Avís | Aviso

=> Versió en català (la primera part de l'entrada)

=> Versión en castellano (a continuación del texto catalán)

dijous, 2 de febrer del 2012

Forever Young (35)

[Entrada 138]
Hamer girls and boy, Arba Minch, Ethiopia
This travel blog photo's source is TravelPod page: Omo Valley

Forever Young (35)


Resum del publicat anteriorment: La nit del 21 al 22 de desembre de 2010, tres persones LGBT; Toni de 63 anys, Marc de 31, i Josep de 15; es desperten en el cos d'una altra persona; en Toni al cos d'en Josep (Josep/Toni), en Josep al d'en Marc (Marc/Josep) i en Marc al d'en Toni (Toni/Marc), formant una espècie de triangle. Cada un d'ells reacciona d'una manera diferent. En Toni es disposa a gaudir d'una segona adolescència. En Josep, molt purista, no sap adaptar-se a la seva nova realitat i acaba ingressat al departament de psiquiatria d'un hospital comarcal. I en Marc, molt enamorat de la seva parella, Pau, decideix adoptar la vida de Toni per intentar recuperar el seu cos i la seva parella. Per sort ha trobat un diari d'en Toni que el permet fer d'ell amb seguretat davant del seu fill, Quet, i del seu xicot, Lluís. Aprofitant que en Lluís ha entrat a treballar amb ells, amb en Toni i el seu fill, en Toni/Marc s'agafa unes vacances i va a veure que se n'ha fet de seu cos. Aviat sap que en Josep està ocupant el seu cos i el que en Pau està patint. Aconsegueix convèncer a en Pau que ell és en Marc dins d'un altre cos i li demana que l'ajudi a recuperar el seu cos ocupat ara per en Josep. Junts, en Pau i en Toni/Marc, decideixen demanar a en Marc/Josep que els ajudi en el seu intent de revertir aquestes transmigracions. En Toni/Marc aconsegueix que el deixin parlar amb en Marc/Josep, du una carta on li explica que sap la veritat de la seva transmigració i li demana la seva ajuda per intentar revertir-la, el noi ho accepta i manifesta el seu interès per sortir de l'hospital. En sortir el doctor vol veure la carta que ha llegit en Marc/Josep i en Toni/Marc li dóna a llegir amb el consentiment d'en Marc/Josep. En realitat la carta que li dóna a llegir al doctor és un carta diferent i inofensiva. Davant aquest sobtat canvi d'actitud d'en Marc/Josep el Dr. Trepat li donarà l'alta passats un parell de dies, però ja en règim obert a visites. Després haurà de romandre en règim obert, d'hospital de dia, durant uns mesos. A la primera visita comencen a forjar un pla de treball per esbrinar qui ocupa el cos d'en Josep. En Marc/Josep revela que està enamorat d'en Ramon tot i que no s'acaba de definir com a homosexual. Aquell mateix dia en Marc/Josep s'enrotlla amb en Víctor, un auxiliar de clínica que està espectacular i estableixen una relació d'amants. Quan en Marc/Josep rep l'alta definitiva en Víctor li declara a en Marc/Josep que n'està enamorat, però aquest li confessa que no li pot correspondre. L'endemà en Toni/Marc i en Marc/Josep van a veure a l'ocupant del cos d'en Josep, que és en Toni. Tenen una primera conversa però apareix en Ramon i els impedeix concretar res. En Marc/Josep passa un mal moment al conèixer en Josep/Toni, d'una banda per veure's a si mateix des d'un altre cos i per l'altra engelosit en veure a en Ramon enamorat d'en Josep/Toni. Com que en Josep/Toni no s'acaba de pronunciar queden que es trucaran l'endemà al vespre. En Marc/Josep i en Toni/Marc van tornar a la casa d'en Marc i en Pau a esperar la trucada. El resultat de la trucada és que en Josep/Toni no té cap interès en abandonar el cos d'en Josep. En Marc/Josep queda desesperat en braços d'en Pau mentre en Toni/Marc se'n torna a Barcelona per reflexionar i buscar la manera de fer-lo canviar d'actitud. Mentre en Marc/Josep busca el consol en el braços d'en Víctor en Toni/Marc ordeix un pla per fer canviar d'opinió a en Josep/Toni. Vol intentar amenaçar-lo amb l'enfonsament del seu negoci i de la seva família. Decideix, parlant amb en Pau, enviar-li un primer email. Mentre en Marc/Josep segueix la seva relació amb en Víctor, en Pau li proposa de seguir amb els seus estudis de ESO a distància. Mentrestant en Marc envia el seu primer missatge a en Josep/Toni i aquest reacciona d'una manera inesperada per en Marc tot oferint-se a col·laborar per resoldre els problemes que en Marc havia inventat. Mentrestant en Ramon està preocupat pel comportament d'en Josep i anant a casa de la seva àvia l'enganxa sortint de casa del Sr. Sainz, el professor de l'institut, amb qui en Josep manté una relació d'amant. L'explicació d'en Josep no convenç a en Ramon. Només ells tres i en Pau saben el seu secret. En Toni/Marc junt amb en Marc/Josep i en Pau s'han dedicat a la recopilació d'informació de casos que podien tenir relació amb el seu. Mentrestant ha seguit enviant missatges a en Josep/Toni i aquest accedeix a col·laborar en l'intent de revertir la transmigració en saber que aviat serà avi. En Ramon que sorprèn a en Josep/Toni plorant intenta esbrinar que està passant, però no se'n surt. En Toni/Marc ho comunica a en Pau i a en Marc/Josep. Aquest proposa fer reunions virtuals per poder parlar amb en Josep/Toni sense dificultats. Aquell mateix dia fan la primera reunió virtual i en Toni/Marc els diu que creu que el primer que han de fer és que cada un, del més gran al més petit expliqui el més destacat dels fets que van envoltar a la seva transmigració. En Toni, és el primer en parlar i explica que el problema més important que va tenir els dies que precediren a la transmigració va ser el donar feina a en Lluís a la botiga que regia amb el seu fill i que l'ultim que recordava d'abans d'adormir-se i entrar en cos d'en Josep era que havia desitjat ser de nou adolescent. En Marc va explicar com era l'estrès que duia al damunt pel projecte que li havia encarregat dirigir el departament que dirigeix en Pau, ja que havia de demostrar la seva vàlua no només per a ell mateix, sinó també per en Pau que havia estat el seu valedor. I com abans d'adormir-se aquell dia havia desitjat tenir 60 anys. Al tercer dia va ser en Josep qui va explicar-se, aquest va parlar de les seves relacions amb en Ramon, el seus dubtes sobre les seves preferències sexuals i que en Ramon li demanava que es pronunciés i avancessin en aprofundir en les seves relacions sexuals. En Josep es va adormir desitjant tenir 30 anys per no dubtar més...

This travel blog photo's source is
TravelPod page: Omo Valley

Hamer man, Arba Minch, EthiopiaEn Marc/Josep es va escurar la gargamella i va començar a llegir l'informe que havien preparat en Pau, en Toni/Marc i ell. La major part del textos eren extrets d'Internet.
----
La Inquisició era un tribunal eclesiàstic encarregat de vetllar per la puresa de la fe i reprimir les heretgies. A la Corona d'Aragó es va institucionalitzar al segle XIII una Inquisició, sota control papal, per reprimir els progressos de les heretgies valdesa i càtara. Tanmateix, aquest tribunal va esdevenir pràcticament inoperant des de la fi del segle XIV.

El 1478, els Reis Catòlics van obtenir del papa Sixt IV una butlla que els va permetre organitzar el tribunal del Sant Ofici, o Inquisició, a la Corona de Castella. La Inquisició castellana, sota control directe dels reis, va adreçar les seves actuacions contra els cristians nous (jueus conversos), que eren acusats de judaïtzar, és a dir, de mantenir en privat el culte de la religió hebraica.

El 1483, Ferran II va decidir estendre la Inquisició castellana als regnes de la Corona d'Aragó. Aquest fet va provocar una important resistència per part de les institucions catalanes, que temien que el nou tribunal esdevindria una eina al servei de l'autoritarisme monàrquic i que, a més, veien amb preocupació l'afebliment del col·lectiu convers, en un context de crisi econòmica. Cal tenir en compte que, al Principat, jueus i conversos eren col·lectius poc nombrosos, i que aquests darrers es trobaven en una fase molt avançada d'assimilació cultural. Tanmateix, el monarca va aconseguir imposar-se, i el 1487, els inquisidors castellans van entrar a Barcelona. La seva competència, que inicialment era l'heretgia, s'estengué a d'altres camps, com ara blasfèmia, excomunicats, bruixes, pecats contra natura, adulteri, incest, etc.

Esta foto de Arba Minch es cortesía de TripAdvisor
Fotos de Arba MinchDurant la Guerra del Francès, el tribunal va ser abolit per les Corts de Cadis. El 1820, durant el Trienni Liberal, la Inquisició va ser novament abolida i la seu de Barcelona, saquejada. La mesura va ser confirmada definitivament el 1834.

De les actes del tribunal de la Inquisició: El 25 de maig de l'any del Senyor de 1622 en Joan de Susqueda, un conco 42 anys, es va despertar molt alterat, assegurant que el seu nom era Pere Eimerich i que tenia 19 anys. En Joan de Susqueda va morir a la foguera a Manresa el 16 de gener de 1623 per haver practicat bruixeria. La família de en Pere Eimerich el van denunciar a la Inquisició perquè havia fet que el seu fill perdés la memòria i per empaitar-lo amb no se sap quins interessos. Segons consta a les actes de la inquisició en Joan va confessar sota tortura les seves preferències pels jovenets i que havia quedat corprès del jove Eimerich. La família Eimerich havia estat al servei dels de Susqueda, havia viscut a la casa d'en Joan i al 1622 vivia en una casa també dels Susqueda, a dos dies de camí, on en Joan havia passat llargues temporades durant la seva infància.

This travel blog photo's source
is TravelPod page: Omo Valley
Hamer girl, Arba Minch, EthiopiaEl dimarts 13 d'abril de 1751, fou cremada a Barcelona, a pocs metres del la Porta de l'Àngel, Gumersinda Simó de 54 anys, per delicte de bruixeria segons consta en les actes de la Inquisició. El 22 d'octubre de 1750, havia baixat de Sarrià a Barcelona, a cada de l'Elisenda Grau de 25 anys, a qui havia cuidat en la seva infància dient que ella era l'Elisenda Grau i donant mil detalls de la vida de la noia que només l'Elisenda i la família Grau coneixien. La noia, l'Elisenda, va quedar tan trasbalsada que va perdre la memòria i la família va acusar a la Gumersinda d'haver-la embruixat. La Gumersinda va confessar durant la tortura les seves tendències lèsbiques.

Un darrer cas també de bruixeria és del darrers anys de la inquisició. Al 1822, en Genís Clivillés fou penjat a la forca per bruixeria. En Genís havia empaitat a en Pere Rojals i va causar-li la pèrdua de la memòria. De fet, durant l'interrogatori, en Genís, de 61 anys, assegurava que ell era en Pere Rojals, que en tenia, 27, i que en Genís s'havia apoderat del seu cos. En Genís havia estat acusat de delites contra natura, sodomia, anys abans, però en aquell cas la sentència fou absolutòria. En Genís havia nascut i viscut la seva infància a la casa on en aquell temps vivia en Pere Rojals.

This travel blog photo's source
is TravelPod page: Omo Valley

Mursi men with body paint, Arba Minch, EthiopiaA l'Hospital Borda de Buenos Aires, hi va estar ingressat durant 10 anys en Aureliano Jorge Tiburcio, entre 1969 i 1979. El cas es va dur amb certa discreció perquè era nebot de José Tiburcio Borda que li havia donat el nom a l'hospital tot just dos anys abans. En Aureliano Jorge, conegut travestí, tenia 49 en el moment del seu ingrés tot i que ell assegurava tenir-ne disset, que es deia Ronnie Addesi i que vivia Rio Gallegos, a la província de Santa Cruz. Van localitzar a en Ronnie, qui tenia un problema d'amnèsia i no els va poder ajudar. En la seva història consta que en Aureliano havia viscut a Rio Gallegos als anys 50. L'any 2005 va morir en una residència d'ancians a Rio Gallegos. En Ronnie Addesi va morir de la SIDA a 1985.

