Avís | Aviso

=> Versió en català (la primera part de l'entrada)

=> Versión en castellano (a continuación del texto catalán)

dilluns, 31 de gener de 2011

Injustícia social --- Injusticia social

[Entrada 34]

Injustícia social


Al desembre del 2006 es va publicar un estudi de l'ONU en què s'afirmava que el 2% dels més rics del món posseeixen més de la meitat de la riquesa mundial, mentre que mitja humanitat, la meitat més pobra de la població adulta del món és propietària de tot just un 1% de la riquesa mundial.

La major part de la riquesa està concentrada a Amèrica del Nord, Europa i els països d'alts ingressos de l'àrea d'Àsia i el Pacífic -com Austràlia i Japó-, que en conjunt tenen el 90% de la riquesa global. Amèrica Llatina, malgrat la seva grandària i població, a penes té el 4% de la riquesa personal del món.


Això era tot just abans de la crisi, però em temo que la crisi haurà fet encara més pobres als pobres i més rics als que ja n'eren. Per tenir una idea de com evoluciona la distribució de la riquesa només cal veure que a 1983 el 20% de la població posseïa el 80% de la riquesa i que el 2001 era el 17% qui posseïa el 83% de la riquesa.

En Claudio Naranjo, de qui vaig parlar a Un ser tricervellat, assegura que un dels grans mals que ha portat la civilització a la humanitat és la instauració de la desigualtat com una cosa inevitable.

Jo veig tot això amb horror, com una gran injustícia social. Per què es permet aquesta acumulació de riquesa?

Crec que hi ha una clara relació entre la pobresa i la delinqüència, entre la injustícia social i les guerres. També hi és entre la pobresa i la ignorància, i entre la ignorància i els fanatismes. Per què no hi podem fer res?

Una abraçada.



Injusticia social


En diciembre de 2006 se publicó un estudio de la ONU en el que se afirmaba que el 2% de los más ricos del mundo poseen más de la mitad de la riqueza mundial, mientras que media humanidad, la mitad más pobre de la población adulta del mundo es propietaria de apenas un 1% de la riqueza mundial.

La mayor parte de la riqueza está concentrada en América del Norte, Europa y los países de altos ingresos del área de Asia y el Pacífico -como Australia y Japón-, que en conjunto tienen el 90% de la riqueza global. América Latina, a pesar de su tamaño y población, apenas tiene el 4% de la riqueza personal del mundo.


Esto era justamente antes de la crisis, pero me temo que la crisis habrá hecho aún más pobres a los pobres y más ricos a los que ya lo eran. Para tener una idea de cómo evoluciona la distribución de la riqueza sólo hay que ver que en 1983 el 20% de la población poseía el 80% de la riqueza y que en 2001 era el 17% que poseía el 83% de la riqueza.

Claudio Naranjo, de quien hablé en Un ser tricerebrado, asegura que uno de los grandes males que ha acarreado la civilización a la humanidad es la instauración de la desigualdad como algo inevitable.

Yo veo todo esto con horror, como una gran injusticia social ¿Por qué se permite esa acumulación de riqueza?

Creo que hay una clara relación entre la pobreza y la delincuencia, entre la injusticia social y las guerras. También existe esa relación entre la pobreza y la ignorancia, y entre la ignorancia y los fanatismos ¿Por qué no podemos hacer nada?

Un abrazo.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada