament de la infantesa a l'edat adulta.
[...]
A la nostra cultura es concep l'adolescència com un període marcat pels ràpids i dràstics canvis i transformacions tant en l'aspecte físic, psíquic com comportamental de l'adolescent. El detonant de l'evolució fisiològica és l'hipotàlem, el qual ordena a la hipòfisis que produeixi hormones i les enviï a través de la circulació sanguínia perquè estimulin la segregació d'hormones sexuals, la qual cosa produirà el desenvolupament dels trets sexuals. En les noies, el creixement arribarà al seu punt àlgid aproximadament quan tingui uns 14 anys, mentre que en el cas dels nois es produirà quan tingui uns 18 anys aproximadament. En aquest punt el procés de maduració física es tanca perquè està complet, però el pas a l'edat adulta també implica una evolució psicològica.
[...]
El punt primordial del trànsit cap a l'edat adulta serà la consolidació de l'autoestima, en el qual s'expressa una actitud positiva o negativa cap a un objecte particular, el si mateix. Però el desenvolupament del concepte del si mateix i la seva acceptació és alguna cosa molt difícil degut al fet que existeixen alguns importants factors associats, entre ells el nivell d'autoestima (a major nivell un concepte més estable de si mateix), la imatge del propi cos (si és satisfactòria es trobarà correlacionada amb actituds positives cap a si mateix) i l'ambient social (serà satisfactori si està integrat i en un ambient no hostil).
[...]
A l'adolescència està molt unit al tema de l'autoimatge el de la identitat del paper sexual, el qual s'haurà anat desenvolupant en les etapes avançades de la infantesa. S'entén per "identitat sexual" el grau en el qual l'individu creu haver-se ajustat al paper sexual prescrit. Implica l'adopció dels diferents i característics comportaments del seu sexe, encara que això no sempre es farà d'una forma explícita, i anirà assumint-los com aspectes generals de la seva cultura. La importància sobre la seva identitat sexual pot deure's a la reducció del marge d'acció en el comportament adequat per al seu sexe per part dels adults i del grup de col•legues que envolten a l'adolescent. També es veurà condicionat per les expectatives, interessos i actituds vinculats al seu sexe, així com per la forta influència que tenen en l'actualitat els mitjans educatius i els de comunicació.
[...]
Un altre dels temes importants en l'adolescència és l'assoliment de la independència, entesa com llibertat familiar, personal i emocional. Aquesta es veu propiciada per la maduració, tant física com intel•lectual, i per les forces psicològiques tant internes com externes. Aquesta recerca i assoliment de la independència no es produeix en línia recta, d'aquí el comportament contradictori dels adolescents, que es poden mostrar dependents o independents depenent del problema a què s'enfrontin. Això fa que la situació, a més de ser incomoda per al propi adolescent ho sigui també per als pares, que encara no saben com tractar-lo sense ferir la seva sensibilitat.
[...]
En les diferents maneres d'entendre la independència hi ha variables culturals, d'edat, de classe social i de sexe de l'adolescent. Tot això no significa que no existeixin conflictes, almenys de forma provisional, ja que l'adolescent aspira a ser independent i els pares tendeixen a ser més restrictius en aquesta etapa, encara que aquest procés sembla plantejar més problemes als pares que a l'adolescent. Alguns progenitors aniran reduint voluntàriament el seu control, i en bona hora, per impedir que es produeixin lluites intenses, i també hi haurà joves que seran menys exigents que uns altres. Una excessiva llibertat pot ser tan amenaçadora per als joves que no es troben enterament a punt per manejar-la, com una pèrdua excessiva de control pot ser-ho per als progenitors que no estiguin segurs sobre la manera de garantir el benestar del seu fill. Per consegüent, s'ha de crear una base que permeti establir una sèrie de conciliacions mútuament satisfactòries per a ambdues parts ja que, tot i que puguin discrepar en determinades coses, poden admetre les respectives opinions i viure en relativa harmonia.

Finalment, apuntar que l'adolescent no deixa de ser-ho automàticament i passa a convertir-se en adult en un moment determinat d'aquest període denominat adolescència, sinó que més aviat el que suggereix això que s'ha apuntat és que el desenvolupament es produirà al llarg de tota la vida. Això explica el fet que és fàcil veure a homes i dones de 40, 60 o 70 anys amb trets infantils i, fins i tot, hi ha persones que no arribaran mai a aquesta meta dita maduresa.

Bones festes! Una abraçada.

(Aquest post fou publicat al meu blog el 23/2/2010)

Hacia la madurez

Buscando cosas sobre la adolescencia topé con un artículo de María José González (licenciada en psicología) titulado Esa meta llamada madurez que me pareció bastante interesante y esclarecedor, pero al ser excesivamente largo no me he atrevido a publicarlo entero, así que os lo presento recortado (aún así muy largo) dejando sólo lo que me ha parecido más importante, pero lo podéis leer entero tanto en catalán (con bastantes errores) como en castellano aquí. Espero que os guste.

