La importància del grup a l'adolescència --- La importancia del grupo en la adolescencia

[Entrada 77]

La importància del grup a l'adolescència

Quan un adolescent, per la raó que sigui, és rebutjat pel seu grup es produeix un gran drama intern. Sentia a un professor explicar el drama d'una adolescent que havia estat rebutjada pel seu grup. Es tractava d'una nena riallera i animada, i força popular per les seves imitacions dels profes... A tercer d'ESO va fer una davallada personal, va deixar de ser la persona que era i a casa seva plorava tot sovint. El grup l'havia rebutjat. L'acusaven de vanitosa, de voler sempre ser el centre de tot.

Per al seu correcte desenvolupament l'adolescent ha de cercar nous referents, diferents de la família, i els sol trobar en el seu grup d'amics. El grup és la seva nova família. Perdre aquest grup és greu, quan això passa s'arriba a patir moltíssim, sol ser tan dolorós com la pèrdua del ser més estimat. Normalment cal buscar las causes del rebuig a les relacions personals. Les persones que fan ombra a les altres fan nosa en un col•lectiu que està tant necessitat de reconeixement i confirmacions, i son rebutjades per enveja o per gelosia.

A més, els adolescents solen ser especialment cruels quan desqualifiquen algú, realment l'aïllen i el fan sentir que no és ningú, perquè un adolescent sense grup no és ningú. De fet es pot tenir molta informació d'un adolescent en funció del grup al qual pertany. El grup és essencial perquè l'adolescent pugui elaborar la seva identitat, la seva manera d'estar al món i la seva imatge. La imatge externa té un paper molt important, i és moment d'establir el propi look cosa que els adults hauríem de saber respectar. El grup és el marc de referència com ho era, a la infància, la seva família.

La paradoxa és que d'una banda l'adolescent és inconformista amb tot el que li ve de fora i en canvi accepta amb resignació les condicions imposades pel grup. Òbviament hi ha d'haver una dosi d'adaptació de la persona al grup que és imprescindible perquè el grup funcioni com a tal, però aquesta adaptació ha de ser compatible amb l'autorespecte i amb l'autoestima de la persona amb ella mateixa i això de vegades falla. O no heu vist en algú fer el que sigui, renunciant si cal en allò més essencial de la seva personalitat, per ser admesa en determinat grup?

Una abraçada.

La importancia del grupo en la adolescencia

Cuando un adolescente, por la razón que sea, es rechazado por su grupo se produce un gran drama interno. Oía a un profesor explicar el drama de una adolescente que había sido rechazada por su grupo. Se trataba de una niña risueña y animada, y bastante popular por sus imitaciones de los profesionales... En tercero de ESO hizo un descenso personal, dejó de ser la persona que era y en su casa lloraba a menudo. El grupo la había rechazado. Le acusaban de vanidosa, de querer siempre ser el centro de todo.

Para su correcto desarrollo del adolescente debe buscar nuevos referentes, diferentes de la familia, y los suele encontrar en su grupo de amigos. El grupo es su nueva familia. Perder ese grupo es grave, cuando eso sucede se llega a sufrir muchísimo, suele ser tan doloroso como la pérdida del ser más querido. Normalmente hay que buscar las causas del rechazo en las relaciones personales. Las personas que hacen sombra a las otras molestan en un colectivo que está tan necesitado de reconocimiento y confirmaciones, y son rechazadas por envidia o por celos.

Además, los adolescentes suelen ser especialmente crueles cuando descalifican alguien, realmente lo aíslan y le hacen sentir que no es nadie, porque un adolescente sin grupo no es nadie. De hecho se puede tener mucha información de un adolescente en función del grupo al que pertenece. El grupo es esencial para que el adolescente pueda elaborar su identidad, su manera de estar en el mundo y su imagen. La imagen externa tiene un papel muy importante, y es momento de establecer su propio look cosa que los adultos deberíamos saber respetar. El grupo es el marco de referencia como lo era, en la infancia, su familia.

La paradoja es que por un lado el adolescente es inconformista con todo lo que le viene de fuera y en cambio acepta con resignación las condiciones impuestas por el grupo. Obviamente tiene que haber una dosis de adaptación de la persona al grupo que es imprescindible para que el grupo funcione como tal, pero esa adaptación debe ser compatible con el autorespeto y con la autoestima de la persona consigo misma y esto a veces falla ¿O no habéis visto nunca a alguien hacer lo que sea, renunciando si hace falta a lo más esencial de su personalidad, para ser admitida en determinado grupo?

Un abrazo.