Reinaldo Campillo Gómez, de 46 anys, està ingressat al Hospital Psiquiátrico de La Habana des de fa 5 anys. Va ser ingressat el 27 de febrer de 2007 perquè assegurava dir-se Maximiliano Genárez, tenir 16 anys i ser d'Arequipa, al Perú. En Reinaldo havia viscut un any a Arequipa amb la seva àvia quan ell en tenia 10 anys. En Maximiliano Genárez viu a Arequipa, però pateix amnèsia des del 26 febrer del 2007, només recorda el que ha passat des d'aquella data. En Reinaldo estava fitxat per la policia cubana per homosexual.

This travel blog photo's source
is TravelPod page: Omo Valley
Mursi boys, Arba Minch, EthiopiaD'en Grigory Topornov de 36 anys, de Krymsk, en sabem poca cosa. Va deixar de parlar rus per parlar en amhàric, idioma d'Etiòpia. També parlava francès i anglès amb dificultat. Assegurava ser un jove de 15 anys de Arba Minch, a uns 500 Km al sud d'Addis Abeba. Va ser ingressat en un hospital psiquiàtric en temps d'en Gorbatxov. A l'hospital va ser de qualificat com a homosexual, però no en tenim més informació.

Finalment hi ha el cas d'una mare de família d'Alaska, que va ser tractada al hospital de Ketchikan. Consta amb el nom de Maria Smith, però tenim la sospita que no era el seu nom real, tenia 35 anys al 1946 i tres fills, dos nois i una noia. Assegurava ser una nena esquimal de 14 anys que vivia a les neus permanents. No hem pogut esbrinar-ne res més.
---

Bé, ja està bé, es va dir. I com li havia dit en Pau el va adjuntar en un email i el va enviar a tots els del grup. De fet , l'únic que no coneixia aquestes dades era en Josep/Toni, la resta les havien treballat amb ell i n'estaven ben al corrent. Fins i tot l'havien ajudat a completar el text. Ell estava molt orgullós de la introducció sobre la inquisició a Catalunya, tot i que en Pau li havia dit que potser no calia un text tant extens, a ell li semblava important, potser perquè ho acabava de descobrir.

This travel blog photo's source
is TravelPod page: Omo Valley

Termite Hill, Arba Minch, Ethiopia
— Anirem a l'Habana?

— Ja veig que et fa il·lusió, però no sé si val la pena.

En Pau es mirava en Marc/Josep amb condescendència en veure'l tan il·lusionat amb un hipotètic viatge a Cuba. Va pensar en com seria tenir un fill adolescent, com aquell noi.

— Doncs a mi em sembla que li podríem treure informació útil.

— Això si ens el deixen veure i podem parlar-hi obertament.

— I si anem al Perú a veure al Maximiliano?

— Això ja em sembla més viable. Però crec que primer em de fer una labor d'anàlisi de tota la informació que tenim. Hauríem de extreure'n els aspectes que concorren en tots el casos.

— Casi tots són maricons o coses per l'estil.

— Nen, quina llengua més bruta que tens!

— Perdó. LGBT

— Comencem per aquí doncs. Tot i que no sé fins a quin punt pot ser vàlida la informació que va treure la inquisició a base de tortures.

— En Toni/Marc diu que de fet en aquestes fitxes només hi ha la informació rellevant.

— Sí, però ara hauríem de fer un buidat amb la informació de vosaltres tres i la d'aquesta gent que hem pogut trobar. Suposo que sorgiran preguntes i llavors serà el moment d'intentar parlar amb en Maximilliano i en Reinaldo.

— Una taula comparativa?

— Sí.

— Puc intentar-ho, però crec que m'haureu d'ajudar.

I en Marc/Josep va emprendre la tasca de fer una taula comparativa amb tots els casos que havien localitzat, ells inclosos.

Una abraçada.




