Avís | Aviso

=> Versió en català (la primera part de l'entrada)

=> Versión en castellano (a continuación del texto catalán)

dilluns, 27 de desembre del 2010

Sobre la maduresa

[Entrada número 24]

No fa gaire mantenia una discussió sobre las presons i la seva funció social amb un jove. Ell mantenia el seu punt de vista amb vehemència, jo en canvi discutia defensant els meus criteris, però amb força més calma i serenor. Quan em va semblar que la discussió ja no aportava res li vaig fer notar la diferència d'actitud de l'un i de l'altre. I li vaig dir: "no és que no cregui en el que defenso, ni que no estigui convençut de tenir la raó, el que passa és que amb el temps he vist evolucionar tant el meu criteri en tots els aspectes de la vida que ja sé que el que avui em pot semblar una veritat indiscutible, demà pot deixar de semblar-m'ho, i, per tant, he de ser prudent amb les meves idees i en conseqüència en com les defenso".

Sé que l'autèntica saviesa dona lucidesa i la maduresa hauria d'aportar seny, prudència, i sensatesa. Conec a joves i fins i tot adolescents ben joves molt assenyats i sensats, però a un jove, especialment a un adolescent no se li pot demanar prudència, va contra la pròpia naturalesa de la seva edat, estaríem parlant d'un vell de 16 anys, per exemple. En canvi per a mi aquest noi es força madur, tot i que faci les bestieses que fa o farà indefectiblement i que em sembla que si no les fes ho hauríem d'acabar pagant amb el suport psicològic d'un especialista en un moment o altre...

Vull dir que no crec que la maduresa sigui un fet que vingui donat per l'edat, suposo que ve d'alguna altra banda, és a dir, que hi ha altres factors que ens hi duen. Ja sabeu que hi ha gent ben adulta que en té ben poc de madura.

Una abraçada.

(Aquest text fou publicat al meu blog el 17/9/2009)



Sobre la madurez


No hace mucho mantenía una discusión sobre las prisiones y su función social con un joven. Él mantenía su punto de vista con vehemencia, yo en cambio discutía defendiendo mis criterios, pero con bastante más calma y serenidad. Cuando me pareció que la discusión ya no aportaba nada le hice notar la diferencia de actitud de uno y del otro. Y le dije: "no es que no crea en lo que defiendo, ni que no esté convencido de tener la razón, lo que pasa es que con el tiempo he visto evolucionar tanto mi criterio en todos los aspectos de la vida que ya sé que lo que hoy me puede parecer una verdad indiscutible, mañana puede dejar de parecérmelo, y, por tanto, tengo que ser prudente con mis ideas y en consecuencia en cómo las defiendo".

Sé que la auténtica sabiduría da lucidez y la madurez debería aportar buen juicio, prudencia, y sensatez. Conozco a jóvenes e incluso adolescentes muy jóvenes muy juiciosos y sensatos, pero a un joven, especialmente a un adolescente no se le puede pedir prudencia, va contra la propia naturaleza de su edad, estaríamos hablando de un viejo de 16 años, por ejemplo. En cambio para mí este chico es muy maduro, aunque haga las tonterías que hace o hará indefectiblemente y que me parece que si no las hiciera lo tendríamos que acabar pagando con el apoyo psicológico de un especialista en un momento u otro...

Quiero decir que no creo que la madurez sea un hecho que venga dado por la edad, supongo que viene por algún otro lado, es decir, que hay otros factores que nos llevan a ella. Ya sabéis que hay gente adulta que es muy poco madura.

Un abrazo.

(Este texto fue publicado en mi blog el 17/9/2009)

2 comentaris:

Hiddai ha dit...

Quanta raó, no es pot ser racional sent adolescent pk tot és molt confús, però es pot fer l'intent que mai han fet certs adults a qui, personalment, negaria la majoria d'edat.

Una abraçada!

Chiqui ha dit...

Para mí la madurez conlleva prudencia y aprender a no hacer juicios de valor... difícil :)

Publica un comentari a l'entrada