Al hablar de evolución humana se suele hacer una división en cuatro periodos: infancia, adolescencia, madurez y senectud. Pero esta división no se produce en todas las culturas, puesto que en algunas de ellas, como puedan ser las más primitivas, no se contempla la adolescencia, pasándose directamente de la niñez a la edad adulta.
[...]
En nuestra cultura se concibe la adolescencia como un periodo marcado por los rápidos y drásticos cambios y transformaciones tanto en el aspecto físico, psíquico cómo comportamental del adolescente. El detonante de la evolución fisiológica es el hipotálamo, el cual ordena a la hipófisis que produzca hormonas y las envíe a través de la circulación sanguínea para que estimulen la segregación de hormonas sexuales, lo cual producirá el desarrollo de los rasgos sexuales. En las chicas, el crecimiento alcanzará su punto álgido aproximadamente cuando tenga unos 14 años, mientras que en el caso de los chicos se producirá cuando tenga unos 18 años aproximadamente. En este punto el proceso de maduración física se cierra porque está completo, pero el paso a la edad adulta también implica una evolución psicológica.
[...]
El punto primordial del transito hacia la edad adulta será la consolidación de la autoestima, en el cual se expresa una actitud positiva o negativa hacia un objeto particular, el si mismo. Pero el desarrollo del concepto de si mismo y su aceptación es algo muy difícil debido a que existen algunos importantes factores asociados, entre ellos el nivel de autoestima (a mayor nivel un concepto más estable de si mismo), la imagen del propio cuerpo (si es satisfactoria se hallará correlacionada con actitudes positivas hacia si mismo) y el ambiente social (será satisfactorio si está integrado y en un ambiente no hostil).
[...]
En la adolescencia está muy unido al tema de la auto-imagen el de la identidad del papel sexual, el cual se habrá ido desarrollando en las etapas avanzadas de la niñez. Se entiende por "identidad sexual" el grado en el que el individuo cree haberse ajustado al papel sexual prescrito. Implica la adopción de los diferentes y característicos comportamientos de su sexo, aunque esto no siempre se hará de una forma explícita, e irá asumiéndolos como aspectos generales de su cultura. La importancia sobre su identidad sexual puede deberse a la reducción del margen de acción en el comportamiento adecuado para su sexo por parte de los adultos y del grupo de colegas que rodean al adolescente. También se verá condicionado por las expectativas, intereses y actitudes vinculados a su sexo, así como por la fuerte influencia que tienen en la actualidad los medios educativos y los de comunicación.
[...]
Otro de los temas importantes en la adolescencia es el logro de la independencia, entendida como libertad familiar, personal y emocional. Ésta se ve propiciada por la maduración, tanto física como intelectual, y por las fuerzas psicológicas tanto internas como externas. Esta búsqueda y logro de la independencia no se produce en línea recta, de ahí el comportamiento contradictorio de los adolescentes, que se pueden mostrar dependientes o independientes dependiendo del problema al que se enfrenten. Esto hace que la situación, además de ser incomoda para el propio adolescente lo sea también para los padres, que aún no saben como tratarlo sin herir su sensibilidad.
[...]
En las diferentes maneras de entender la independencia hay variables culturales, de edad, de clase social y de sexo del adolescente. Todo esto no significa que no existan conflictos, al menos de forma provisional, ya que el adolescente aspira a ser independiente y los padres tienden a ser más restrictivos en esta etapa, aunque este proceso parece plantear más problemas a los padres que al adolescente. Algunos progenitores irán reduciendo voluntariamente su control, y en buena hora, para impedir que se produzcan luchas intensas, y también habrá jóvenes que serán menos exigentes que otros. Una excesiva libertad puede ser tan amenazadora para los jóvenes que no se hallan enteramente listos para manejarla, como una pérdida excesiva de control puede serlo para los progenitores que no estén seguros sobre el modo de garantizar el bienestar de su hijo. Por consiguiente, se debe crear una base que permita establecer una serie de conciliaciones mutuamente satisfactorias para ambas partes puesto que, aunque puedan discrepar en determinadas cosas, pueden admitir las respectivas opiniones y vivir en relativa armonía.

Por último, apuntar que el adolescente no deja de serlo automáticamente y pasa a convertirse en adulto en un momento determinado de ese periodo denominado adolescencia, sino que más bien lo que sugiere lo anteriormente apuntado es que el desarrollo se producirá a lo largo de toda la vida. Esto explica el hecho de que es fácil ver a hombres y mujeres de 40, 60 o 70 años con rasgos infantiles e, incluso, hay personas que no llegarán nunca a esa meta llamada madurez.

¡Felices fiestas! Un abrazo.

(Este post fue publicado en mi blog el 23/2/2010)