Hamer girls and boy, Arba Minch, Ethiopia
This travel blog photo's source is TravelPod page: Omo Valley

Forever Young (35)


Resumen de lo publicado anteriormente: La noche del 21 al 22 de diciembre de 2010, tres personas LGBT; Toni de 63 años, Marc de 31, y Josep de 15; se despiertan en el cuerpo de otra persona, Toni al cuerpo de Josep (Josep/Toni), Josep el de Marc (Marc/Josep) y Marc en el de Toni (Toni/Marc), formando una especie de triángulo. Cada uno de ellos reacciona de una manera diferente. Toni se dispone a disfrutar de una segunda adolescencia. Josep, muy purista, no sabe adaptarse a su nueva realidad y acaba ingresado en el departamento de psiquiatría de un hospital comarcal. Y Marc, muy enamorado de su pareja, Pau, decide adoptar la vida de Toni para intentar recuperar su cuerpo y su pareja. Por suerte ha encontrado un diario de Toni que le permite hacer de él con seguridad delante de su hijo, Quet, y de su novio, Luis. Aprovechando que Luis ha entrado a trabajar con ellos, con Toni y su hijo, Toni/Marc toma unas vacaciones y va a ver que le ha pasado a su cuerpo. Pronto sabe que Josep está ocupando su cuerpo y lo que Pau está sufriendo. Consigue convencer a Pau que él es Marc dentro de otro cuerpo y le pide que le ayude a recuperar su cuerpo ocupado ahora por Josep. Juntos, Pau y Toni/Marc, deciden pedir a Marc/Josep que les ayude en su intento de revertir esas transmigraciones. Toni/Marc consigue que le dejen hablar con Marc/Josep, lleva una carta donde le explica que sabe la verdad de su transmigración y le pide su ayuda para intentar revertirla, el chico lo acepta y manifiesta su interés para salir del hospital. Al salir el doctor quiere ver la carta que ha leído Marc/Josep y Toni/Marc se la da a leer con el consentimiento de Marc/Josep. En realidad la carta que le da a leer al doctor es una carta diferente e inofensiva. Ante ese repentino cambio de actitud de Marc/Josep el Dr. Trepat le dará el alta pasados un par de días, pero ya en régimen abierto a visitas. Después deberá permanecer en régimen abierto, de hospital de día, durante unos meses. En la primera visita que empiezan a forjar un plan de trabajo para averiguar quién ocupa el cuerpo de Josep. Marc/Josep revela que está enamorado de Ramón aunque no se acaba de definir como homosexual. Aquel mismo día Marc/Josep enrolla con Víctor, un auxiliar de clínica que está espectacular y establecen una relación de amantes. Cuando Marc/Josep recibe el alta definitiva Víctor le declara a Marc/Josep que está enamorado de él, pero éste le confiesa que no le puede corresponder. Al día siguiente Toni/Marc y Marc/Josep van a ver al ocupante del cuerpo de Josep, que es Toni. Tienen una primera conversación pero aparece Ramón y les impide concretar nada. Marc/Josep pasa un mal momento al conocer Josep/Toni, por un lado por verse a sí mismo desde otro cuerpo y por el otro celoso al ver a Ramón enamorado de Josep/Toni. Como Josep/Toni no se acaba de pronunciar quedan que se llamarán al día siguiente por la noche. Marc/Josep y Toni/Marc volvieron a la casa de Marc y Pau a esperar la llamada. El resultado de la llamada es que Josep/Toni no tiene ningún interés en abandonar el cuerpo de Josep. Marc/Josep queda desesperado en brazos de Pau mientras Toni/Marc vuelve a Barcelona para reflexionar y buscar la manera de hacerle cambiar de actitud. Mientras Marc/Josep busca el consuelo en los brazos de Víctor Toni/Marc urde un plan para hacer cambiar de opinión a Josep/Toni. Quiere intentar amenazarlo con el hundimiento de su negocio y de su familia. Decide, hablando con Pau, enviarle un primer email. Mientras Marc/Josep sigue su relación con Víctor, Pau le propone seguir con sus estudios de ESO a distancia. Mientras Marc envía su primer mensaje a Josep/Toni y éste reacciona de una manera inesperada por Marc ofreciendose a colaborar para resolver los problemas que Marc había inventado. Mientras Ramon que está preocupado por el comportamiento de Josep y yendo a casa de su abuela le pilla saliendo de casa de Sr. Sainz, profesor de su instituto, con quien Josep mantiene una relación de amante. La explicación de Josep no convence a Ramon. Solo ellos tres y Pau conocen su secreto. Toni/Marc junto con Marc/Josep y Pau se han dedicado a la recopilación de información de casos que podían tener relación con el suyo. Mientras ha seguido enviando mensajes a Josep/Toni y este accede colaborar en el intento de revertir la transmigración al saber que pronto va a ser abuelo. Ramón que sorprende a Josep/Toni llorando e intenta averiguar que está pasando, pero no lo consigue. Toni/Marc lo comunica a Pau ya Marc/Josep. Este propone hacer reuniones virtuales para poder hablar con Josep/Toni sin dificultades. Ese mismo día tienen la primera reunión virtual y Toni/Marc les dice que cree que lo primero que deben hacer es que cada uno, de mayor a menor, explique lo más destacado de los hechos que rodearon a su transmigración. Toni, es el primero en hablar y explica que el problema más importante que tuvo los días que precedieron la transmigración fue el dar trabajo a Lluís en la tienda que regía con su hijo y que lo último que recordaba de antes de quedarse dormido y entrar en el cuerpo de Josep era que había deseado ser de nuevo adolescente. Marc explicó cómo era el estrés que llevaba encima por el proyecto que le había encargado dirigir el departamento que dirige Pau, ya que tenía que demostrar su valía no sólo para sí mismo, sino también por Pau que había sido su valedor. Y como antes de dormirse ese día había deseado tener 60 años. Al tercer día fue Josep quien se explicó, este habló de sus relaciones con Ramón, sus dudas sobre sus preferencias sexuales y que Ramón le pedía que se pronunciara y avanzaran en profundizar en sus relaciones sexuales . Josep se durmió deseando tener 30 años para no dudar más...

