Avís | Aviso

=> Versió en català (la primera part de l'entrada)

=> Versión en castellano (a continuación del texto catalán)

dilluns, 5 de setembre del 2011

Com t'ho diria (6) --- Cómo te lo diría (6)

[Entrada 95]


Com t'ho diria (6)


El diumenge va venir a l'excursió. De fet, no va venir a l'Insti fins el dijous, però quan va venir ja no tenia ni rastre del refredat. Aquell diumenge va fer molt bon dia, una dia radiant de primavera, vam acabar tots en màniga curta. Quan ja tornàvem ell i jo ens vam anar endarrerint i ens vam quedar sols, a distància suficient dels que dúiem davant com per poder parlar privadament. Jo tenia un dia tou, em sentia necessitat d'ell, de què fos meu... Se'm va acudir preguntar-li.

—Raül, t'has enamorat mai?

—Per què ho preguntes, si ja saps la resposta? Si ja saps que no?

—Jo què sé si m'ho dius tot o no... Jo sé que no n'hem parlat mai, i com que dilluns et vas creure que jo estava enamorat... —vaig dir per justificar-me.

—No hi ha cap nena de l'Insti, ni noia del cau que m'agradi, són totes molt pàmfiles, no els hi veig cap gràcia...

—I no hi ha cap noi que... —la meva insinuació tenia la doble intenció com suposo que esteu imaginant.

—Ei! Que el que diu que és gai ets tu —va dir una mica picat.

—Què vols dir? Què no t'ho creus? —ara el molest era jo.

—A veure si ho sé dir bé. A mi que et conec em costa molt de creure i penso que et pots estar equivocant o que potser sigui una sensació passatgera.

—No diguis bestieses! —vaig fer jo encara molest.

—A mi no m'ho semblen. Si a mi em passes una cosa així, si em sentís com tu, intentaria aclarir-ho amb algú que n'entengués...

—Au! Ves! Amb quina mena d'especialista consultaries, un sexòleg? —encara em sentia molest de què em sortís amb aquestes.

—No ho sé, o potser un psicòleg... —i va callar perquè el grup ens estava esperant per entrar a l'estació.

Quan ens vam haver acomiadat del grup, un cop al barri de casa, i vam estar ell i jo sols, vaig seguir amb la conversa.

—No entenc com ho pots dubtar. Com bé et pots imaginar, ho he dubtat molt, he intentat convèncer-me de què era mentida, m'ha costat molt d'acceptar una cosa així de mi mateix, però és evident, no ho puc negar. Perquè m'entenguis: te'm follaria abans a tu que a la Raquel —que era la noia més guapa i sexi de l'Insti, aquella que tots els nois diuen que es follarien i amb qui m'imagino que pensaven quan se la pelaven.

—Te'n lliuraràs com d'escaldar-te de tocar-me ni un sol pèl —em va dir rient. Li vaig fer un toc al cul i em va amenaçar amb el puny tancat. N'hi vaig fer un altre i va intentar donar-me un cop de puny, però vaig estar ràpid i vaig esquivar-lo. Vam riure... Després es va produir un silenci d'aquells incòmodes... I em va fer la pregunta.

—Quan te la peles en què penses?

—Doncs en tios. I tu? —No va contestar si no que va fer una altre pregunta.

—I te n'has fet alguna pensant amb mi? —Hòstia puta! Aquesta no me l'esperava. Òbviament que me n'havia fet i moltes, però no li podia dir sense dir-li el que sentia per ell, així que vaig dir...

—Totes, no veus que ets el tio més sexi i que està més bo del món —i ens vam pixar de riure.

Una abraçada.





Cómo te lo diría (6)


El domingo vino a la excursión. De hecho, no vino al Instituto hasta el jueves, pero cuando vino ya no tenía ni rastro del resfriado. Aquel domingo hizo muy buen día, un día radiante de primavera, acabamos todos en manga corta. Cuando ya volvíamos él y yo nos fuimos retrasando y nos quedamos solos, a distancia suficiente de los que llevábamos delante como para poder hablar privadamente. Yo tenía un día tonto, me sentía necesitado de él, de que fuera mío... Se me ocurrió preguntarle...

—Raúl, ¿te has enamorado nunca?

—¿Por qué lo preguntas si ya sabes la respuesta? ¿Si ya sabes que no?

