Filosofia per a novells --- Filosofía para novatos

[Entrada 79]

Filosofia per a novells

Sens dubte cal buscar el bressol de la filosofia occidental a la antiga Grècia, i més en concret a la colònia Jònia de Milet. Aquells filòsofs buscaven una explicació de l'univers i la pregunta essencial d'aquells homes era: "De quines matèries està fet l'univers?". No es van preguntar sobre l'home, això vindria més tard, sinó pel cosmos. I a través de les seves hipòtesis, van obrir el camí d'altres ciències, com la matemàtica i la geografia. És cert que, a Egipte i Babilònia, existien ja explicacions més o menys científiques sobre la formació de l'univers i una ciència de l'astronomia bastant avançada per al seu temps, tot i que havien recorregut, a una explicació màgica o miraculosa, amb un rerefons de déus. També ho és que Hesíode, en les seves obres sobre els déus i l'agricultura, havia ofert una visió teocosmogónica del món.

Seguint cronològicament qui és considerat el primer filòsof és Tales de Milet (a qui s'atribueix la màxima de coneix-te a tu mateix). Va ser Tales qui va intentar dominar el caos sense ajudar-se de la màgia i del miracle inexplicable. Després Anaximandre, també de Milet, va afirmar que el món està fet de quatre elements en constant guerra entre ells: la terra, el foc, l'aigua i el vapor. Anaximandre ja va apuntar cap a la teoria de l'evolució que va després va concretar Darwin. Va donar un grandiós salt a la història del pensament perquè va considerar que hi ha una llei natural que ho governa tot i a la qual no podem resistir les criatures de la Terra. La seva aportació suprema a la història del pensament humà va ser el principi d'harmonia, que expressa la relació de les parts amb el tot.

Fora ja de Milet, Pitàgores, que creia en la immortalitat de l'ànima, va ser el primer filòsof en abordar la comprensió de l'univers des del pensament purament abstracte, transcendint amb la seva filosofia el món del visible. Parmènides d'Elea (Itàlia meridional) i Heràclit d'Efes (Àsia Menor), van ser contemporanis. Parmènides va ser el rei del pensament pur i va establir la diferència rotunda entre la percepció sensorial i el coneixement racional. Mil anys trigarien els homes en retornar certa credibilitat als sentits. Heràclit va afirmar que tot flueix però la realitat de l'ésser s'afirma en aquest fluir: l'ésser és esdevenir, és dialèctica en estat pur.

Ara sabem que la matèria està formada per partícules minúscules que s'escapen de la percepció del nostres sentits: quarks i leptons. Es parla de 6 menes de quarks, dels quals a la matèria només n'hi ha dos de presents. Es parla a més de l'existència d'antimatèria i de matèria fosca, per no esmentar els forats negres. Hi ha la possibilitat de què quarks i leptons estiguin constituïts per unes altres partícules encara més elementals y no es descarta la existència d'una única partícula primigènia que formi totes les altres i que els científics grecs van intuir i anomenar "àtom", tot i que aquest nom avui s'apliqui erròniament a una estructura formada bàsicament per electrons, protons i neutrons i no a una partícula.

També sabem que l'univers està en moviment continu, en expansió i que hi ha una teoria que defensa el caos dels sistemes en moviment, un comportament aparentment aleatori (caòtic), malgrat que en realitat aquest comportament sigui totalment determinista.

A ningú se li acudiria avui dia defensar que el desenvolupament científic es pot fer a base d'especulació pura, sense la corroboració de la experiència. Tampoc és defensable que la matèria és composta de terra, foc, aigua i aire. Tot i amb això el principis del nostre pensament encara es basen en les idees de Sòcrates, Plató i Aristòtil hereus de les idees de Parmènides i Heràclit.

Una abraçada.

Filosofía para novatos

Sin duda hay que buscar la cuna de la filosofía occidental en la antigua Grecia, y más en concreto en la colonia Jonia de Mileto. Aquellos filósofos buscaban una explicación del universo y la pregunta esencial de aquellos hombres era: "¿De qué materias está hecho el universo?". No se preguntaron sobre el hombre, esto vendría más tarde, sino por el cosmos. Y a través de sus hipótesis, abrieron el camino de otras ciencias, como las matemáticas y la geografía. Es cierto que, en Egipto y Babilonia, existían ya explicaciones más o menos científicas sobre la formación del universo y una ciencia de la astronomía bastante avanzada para su tiempo, aunque habían recurrido a una explicación mágica o milagrosa, con un trasfondo de dioses. También lo es que Hesíodo, en sus obras sobre los dioses y la agricultura, había ofrecido una visión teocosmogónica del mundo.

Siguiendo cronológicamente quien es considerado el primer filósofo es Tales de Mileto (a quien se atribuye la máxima de conócete a ti mismo). Fue Tales quien intentó dominar el caos sin ayudarse de la magia y del milagro inexplicable. Después Anaximandro, también de Mileto, afirmó que el mundo está hecho de cuatro elementos en constante guerra entre ellas: la tierra, el fuego, el agua y el vapor. Anaximandro ya apuntó hacia la teoría de la evolución que después concretó Darwin. Dio un grandioso salto a la historia del pensamiento porque consideró que hay una ley natural que lo gobierna todo ya la que no podemos resistir las criaturas de la Tierra. Su aportación suprema en la historia del pensamiento humano fue el principio de armonía, que expresa la relación de las partes con el todo.

Fuera ya de Mileto, Pitágoras, que creía en la inmortalidad del alma, fue el primer filósofo en abordar la comprensión del universo desde el pensamiento puramente abstracto, trascendiendo con su filosofía el mundo de lo visible. Parménides de Elea (Italia meridional) y Heráclito de Éfeso (Asia Menor), fueron contemporáneos. Parménides fue el rey del pensamiento puro y estableció la diferencia rotunda entre la percepción sensorial y el conocimiento racional. Mil años tardarían los hombres en devolver cierta credibilidad a los sentidos. Heráclito afirmó que todo fluye pero la realidad del ser se afirma en este fluir: el ser es devenir, es dialéctica en estado puro.

Ahora sabemos que la materia está formada por partículas minúsculas que se escapan de la percepción de nuestros sentidos: quarks y leptones. Se habla de 6 tipos de quarks, los cuales en la materia sólo hay dos presentes. Se habla además de la existencia de antimateria y de materia oscura, por no mencionar los agujeros negros. Existe la posibilidad de que quarks y leptones estén constituidos por otras partículas aún más elementales y no se descarta la existencia de una única partícula primigenia que forme todas las demás y que los científicos griegos intuyeron y llamaron "átomo", aunque ese nombre hoy se aplique erróneamente a una estructura formada básicamente por electrones, protones y neutrones y no a una partícula.

También sabemos que el universo está en continuo movimiento, en expansión y que hay una teoría que defiende el caos de los sistemas en movimiento, un comportamiento aparentemente aleatorio (caótico), aunque en realidad este comportamiento sea totalmente determinista.

A nadie se le ocurriría hoy en día defender que el desarrollo científico se puede hacer a base de especulación pura, sin la corroboración de la experiencia. Tampoco es defendible que la materia está compuesta de tierra, fuego, agua y aire. Sin embargo los principios de nuestro pensamiento aún se basan en las ideas de Sócrates, Platón y Aristóteles herederos de las ideas de Parménides y Heráclito.

Un abrazo.