This travel blog photo's source is
TravelPod page: Omo Valley

Hamer man, Arba Minch, EthiopiaMarc/Josep se aclaró la garganta y comenzó a leer el informe que habían preparado Pau, Toni/Marc y él. La mayor parte de los textos estaban extraídos de Internet.
---
La Inquisición era un tribunal eclesiástico encargado de velar por la pureza de la fe y reprimir las herejías. En la Corona de Aragón se institucionalizó en el siglo XIII una Inquisición, bajo control papal, para reprimir los progresos de las herejías valdense y cátara. Sin embargo, este tribunal se convirtió prácticamente inoperante desde finales del siglo XIV.

En 1478, los Reyes Católicos obtuvieron del Papa Sixto IV una bula que les permitió organizar el tribunal del Santo Oficio, o Inquisición, a la Corona de Castilla. La Inquisición castellana, bajo control directo de los reyes, dirigió sus actuaciones contra los cristianos nuevos (judíos conversos), que eran acusados ​​de judaizar, es decir, de mantener en privado el culto de la religión hebraica.

En 1483, Fernando II decidió extender la Inquisición castellana a los reinos de la Corona de Aragón. Este hecho provocó una importante resistencia por parte de las instituciones catalanas, que temían que el nuevo tribunal se convertiría en una herramienta al servicio del autoritarismo monárquico y que, además, veían con preocupación el debilitamiento del colectivo converso, en un contexto de crisis económica. Hay que tener en cuenta que, en el Principado, judíos y conversos eran colectivos poco numerosos, y que estos últimos se encontraban en una fase muy avanzada de asimilación cultural. Sin embargo, el monarca consiguió imponerse, y en 1487, los inquisidores castellanos entraron en Barcelona. Su competencia, que inicialmente era la herejía, se extendió a otros campos, como blasfemia, excomulgados, brujas, pecados contra natura, adulterio, incesto, etc.

Esta foto de Arba Minch es cortesía de TripAdvisor
Fotos de Arba MinchDurante la Guerra del Francés, el tribunal fue abolido por las Cortes de Cádiz. En 1820, durante el Trienio Liberal, la Inquisición fue nuevamente abolida y la sede de Barcelona, saqueada. La medida fue confirmada definitivamente en 1834.

De las actas del tribunal de la Inquisición: El 25 de Mayo del año del Señor de 1622 Joan de Susqueda, un solterón 42 años, se despertó muy alterado, asegurando que su nombre era Pere Eimerich y que tenía 19 años. Joan murió en la hoguera en Manresa el 16 de enero de 1623 por haber practicado brujería. La familia de Pere Eimerich lo denunciaron a la Inquisición porque había hecho que su hijo perdiera la memoria y por perseguirlo con no se sabe qué intereses. Según consta en las actas de la inquisición Joan confesó bajo tortura sus preferencias por los jovencitos y que había quedado prendado del joven Eimerich. La familia Eimerich había estado al servicio de los de Susqueda, había vivido en la casa de Joan y en el 1622 vivía en una casa también de los Susqueda, aunque a dos días de camino, donde Juan había pasado largas temporadas durante su infancia.