—Yo qué sé si me lo dices todo o no... Yo sé que no hemos hablado nunca de ello, y como el lunes creíste que yo estaba enamorado... —dije para justificarme.

—No hay ninguna niña del Instituto, ni chica del grupo scout que me guste, son todas muy pánfilas, no les veo ninguna gracia...

—Y no hay ningún chico que... —mi insinuación tenía la doble intención como supongo que estáis imaginando.

—¡Eh! Que el que dice que es gay eres tú —dijo algo picado.

—¿Qué quieres decir? ¿Qué no te lo crees? —Ahora el molesto era yo.

—A ver si lo sé decir bien. A mí que te conozco me cuesta mucho creérmelo y pienso que te puedes estar equivocando o que quizás sea una sensación pasajera.

—¡No digas tonterías! —dije yo todavía molesto.

—A mí no me lo parecen. Si a mí me pasase una cosa así, si me sintiera como tú, intentaría aclararlo con alguien que entienda de ello...

—¡Venga! ¡Va! ¿Con qué tipo de especialista consultas, un sexólogo? —aún me sentía molesto de que me hubiera salido con eso.

—No lo sé, o quizás un psicólogo... —y calló porque el grupo nos estaba esperando para entrar en la estación.

Cuando nos hubimos despedido del grupo, ya en el barrio donde vivíamos, y estuvimos él y yo solos, seguí con la conversación.

—No entiendo cómo lo puedes dudar. Como bien te puedes imaginar, lo he dudado mucho, he intentado convencerme de que era mentira, me ha costado mucho aceptar algo así de mí mismo, pero es evidente, no lo puedo negar. Para que me entiendas: te me follaría antes a ti que a Raquel —que era la chica más guapa y sexy del Insti, aquella que todos los chicos dicen que se follarían y con quien me imagino que pensaban cuando se pajeaban.

—Evitarás tocarme ni un solo pelo como de quemarte —me dijo riendo. Le di un toque en el culo y me amenazó con el puño cerrado. Le di otro e intentó darme un puñetazo, pero estuve rápido y lo esquivé. Nos reímos... Después se produjo un silencio de aquellos incómodos... Y me hizo la pregunta.

—¿Cuando te la pajeas en qué piensas?

—Pues en tíos ¿Y tú? —No contestó sino que hizo otra pregunta.

—¿Y te has hecho alguna pensando en mí? —¡Hostia puta! Esa no me la esperaba. Obviamente que me las había hecho y muchas, pero no se lo podía decir sin decirle lo que sentía por él, así que dije...

—Todas, no ves que eres el tío más sexy y que está más bueno del mundo —y nos meamos de risa.

Un abrazo.

2 comentaris:

Cosimo ha dit...

Jajajajajajajaja!!

Tontos. Eramos tontos. Yo no se si los jovenes de ahora viven sus pasiones tan cegatamente como lo hacia yo (o nosotros) en mi epoca (nuestra epoca) pero, realmente has hecho un retrato perfecto de una de aquellas situaciones incomodas por inabordadas.

Me he reido mucho y tambien me ha enternecido mucho esta historia.

Voy a seguir...que me tiene en ascuas. ¿Habra happy end, rollo Disney?

Kss!

Josep Peaceforever ha dit...

Cosimo,

Tens raó que des de la visió d'un adult aquestes actuacions son de ximple, però l'educació que se'ns donava i encara es dóna, desgraciadament, a molts adolescents, ens duia a fer coses com les que descric. M'alegra que t'hagi divertit i entendrit.

No em sembla convenient avançar el final, si vols ja el comentarem quan l'hagi publicat.

Moltes gràcies per passar i molt especialment pel comentari.

Una abraçada.


--- Traducción del comentario anterior en catalán ---

Peace-for-ever dijo...

Cosimo:

Tienes razón que desde la visión de un adulto estas actuaciones son de tonto, pero la educación que se nos daba y aún se da, desgraciadamente, a muchos adolescentes, nos llevaba a hacer cosas como las que describo. Me alegra que te haya divertido y enternecido.

No me parece conveniente adelantar el final, si quieres ya lo comentaremos cuando lo haya publicado.

Muchas gracias por pasar y muy especialmente por el comentario.

Un abrazo.
--- ------------------------------------------------ ---

Publica un comentari a l'entrada