This travel blog photo's source
is TravelPod page: Omo Valley
Hamer girl, Arba Minch, EthiopiaEl martes 13 de abril de 1751, fue quemada en Barcelona, ​​a pocos metros del la Puerta del Ángel, Gumersinda Simó de 54 años, por delito de brujería según consta en las actas de la Inquisición. El 22 de octubre de 1750, había ido de Sarrià a Barcelona, ​​a cada de Elisenda Grau de 25 años, a quien había cuidado en su infancia diciendo que ella era Elisenda Grau y dando mil detalles de la vida de la chica que sólo Elisenda y la familia Grau conocían. La chica, Elisenda, quedó tan alterada que perdió la memoria y la familia acusó a Gumersinda de haberla hechizado. Gumersinda confesó durante la tortura sus tendencias lésbicas.

Un último caso también de brujería es de los últimos años de la inquisición. En 1822, Genís Clivillés fue colgado en la horca por brujería. Genís había perseguido a Pere Rojals y le causó la pérdida de la memoria. De hecho, durante el interrogatorio, Genís, de 61 años, aseguraba que él era Pere Rojals, que tenía, 27, y que Genís se había apoderado de su cuerpo. Genís había sido acusado de delitos contra natura, sodomía, años antes, pero en aquel caso la sentencia fue absolutoria. Genís había nacido y vivido su infancia en la casa donde aquel tiempo vivía Pere Rojals.

This travel blog photo's source
is TravelPod page: Omo Valley

Mursi men with body paint, Arba Minch, EthiopiaEn el Hospital Borda de Buenos Aires, estuvo ingresado durante 10 años Aureliano Jorge Tiburcio, entre 1969 y 1979. El caso se llevó con cierta discreción porque era sobrino de José Tiburcio Borda quien le había dado el nombre al hospital apenas dos años antes. Aureliano Jorge, conocido travesti, tenía 49 en el momento de su ingreso aunque él aseguraba tener diecisiete, que se llamaba Ronnie Addesi y que vivía Río Gallegos, en la provincia de Santa Cruz. Localizaron a Ronnie, quien tenía un problema de amnesia y no les pudo ayudar. En su historial consta que Aureliano había vivido en Río Gallegos en los años 50. El 2005 murió en una residencia de ancianos en Río Gallegos. En Ronnie Addesi murió de SIDA en 1985.

Reinaldo Campillo Gómez, de 46 años, está ingresado en el Hospital Psiquiátrico de La Habana desde hace 5 años. Fue ingresado el 27 de febrero de 2007 para que aseguraba llamarse Maximiliano Genárez, tener 16 años y ser de Arequipa, en Perú. En Reinaldo había vivido un año en Arequipa con su abuela cuando él tenía 10 años. En Maximiliano Genárez vive en Arequipa, pero sufre amnesia desde el 26 febrero de 2007, sólo recuerda lo que ha pasado desde aquella fecha. Reinaldo estaba fichado por la policía cubana por homosexual.

This travel blog photo's source
is TravelPod page: Omo Valley
Mursi boys, Arba Minch, EthiopiaDe Grigory Topornov de 36 años, de Krymsk, sabemos poco. Dejó de hablar ruso para hablar en amárico, idioma de Etiopía. También hablaba francés e inglés con dificultad. Aseguraba ser un joven de 15 años de Arba Minch, a unos 500 Km al sur de Addis Abeba. Por esta razón fue ingresado en un hospital psiquiátrico en tiempos de Gorbachov. En el hospital fue cualificado como homosexual, pero no tenemos más información.

Finalmente hay el caso de una madre de familia de Alaska, que fue tratada en el hospital de Ketchikan. Consta con el nombre de María Smith, pero tenemos la sospecha de que no era su nombre real, tenía 35 años en 1946 y tres hijos, dos chicos y una chica. Aseguraba ser una niña esquimal de 14 años que vivía en las nieves permanentes. No hemos podido averiguar nada más.
---
Bueno, ya está bien, se dijo. Y como le había dicho Pau lo adjuntó a un email y lo envió a todos los del grupo. De hecho, el único que no conocía estos datos era Josep/Toni, el resto los habían trabajado con él y estaban al corriente de todo. Incluso le habían ayudado a completar el texto. Él estaba muy orgulloso de la introducción sobre la inquisición en Cataluña, aunque en Pau le había dicho que quizá no era necesario un texto tan extenso, a él le parecía importante, quizá porque lo acababa de descubrir.

This travel blog photo's source
is TravelPod page: Omo Valley

Termite Hill, Arba Minch, Ethiopia
— ¿Iremos a La Habana?

— Ya veo que te hace ilusión, pero no sé si vale la pena.

Pau miraba Marc/Josep con condescendencia al verlo tan ilusionado con un hipotético viaje a Cuba. Pensó en cómo sería tener un hijo adolescente, como aquel chico.

— Pues a mí me parece que le podríamos sacar información útil.

— Eso si nos dejan verle y podemos hablar con él abiertamente.

— ¿Y si vamos al Perú a ver al Maximiliano?

— Eso ya me parece más viable. Pero creo que primero tenemos que hacer una labor de análisis de toda la información que tenemos. Deberíamos extraer los aspectos que concurren en todos los casos.

— Casi todos son maricones o cosas por el estilo.

— Niño, ¡qué lengua más sucia que tienes!

— Perdón. LGBT

— Empecemos por ahí pues. Aunque no sé hasta qué punto puede ser válida la información que sacó la inquisición a base de torturas.

— Toni/Marc dice que de hecho en estas fichas sólo hay la información relevante.

— Sí, pero ahora deberíamos hacer un vaciado con la información de vosotros tres y la de esta gente que hemos podido encontrar. Supongo que surgirán preguntas y entonces será el momento de intentar hablar con Maximiliano y Reinaldo.

— ¿Una tabla comparativa?

— Sí.

— Puedo intentarlo, pero creo que me tendréis que ayudar.

Y Marc/Josep emprendió la tarea de hacer una tabla comparativa con todos casos que habían localizado, incluidos ellos.

Un abrazo.

3 comentaris:

Bestia Desértica ha dit...

parece que la historia no terminara tan fácilmente como yo creía, aun da para más.

saludos y un fuerte abrazo!

Roberto T ha dit...

No sabia res d'aquestes històries de suposats intercanvis de cossos. Què interessant. Jo he tingut documents dels processos de la Inquisició en les meves pròpies mans i mai m'he trobat amb aquest tipus d'històries, encara que hi ha altres que també tenen el seu suc, ... i molta pols, hahaha. A veure què esbrinen. M'agrada el gir que ha donat la història i l'interès que mostren ara els protagonistes per la seva pròpia situació i la manera d'arreglar tot. M'encanta com aconsegueixes mantenir la intriga, Peace. Una forta abraçada.

---

No sabía nada de estas historias de supuestos intercambios de cuerpos. Qué interesante. Yo he tenido documentos de los procesos de la Inquisición en mis propias manos y nunca me he encontrado con este tipo de historias, aunque hay otras que también tienen su jugo,... y mucho polvo, jajaja. A ver qué averiguan. Me gusta el giro que ha dado la historia y el interés que muestran ahora los protagonistas por su propia situación y la manera de arreglarlo todo. Me encanta cómo consigues mantener la intriga, Peace. Un fuerte abrazo.

Josep Peaceforever ha dit...

Desconozco la razón por la que no he descubierto hasta hoy estos comentarios pendientes de moderar, sin haber sido alertado adecuadamente. Lo lamento.
--

Didier Freitas: Solo espero que te siga interesando, que no te canses...
--

Roberto T, òbviament totes les històries són inventades... Tot és fruit de la meva imaginació desenfrenada.

M'encanta que t'agradi...
--

Muchas gracias por pasaros y muy especialmente por el comentario.

Un abrazo.


--- Traducción de mi comentario en catalán ---
Roberto T: Obviamente todas las historias son inventadas ... Todo es fruto de mi imaginación desenfrenada.

Me encanta que te guste...
--- -------------------------------------------- ---

Publica un comentari a l'entrada